El culte a la
Mare de Déu ve de molt lluny i compta amb una llarga tradició
popular.
La devoció a la
imatge de la Verge amb el nen en territori català es remunta als
segles X i XI. S’han creat moltes llegendes sobre la seves procedències: Una
marededéu trobada és una d' aquelles que
varen ser trobades després de la invasió musulmana o, potser per precisar més,
després de les ràtzies sarraïnes dels segles IX i X.
Escultures de pedra
o de fusta policromades solen ser sedents amb l’Infant a la falda i ricament
vestides i coronades. Són escultures típicament romàniques, concebudes per ser
vistes frontalment.
Aquesta
representació de la Mare
de Déu asseguda en un setial, potser l'
hem de cercar amb temps abans del cristianisme, en l’època preromana quan els
ibers veneraven les seves mares, dones o dames amb icones d’una dona sedent com
per exemple la Dama
de Baza.
Terrassa compta amb vàries imatges antigues de la Mare de Déu. La més famosa i
que mai ha estat al culte en la nostra ciutat és la Verge de Sant
Cugat. Allò que la fa especial i única són les relíquies de sants que es
van trobar en una cavitat de la seva nuca (podeu veure en aquest blog el
monogràfic “La Mare de Déu de Sant
Cugat".
 |
| Mare de Déu de Sant Cugat / Museu de Terrassa |
Potser que la més antiga sigui la Verge de Sant
Cristòfol, ja que l’ermita que l' aixoplugava era pre-romànica. Aquesta
capella situada al costat de la masia de Ca n’Anglada és una imatge de fusta
policromada de la Mare
de Déu sedent en un tron baix sense
respatller, i té el nen Jesús a la falda. Té una alçada de 33
cm. La talla està
molt malmesa i mancada de les mans dretes tant de la verge com del seu Fill;
també trobem a faltar-hi els peus de la
Mare de Déu. Els dos personatges són presentats amb corones
semblants.
Actualment està en possessió d’un particular.
 |
| Mare de Déu de Sant Cristófol / Museu de Terrassa |
Tot i que l' ermita
de Santa Maria del Toudell es troba en l’actualitat en el terme de
Viladecavalls, en època medieval era depenent al terme del castell de Terrassa.
Aquesta capella es troba dins el polígon de Can Tries, a pocs minuts de
l’autovia de la Bauma.
Està adossada a la masia de Can Tries. És una esglesiola de
tipus rural, d’una sola nau de 14
m. per 4’10 d’ample, amb l’absis de planta circular. La
nau està coberta per una volta de mig punt. El seu airós campanar de
considerable altura en comparació amb l’església és de planta quadrada amb dos
pisos sobreposats amb una finestreta geminada i unes altres dues, més avall,
tapiades.
 |
| Mare de Déu del Toudell /Museu de Terrassa |
A l’absis hi havia dipositat un retaule gòtic de l’any 1543,
que fou sortosament salvat de la destrucció durant la Guerra Civil, gràcies
a la Junta de
Museus de Terrassa, que el resguardà a l’església de Santa Maria de Terrassa..
El retaule estava presidit per una imatge romànica de la Mare de Déu i el nen. Pel que
fa al retaule fou retirat pels propietaris de Can Tries davant els actes
vandàlics que es produïen. Tement que el retaule pogués ésser fruit d’un
robatori, el resguardaren en un lloc segur. Pel que fa a la imatge és una talla
del segle XII, de fusta policromada de 73 cm. La Verge està asseguda amb el seu fill a la falda,
amb corona, i sota aquesta, la
Verge porta un mantell curt que li cobreix les espatlles de la Mare de Déu asseguda en un
tron baix sense respatller, amb el fill a la falda desplaçat cap a la dreta.
Segon Miquel Ballbé, estudiós de les Mares de Déu, no creia que la verge que es conserva al
Museu Diocesà de Barcelona fos l’autèntica del Toudell, ja que segons ell una
fotografia de la imatge del retaule no s’adiu amb la imatge del Museu. Ferran Domènec, director del Museu de
Terrassa, creu que es tracta de la mateixa imatge que ha estat restaurada.
 |
| Mare de Déu d'Ègara |
La Mare de Déu d’Ègara o de Sant Pere és una verge que presideix
l’altar principal de l’església de Santa Maria de la Seu d’Ègara. És una imatge
gòtica de talla de fusta policromada feta, probablement, a l' entorn de 1300.
Un segle després se li deuria afegir la corona i aurèola de metall daurat. La
verge està dreta amb mantell blavós i forces plecs, i té les proporcions
allargades. No té l’avantbraç esquerra , i és probable, que
originàriament sostenia al nen Jesús. Però l’any 1956 la Junta de Museus va
encarregar la restauració de la imatge a
l’escultor terrassenc Bach Esteve que, seguint instruccions de mossèn Jaume
Crespi, va afegir l’Infant a la Verge. La
conveniència d’aquest fet va ser discutida, i Miquel Ballbé apuntà que era
incorrecta perquè es tractava d’una verge de l’Esperança que deuria de tenir el
braç esquerra sobre el ventre. Tot i aquesta polèmica, entrat el segle XXI i
amb la restauració de les esglésies es va eliminar la imatge del nen Jesús.
Hi ha 4 imatges medievals més que estan dipositades en els
dipòsits del Museu de Terrassa. Podeu trobar la seva descripció en el catàleg
núm. 6 del Museu de Terrassa “Art medieval”
La Mare de Déu amb nen del segle XIII. Talla de fusta amb
restes de policromia, procedent del llegat de Mossèn Tatcher.
La Mare de Déu del segle XIII. Talla de fusta procedent
del llegat de Josep Soler i Palet
La Mare de Déu amb nen del segle XIV. Talla policromada
procedent del llegat de Josep Soler i Palet.
La Mare de Déu amb nen. Talla de fusta procedent del llegat de
Josep Soler i Palet.
Fonts consultades:
FERRAN, Domènec. Eclesiae Egarenses.
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Caixa de Terrassa i Lumwerg SL.
Barcelona 2009
AINAUD de Lasarte. Los templos
visigotico-romanicos de Tarrasa. JUnat de Museus de Terrassa. 1976.
BALLBË, Miquel. Ermites i capelles de
Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Errassa 1988.
TAPIOLES, Judit. Les Mares de Déu de
Terrassa. Impacte. núm. 68, 5 juny 1989, p. 8.
PEREGRINA, Neus. Art medieval. Catàleg
del Museu núm 6. Museu de Terrassa1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada