Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 1 de novembre de 2014

L’Agrupació Regionalista de Terrassa



L’any 1890 amb un acte a l' Institut Industrial un grup de catalanistes fundaren l' Agrupació Regionalista de Terrassa. El primer president fou Josep Arch i va tenir com a membres personatges com Josep Soler i Palet , Joaquim Vancells, Joan Baptista Galí i Coll, Pere Viver, Tomàs Viver, Francesc Vancells, Martí Alegre, Josep Freixa i Argemí, Àngel Sallent, entre altres.

El dirigents de l’entitat volien lligar la política i la cultura catalana buscant totes les inquietuds intel·lectuals i artístiques.

La seva primera modesta seu fou en dues cambres dins de l’edifici de l' Institut Industrial (Casa Galí, actual ajuntament). L’adquisició del solar per part de l’Ajuntament per construir la nova Casa de la Vila va comportar que tots els subarrendetaris busquessin altres locals. L’Agrupació Regionalista, el 1901, es  trobava a Can Julià de la Quadra del carrer de Sant Antoni (actualment és un pàrquing). La nova seu va ser un lloc molt freqüentat per la diversitat de conferències i vetllades literari-musicals. Les conferències eren constants i la seva diversitat abraçava la música, pintura,  teatre, història, fisiologia, botànica i, fins i tot, agricultura.



El dia 5 de gener de 1902 apareixia el primer número de Sembra, setmanari catalanista, òrgan de l’Agrupació Regionalista.



Dins l’agrupació Joaquim Vancells i els germans Viver dirigien una escola de dibuix. Una altra de les iniciatives va ser la creació d’una escola de rítmica i plàstica.
Escola de dansa / Fons Ragon-AMAT
L’any 1902  l' incipient i voluntariós cor de la societat va voler donar un salt de qualitat. És per això que es va encarregar la seva direcció al mestre barceloní, Joan Llongueras. El 1903 el nou cor quedà constituït amb el nom d’Escola Coral. Va ser una bona excusa per incorporar l’element femení a l’Agrupació. En un principi les noies formaven el seu cor separat del dels nois. Era una època púdica i prudent:  les noies no sortien mai de casa sense anar acompanyades de familiars. Finalment les dues seccions s’ajuntaren en un concert celebrat el 1903, presentant-se oficialment el 6 de juliol en un concert al Teatre Principal. Joan Llongueras venia un dia rere l'altre  en tren, fins que es va instal·lar a Terrassa. Aquest Orfeó tindria una llarga vida musical plena d’elogis i premis.
Concert de l'Escola Coral / Fons Ragon-AMAT

En l’àmbit creatiu i d’organització a ells es deu la primera celebració de la Diada de Sant Jordi a Terrassa, amb una missa a l’església de Sant Esperit i un festival artístico-musical. També organitzaren el primer Aplec de Sant Llorenç, que es va  celebrar el 15 de maig de 1904, amb la presència del poeta Joan Maragall, el qual va rebre un homenatge dels cantaires de Terrassa per haver-los escrit i dedicat el “Cant del Joves”, musicat pel mestre Enric Morera.

Després vindrien els aplecs de la Mata, el primer el 1905, que donaven sortida als terrassencs a fer fontades que proporcionaven la sortida de l’element femení per relacionar-se amb els nois.
L'aplec de la Mata / Fons Ragon-AMAT
Les necessitats d’espai per albergar les múltiples i variades activitats de la societat va portar  la junta directiva a plantejar-se, l’any 1906, la construcció d' un nou edifici amb amplis salons aptes per a la música , el teatre i per realitzar-hi conferències. De la seva construcció se’n va fer càrrec l’arquitecte Lluís Muncunill. Per la Festa Major, la diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou edifici, a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer, amb la presència del diputat a Corts, Amadeu Hurtado.
L'edifici de l'Agrupació Regionalista / Fons Ragon-AMAT
Paulina Pi de la Serra el considerà una de les gran creacions de Lluís Muncunill i una autèntica joia per la ciutat de Terrassa. Josep Boix en un article al diari Tarrasa Información,  fa una descripció detallada de l’edifici:
Saló d'actes / Fons Ragon-AMAT
«El conjunt de l’Agrupació es presenta dividit en dos cossos: l’ala sud ocupant tota la longitud del solar, una façana de dos pisos amb tres ventalls parabòlics a la planta baixa i un notable finestral de les mateixes característiques al pis. Cal recordar que l’arc el·líptic entra a formar part d’una manera definitiva en el llenguatge tècnic i estètic muncunillià a partir d’aquesta original edificació. La teulada presentava vessant a dues aigües amb un petit arc dovellat a la part més alta utilitzant per la col·locació d’un policrom mosaic amb al·legòric escut. L’ala nord tenia un sol pis, amb exigua finestra parabòlica i un curiosíssim portal idèntic al del restaurant Torino de Barcelona, obra de J. Campins, amén d’un arc parabòlic elevat amb una incisió a la seva base per a ésser utilitzat com a porta. Aquest cos ocupava la meitat de la profunditat del solar, deixant un espai lliure complint les funcions de pati. El parament va executar-se en rajola vista, amb motllures en escatat com tantes altres realitzacions de Muncunill. A part de l' intens interès estilístic de la façana, cal destacar el seu interior en el qual l’arc parabòlic tapiat, molt semblant als emprats a l’admirable edifici de la Caixa de Sabadell, cobria i suportava el sostre d’un acollidor espaiós i atraient saló d’actes on la visibilitat i l’encertada acústica constataven les positives recerques del seu arquitecte creador»



L’any 1917 la societat Agrupació Regionalista passava per una profunda crisi política i econòmica. És per aquest motiu que   es va haver de  despendre de la seva seu i retornà al seu antic estatge del carrer de Sant Antoni. Va ser en aquesta època que l’agrupació es va dissoldre en fusionar-se amb elements catalanistes que pregonaven una política més avançada. La nova formació prengué el nom d’Associació Nacionalista.
Escola de Música / Fons Ragon-AMAT
L’edifici de la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer passà a ser un magatzem tèxtil dels molt que tenia al seu redós. Més tard hostatjà l’Escola Municipal de Música. Durant la Guerra Civil feia les funcions de menjador infantil i de l’Auxili Social. Després de la guerra tornà a ser l’Escola Municipal de Música. Finalment, l’any 1960, fou enderrocat per edificar el nou edifici de Correus.



Fonts consultades

BOIX, Josep. L’arquitectura modernista en Tarrasa. Tarrasa Información, 20 oct. 1973, p. 23

Sembra 5 gener 1903

Sembra 6 juliol 1907

PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa. Caixa de Terrassa. 1977

TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada