Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 17 de setembre del 2014

L’efímer Tren Renard



El meu company i "assessor d’imatge" d’aquest blog, Rafael Aróztegui, m’ha fet a mans una noticia amb les corresponents fotografies, d’un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no quan tres diaris de l’època es feien ressò del fet.
El tren Renard a Barcelona
Es tractava de l’arribada a Terrassa d’un tren "Renard". Aquest era un vehicle que va aparèixer a França a principis del segle XX. Era un tren tractor inventat pel francès Charles Renard, consistent  en un comboi articulat de tres o quatre cotxes tirats per un locomòbil amb un motor a gasolina. La novetat d’aquest vehicle a rodes es que podia anar per carreteres enllaçant poblacions on no arribava el tren convencional. La màquina no arrastra el tren, sinó que transmetia als vagons per mitjà d’un eix de propulsió contínua, la potencia necessària per cada un dels motor de cada vagó. La màquina motriu era de quatre cilindres i desenvolupava 75 cavalls de potència.

La premsa local anunciava  pel dia 1 d’abril de 1908 l’arribada d’un tren "Renard" a Terrassa. Aquell dia a les 8 del matí sortí de Barcelona un comboi que, a una velocitat de 12 kilòmetres per hora, passà per Sant Cugat del Vallès i Rubí arribant  a Terrassa a dos quart d’una. A les “quatre carreteres” l’esperaven l’alcalde de la ciutat, Joan Vallhorrat Prat acompanyat per diverses autoritats locals, els quals pujaren al vehicle junt amb nombrós públic que omplí el tren festivament, enfilant el carrer de Topete, ple de sotracs que tapaven fins les llànties de les rodes. El tren va pujar la rampa d’aquest carrer entre les aclamacions del veïnat, fins al Passeig, on l’esperava una multitud de terrassencs. El tren "Renard" aparcà a l'extrem del Passeig on els encuriosits ciutadans el contemplaven, mentre que els promotors i el conductor eren convidats a un àpat  a l'hotel Peninsular.


A les tres, el comboi girà en direcció al pont del Passeig i enfilà la carretera de Castellar, efectuant maniobres que van despertar l’admiració dels presents.

 A les quatre de la tarda, el tren "Renard" arribava a Castellar i d'allà a Caldes de Montbui, on feren nit. L’endemà continuaren l'itinerari previst visitant les principals poblacions de la província.
Autonomia giratoria del tren
La premsa terrassenca es feu ressò i qüestionava  la pràctica d’aquest transport segons les necessitats de la població. Considerant que la velocitat màxima podria arribar a 24 kilòmetres per hora, en un trajecte entre Barcelona i Terrassa tardaria una hora i trenta minuts, sense comptar les parades. Per tant, per fer el trajecte empraria quasi les dues hores.

Estem en una època en què el transport es feia amb els tren del Nord, i que les poblacions que no arribava el transport ferroviari, les comunicacions es feien amb diligència o amb tartana.

També la premsa estava pendent dels tràmits i projectes que es portaven a terme a Barcelona per fer un tramvia ràpid prolongant el de Sarrià.

El 29 d'octubre de 1908, el Ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid a aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria a Terrassa des de la cruïlla del Passeig N. (avda. de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.
El projecte no es portà a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar.



No serà fins el 1919 que arribarà el tren de Sarriá a la Rambla d'Égara


La Comarca del Vallès. 28 març 1908
La Comarca del Vallès. 1 abril 1908
Sembra. 2 abril 1908
Industria e invenciones. 25 abril 1908

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada