Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 20 de setembre de 2014

Les Mares de Déu medievals de Terrassa



El culte a la Mare de Déu ve de molt lluny i compta amb una llarga tradició popular.

La devoció a la imatge de la Verge  amb el nen en territori català es remunta als segles X i XI. S’han creat moltes llegendes sobre la seves procedències: Una marededéu trobada  és una d' aquelles que varen ser trobades després de la invasió musulmana o, potser per precisar més, després de les ràtzies sarraïnes dels segles IX i X.

Escultures de pedra o de fusta policromades solen ser sedents amb l’Infant a la falda i ricament vestides i coronades. Són escultures típicament romàniques, concebudes per ser vistes frontalment.



Aquesta representació de la Mare de Déu  asseguda en un setial, potser l' hem de cercar amb temps abans del cristianisme, en l’època preromana quan els ibers veneraven les seves mares, dones o dames amb icones d’una dona sedent com per exemple la Dama de Baza.



Terrassa compta  amb vàries imatges antigues de la Mare de Déu. La més famosa i que mai ha estat al culte en la nostra ciutat és la Verge de Sant Cugat. Allò que la fa especial i única són les relíquies de sants que es van trobar en una cavitat de la seva nuca (podeu veure en aquest blog el monogràfic  “La Mare de Déu de Sant Cugat".
Mare de Déu de Sant Cugat / Museu de Terrassa
Potser que la més antiga sigui la Verge de Sant Cristòfol, ja que l’ermita que l' aixoplugava era pre-romànica. Aquesta capella situada al costat de la masia de Ca n’Anglada és una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu sedent  en un tron baix sense respatller, i té el nen Jesús a la falda. Té una alçada de  33 cm.  La talla està molt malmesa i mancada de les mans dretes tant de la verge com del seu Fill; també trobem a faltar-hi els peus de la Mare de Déu. Els dos personatges són presentats amb corones semblants.

Actualment està en possessió d’un particular.
Mare de Déu de Sant Cristófol / Museu de Terrassa
Tot i que l' ermita de Santa Maria del Toudell es troba en l’actualitat en el terme de Viladecavalls, en època medieval era depenent al terme del castell de Terrassa. Aquesta capella es troba dins el polígon de Can Tries, a pocs minuts de l’autovia de la Bauma. Està adossada a la masia de Can Tries. És una esglesiola de tipus rural, d’una sola nau de 14 m. per 4’10 d’ample, amb l’absis de planta circular. La nau està coberta per una volta de mig punt. El seu airós campanar de considerable altura en comparació amb l’església és de planta quadrada amb dos pisos sobreposats amb una finestreta geminada i unes altres dues, més avall, tapiades.
Mare de Déu del Toudell /Museu de Terrassa

A l’absis hi havia dipositat un retaule gòtic de l’any 1543, que fou sortosament salvat de la destrucció durant la Guerra Civil, gràcies a la Junta de Museus de Terrassa, que el resguardà a l’església de Santa Maria de Terrassa.. El retaule estava presidit per una imatge romànica de la Mare de Déu i el nen. Pel que fa al retaule fou retirat pels propietaris de Can Tries davant els actes vandàlics que es produïen. Tement que el retaule pogués ésser fruit d’un robatori, el resguardaren en un lloc segur. Pel que fa a la imatge és una talla del segle XII, de fusta policromada de 73 cm. La Verge està asseguda amb el seu fill a la falda, amb corona, i sota aquesta, la Verge porta un mantell curt que li cobreix les espatlles de la Mare de Déu asseguda en un tron baix sense respatller, amb el fill a la falda desplaçat cap a la dreta. Segon Miquel Ballbé, estudiós de les Mares de Déu,  no creia que la verge que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona fos l’autèntica del Toudell, ja que segons ell una fotografia de la imatge del retaule no s’adiu amb la imatge del Museu.  Ferran Domènec, director del Museu de Terrassa, creu que es tracta de la mateixa imatge que ha estat restaurada.


Mare de Déu d'Ègara
La Mare de Déu d’Ègara o de Sant Pere és una verge que presideix l’altar principal de l’església de Santa Maria de la Seu d’Ègara. És una imatge gòtica de talla de fusta policromada feta, probablement, a l' entorn de 1300. Un segle després se li deuria afegir la corona i aurèola de metall daurat. La verge està dreta amb mantell blavós i forces plecs, i té les proporcions allargades. No té l’avantbraç esquerra , i és probable, que originàriament sostenia al nen Jesús. Però l’any 1956 la Junta de Museus va encarregar la restauració  de la imatge a l’escultor terrassenc Bach Esteve que, seguint instruccions de mossèn Jaume Crespi, va afegir l’Infant a la Verge. La conveniència d’aquest fet va ser discutida, i Miquel Ballbé apuntà que era incorrecta perquè es tractava d’una verge de l’Esperança que deuria de tenir el braç esquerra sobre el ventre. Tot i aquesta polèmica, entrat el segle XXI i amb la restauració de les esglésies es va eliminar la imatge del nen Jesús.



Hi ha 4 imatges medievals més que estan dipositades en els dipòsits del Museu de Terrassa. Podeu trobar la seva descripció en el catàleg núm. 6 del Museu de Terrassa “Art medieval”

La Mare de Déu amb nen del segle XIII. Talla de fusta amb restes de policromia, procedent del llegat de Mossèn Tatcher.

La Mare de Déu del segle XIII. Talla de fusta procedent del llegat de Josep Soler i Palet

La Mare de Déu amb nen del segle XIV. Talla policromada procedent del llegat de Josep Soler i Palet.

La Mare de Déu amb nen. Talla de fusta procedent del llegat de Josep Soler i Palet.



Fonts consultades:

FERRAN, Domènec. Eclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Caixa de Terrassa i Lumwerg SL. Barcelona 2009

AINAUD de Lasarte. Los templos visigotico-romanicos de Tarrasa. JUnat de Museus de Terrassa. 1976.

BALLBË, Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Errassa 1988.

TAPIOLES, Judit. Les Mares de Déu de Terrassa. Impacte.  núm. 68, 5 juny 1989, p. 8.

PEREGRINA, Neus. Art medieval. Catàleg del Museu núm 6. Museu de Terrassa1999

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada