Mas situat a 2 km
de la carretera de Terrassa a Rellinars, prop de la riera de Gaià.
El trobem documentat en el segle XIII com a mas Duran i en el fogatge de
1455 consta habitat per Duran de Gaià. En el segle XV figura com a propietari
Jaume Font de Gaià.
Un anuncia de la masia. 1965 |
El trobem documentat en el segle XIII com a mas Duran i en el fogatge de 1455 consta habitat per Duran de Gaià. En el segle XV figura com a propietari Jaume Font de Gaià.
L’arbre genealògic de la família Font segueix amb:
Joan Font de Gaià (nat aprox. el 1588), casat amb Paula
Joan Font de Gaià (aprox. el 1610) i la seva muller Agnès Solà
Francesc Font de
Gaià i Solà (aprox. el 1634) i la seva dona Agnès
Jacint Font de Gaià
(aprox. el 1659), casat amb Magdalena
Francesc Font de
Gaià (nat el 4-4-1680) i la seva esposa Maria Trullàs
Miquel Font de Gaià
i Trullàs (nat l’1-10-1714) casat amb Magdalena Bogunyà
Salvador Font de
Gaià i Bogunyà (nat el 2-6-1748) i Teresa Cadafalch
Salvador Font de
Gaià i Cadafalch (nat el 20-12-1778) i Teresa Solà (de Matadepera)
La pubilla Teresa
Font i Coll, morí el 1878 i va passar a ser-ne usufructuari el seu vidu, Pere
Miquel del Solà i Formosa, els seus fills, el gran, Josep, i després el petit,
Ricard.
Can Font de Gaià |
Finalment la finca passà a ser propietat de la família Amat, de la masia
veïna de Ca n’Amat de la
Muntanya. A finals del segle XIX, la pubilla de Ca n’Amat,
Mercè Amat i Brugada, es va casar amb Alfons Sala i Argemí, futur comte d’Ègara.
A la mort d’aquest, la finca de Can Font de Gaià la va heretar el segon fill
del comte, Josep Sala Amat aleshores, també, propietari de l’empresa
Construcciones Sala Amat.
El topònim Font de Gaià ha perdurat fins als nostres dies, tot i que, en
el segle XIX, amb la mort de la pubilla Teresa Font Coll es perdé la branca
dels Font, propietaris de la masia.
El trull / proc. Rafael Aróztegui |
La masia, transformada en granja de porcs, era considerada en els anys
seixanta com una de les millors granges de l’Estat espanyol. Actualment, a més
de segona residència, està administrada com a masoveria i granja agrícola, i
compta amb una finca de 275 ha, que inclou un bosc d’alzines, xiprers i pins
alts, fonts, terres de cultiu i una piscina de 8m x 4m x 2m en plena natura.
Can Font de Gaià / Joaquim Verdaguer |
La masia està inventariada i inclosa en el Catàleg d’edificis historicoartístics,
en el qual es fa la descripció següent:
“Masia completament reformada al segle XIX, de planta quasi quadrada,
que consta de planta baixa i dos pisos, coberta a dos vessants. Façana
principal a ponent i paral·lela al carener, de composició simètrica i plana.
Planta baixa amb portal d’accés amb llinda plana i dues finestres. Planta pis
amb tres balcons de ferro de forja amb poms de llautó, i planta segona amb
balcó central de ferro de forja i dues finestres. Tota la façana és estucada
d’un color vermellós, en la qual apareixen molt suaument esgrafiats de dibuixos
arquitectònics i un rellotge de sol.
Sala d'estar de Can Font de Gaià / Proc. Rafael Aróztegui |
Façana a migdia segueix el mateix tractament, però tan sols amb
finestres i un rellotge de sol.
L’edifici té adjacents d’altres dependències que, conjuntament amb el
pati, formen un clos al qual s’accedeix per un portal d’arc rebaixat i cobert.
En general, tot el tractament exterior de l’edifici segueix un
llenguatge clàssic molt italianitzat.”
La cuina de Can Font de Gaià / proc. Rafael Aróztegui |
Aquesta descripció ens parla de dos rellotges de sol quan el mas en té
tres. Com a elements destacats, hi ha un joc d’argolles de ferro en forma de
cap de cavall al mur de la tanca exterior.
Encara conserva el celler, on hi ha el cup, la premsa i el molí.
Completen el conjunt de la masia una sèrie de coberts i edificacions per
a l’explotació agropecuària. També hi podem observar un dipòsit per a l’aigua,
una estació transformadora i el portal d’entrada al qual es denomina com a
corral i que servia per tancar i protegir l’entrada a la masia.
Entrada al barri / Rafael Aróztegui |
Fonts consultades:
Blog Records de Terrassa. Can
Font de Gaià. (1)
Blog Records de Terrassa. Can
Font de Gaià. (2)
FERRAN, Domènech. Les Masies
de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme. Terrassa, 1981.
CARDÚS, Salvador, Terrassa
Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa, 1984.
Informació de Ricard Font.
Tens tres líneas repetides al arbre genealogic que hauries de borrar
ResponElimina