Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 10 de setembre del 2014

Masia de Can Font de Gaià



Mas situat a 2 km de la carretera de Terrassa a Rellinars, prop de la riera de Gaià.

El trobem documentat en el segle XIII com a mas Duran i en el fogatge de 1455 consta habitat per Duran de Gaià. En el segle XV figura com a propietari Jaume Font de Gaià.


Un anuncia de la masia. 1965

El trobem documentat en el segle XIII com a mas Duran i en el fogatge de 1455 consta habitat per Duran de Gaià. En el segle XV figura com a propietari Jaume Font de Gaià.


L’arbre genealògic de la família Font segueix amb:

Joan Font de Gaià (nat aprox. el 1588), casat amb Paula


Joan Font de Gaià (aprox. el 1610) i la seva muller Agnès Solà


Francesc Font de Gaià i Solà (aprox. el 1634) i la seva dona Agnès   

Jacint Font de Gaià (aprox. el 1659), casat amb Magdalena

Francesc Font de Gaià (nat el 4-4-1680) i la seva esposa Maria Trullàs

Miquel Font de Gaià i Trullàs (nat l’1-10-1714) casat amb Magdalena Bogunyà

Salvador Font de Gaià i Bogunyà (nat el 2-6-1748) i Teresa Cadafalch

Salvador Font de Gaià i Cadafalch (nat el 20-12-1778) i Teresa Solà (de Matadepera)

La pubilla Teresa Font i Coll, morí el 1878 i va passar a ser-ne usufructuari el seu vidu, Pere Miquel del Solà i Formosa, els seus fills, el gran, Josep, i després el petit, Ricard.

Can Font de Gaià


Finalment la finca passà a ser propietat de la família Amat, de la masia veïna de Ca n’Amat de la Muntanya. A finals del segle XIX, la pubilla de Ca n’Amat, Mercè Amat i Brugada, es va casar amb Alfons Sala i Argemí, futur comte d’Ègara. A la mort d’aquest, la finca de Can Font de Gaià la va heretar el segon fill del comte, Josep Sala Amat aleshores, també, propietari de l’empresa Construcciones Sala Amat.



El topònim Font de Gaià ha perdurat fins als nostres dies, tot i que, en el segle XIX, amb la mort de la pubilla Teresa Font Coll es perdé la branca dels Font, propietaris de la masia.

El trull / proc. Rafael Aróztegui

La masia, transformada en granja de porcs, era considerada en els anys seixanta com una de les millors granges de l’Estat espanyol. Actualment, a més de segona residència, està administrada com a masoveria i granja agrícola, i compta amb una finca de 275 ha, que inclou un bosc d’alzines, xiprers i pins alts, fonts, terres de cultiu i una piscina de 8m x 4m x 2m en plena natura.


Can Font de Gaià / Joaquim Verdaguer

La masia està inventariada i inclosa en el Catàleg d’edificis historicoartístics, en el qual es fa la descripció següent:

“Masia completament reformada al segle XIX, de planta quasi quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, coberta a dos vessants. Façana principal a ponent i paral·lela al carener, de composició simètrica i plana. Planta baixa amb portal d’accés amb llinda plana i dues finestres. Planta pis amb tres balcons de ferro de forja amb poms de llautó, i planta segona amb balcó central de ferro de forja i dues finestres. Tota la façana és estucada d’un color vermellós, en la qual apareixen molt suaument esgrafiats de dibuixos arquitectònics i un rellotge de sol.

Sala d'estar de Can Font de Gaià / Proc. Rafael Aróztegui
Façana a migdia segueix el mateix tractament, però tan sols amb finestres i un rellotge de sol.

L’edifici té adjacents d’altres dependències que, conjuntament amb el pati, formen un clos al qual s’accedeix per un portal d’arc rebaixat i cobert.

En general, tot el tractament exterior de l’edifici segueix un llenguatge clàssic molt italianitzat.”

La cuina de Can Font de Gaià / proc. Rafael Aróztegui
Aquesta descripció ens parla de dos rellotges de sol quan el mas en té tres. Com a elements destacats, hi ha un joc d’argolles de ferro en forma de cap de cavall al mur de la tanca exterior.

Encara conserva el celler, on hi ha el cup, la premsa i el molí.

Completen el conjunt de la masia una sèrie de coberts i edificacions per a l’explotació agropecuària. També hi podem observar un dipòsit per a l’aigua, una estació transformadora i el portal d’entrada al qual es denomina com a corral i que servia per tancar i protegir l’entrada a la masia.

Entrada al barri / Rafael Aróztegui

Cal destacar la bellesa del seu entorn, l’amplitud dels seus salons, biblioteca i  terrasses




Fonts consultades:

Blog Records de Terrassa. Can Font de Gaià. (1)

Blog Records de Terrassa. Can Font de Gaià. (2)

FERRAN, Domènech. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa, 1981.

CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa, 1984.

Informació de Ricard Font.

1 comentari:

  1. Tens tres líneas repetides al arbre genealogic que hauries de borrar

    ResponElimina