Prop acabada la Guerra Civil
Espanyola, essent ocupada tot Catalunya, es va produir l’exili dels vençuts
camí de França. En molts casos sense altra culpa que la d’haver col·laborat amb
l’administració republicana. Una fugida desesperada de 465.000 persones.
Passada la frontera els fugitius es van trobar que els francesos els van
confinar en camps de concentració tot i que el francesos els anomenaven centres
d’accueil. Durant un any fins que Alemanya va envair França, els exiliats
buscaren diverses vies per resituar-se. Uns 268.000 van tornar a Espanya;
altres van emigrar a països sud-americans com Xile, Mèxic o la República Dominicana;
i, d’altres s’assentaren principalment al sud de França amb l’esperança d’un
retorn immediat.
 |
| Fugitius passant la frontera amb França |
L’esclat de la segona Guerra Mundial va acabar de trastocar la situació
de molts d’aquest últims. Els alemanys es dedicaren a la persecució de rojos-separatistes
amb el beneplàcit del govern de Franco, que considerava als deportats No
españoles. Aquests eren detinguts i deportats a camps de treball, els
qualificats a fàbriques i la resta a camps de concentració principalment al de
Mauthausen, prop de la localitat del mateix nom a Àustria.
 |
| Camp de Mauthausen |
A l’agost de 1940 van arribar al camp els primers vagons de carga que
portaven la primera tanda d’espanyols procedents de la França ocupada. Uns 400 als
que seguirien altres tandes. És per això que el camp de Mauthausen era conegut
com el camp dels espanyols. Aquest camp va quedar saturat, a més, l’extracció
de granit al qual es dedicava els presoners, va anar a menys i va ser necessari
habilitar un altre camp a Gusen. El de Mauthausen era el més gran i complex de tots els camps nazis, ja que a l’extracció
de granit si afegien les zones dedicades a la indústria de material de guerra
(mines, munició, etc.) i, principalment el camp d’extermini.
 |
| Camp de Gusen |
A Mauthausen i Gusen hi van anar a parar 21 terrassencs dels quals 13
van morir en aquests camps i al de Dachau:
Pau Grau Cardellach
Francesc Casanovas Coll
Josep Cirera Mayol
Magí Costa Sanllehí
Josep Guardia Bonet
Josep Julià Bruguera
Enric Pallarols Guiteras
Josep Peiri Miró
Pere Nogués Prat
Martí Puig Ferrer
Ramon Terricabras Macarulla
Andreu Vidal Almirall
Eugeni Vidal Forcada
 |
| Alliberament del Camp de Mauthausen |
El 5 de maig de 1945 els aliats alliberaven una gran multitud de presoners
d’aquests camps. Entre ells els terrassencs:
Josep Corominas
Salvador Folch Sans
Josep Marsol Rius
Josep Paloma Puigrós
Francesc Roda Subias
Joaquim Sala Prat
Manuel Sala Sender
Jaume Subirana Folch
L’any 1962 es fundava a Barcelona una associació d’antics deportats amb
la finalitat de defensar els drets morals i materials i preservar la memòria,
tot i actuar en la clandestinitat davant del règim franquista. No va ser fins
el 1978 que l’associació va ser legalitzada prenent el nom d’Amical de
Mauthausen.
Els pocs terrassencs en vida s’hi van afegir creant la delegació
d’Amical de Mauthausen de Terrassa i comarca., participants a tots els actes
que organitzava l’associació barcelonesa.
L’associació Amical de Mauthausen de Terrassa i Comarca, formada pel
col·lectiu independentista Xera (PUA), el grup ecologista Terra Verda i el Grup
de Dones, inaugurà al núm. 169 del carrer de Galileu el seu local social,
anomenat “Lo Catau”.
A Terrassa l’any 1997 el Centre
Excursionista acollí un col·loqui i el passi d’un documental sobre els camps de
concentració nazis a càrrec de membres d’Amical de Mauthausen
 |
| Descubriment de la placa a la capella del Cementiri Vell / fotos Francino i Joaquim Verdaguer |
Amb motiu de la celebració a Terrassa, el dia 2 d’abril de 2000, de
l’assemblea d’Amical de Mauthausen es va homenatjar a les víctimes del nazisme
que van morir als camps d’extermini nazis. Amb un acte emotiu, en record
d’ells, es va descobrir una placa a la
façana de la capella del Cementiri Vell situada a la plaça de Joan Miró. L’acte
comptà amb la presència del regidor de Cultura, Pere Navarro i del president
d’Amical, Joan Escuer i entre una considerable afluència d’espectadors, membres
de la entitat Amical de Mauthausen.
La Plaça de
marbre negre portava el text següent «Terrassa. En memòria i reconeixement dels conciutadans morts als camps
d’extermini nazis. (1939-1945) i tots i totes les persones injustament
perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions democràtiques.
Per lluitar contra l’oblit MAI
MÉS. Terrassa 2 d’abril any 2000» Acompanya el text l’escut
de la ciutat i el d’Amical de Mauthausen
El dia 10 del mateix mes Antoni
Roig, secretari d’ Amical de
Mauthausen feia una xerrada sobre L’holocaust a la Biblioteca Central
Fonts consultades:
BORREGO, Benito. XECA, Libro
memorial. Espanyoles deportados a los Campos Nazis 1940-1945. Ministerio de
Cultura. Madrid. 2006
Web. Amic Maauthausen
Diari de Tearrassa. 2 abril 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada