Iscle Soler i Terrassa

Iscle Soler i Samsot va ser un dels actors més populars del segle XIX i de la primera dècada dels XX.

Iscle Soler

Va néixer a Barcelona l’any 1843. En un principi era argenter d’ofici però molt aficionat al teatre., Amb l’ajut del seu pare, va muntar un petit teatret al seu barri, que  va inaugurar amb l’obra El puñal del godo. Va assistir a classes al Conservatori de Declamació. Com a actor modest i en papers de secundari entrà a la companyia de l’Odeón. Passà tot seguit a la companyia del Teatre Romea. La seva popularitat va anar creixent. Les seves creacions foren extenses tant en personatges còmics com dramàtics.

Es va casar amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol l’any 1864.

Va debutar amb la companyia d’Andre Cazurro i la seva primera actuació va ser el 28 abril de 1865 en l’obra El castell dels tres dragons, en el paper d' Ignasi.

La seva consagració va ser amb l’obra La dida, l’any 1872 de Frederics Soler, estrenada al Teatre Romea. Va arribar a representar fins a 26 obres teatrals inèdites, principalment de Frederic Soler “Pitarra”

La seva última representació fou el 20 de novembre de 1907, en el paper de l’avi, en l’obra Calvari amunt de Josep Burgas al teatre Romea. 

Iscle Soler

Cec i amb una malaltia cardíaca va deixar  l’escena retirant-se a descansar a Terrassa, a casa d’una seva filla casada amb  l' industrial terrassenc Antoni Torrella, en el carrer de la Font Vella,  79.

Els editors de la revista El Teatre Català varen promoure un homenatge al prestigiós actor. Varen editar un número extraordinari de 62 pàgines dedicades a ell. Van mobilitzar  la gent del món del teatre barceloní per fer-li un homenatge a la nostra ciutat. Tot un grup d’intel·lectuals barcelonins del món del teatre, encapçalat per Àngel Guimera i en Pere Muntanyola en representació de l’alcalde de Barcelona feren acte de presència, el dia 3 d’agost de 1913, a l’estació del Nord, on una gran gentada, encapçalada per l’alcalde Josep Ullés, els va rebre, amb banderes i estendards de  totes les entitats terrassenques. En comitiva i acompanyats per la Banda Municipal  es dirigiren a la casa de l’actor al carrer de la Font Vella. Allàse li feu lliurament del número especial de El Teatre Català. També Terrassa es va voler adherir a l’acte oferint-li un artístic àlbum en pergamí, bellament  il·lustrat per l’artista Pere Viver i que havia estat signat per totes les entitats terrassenques així com particulars de renom a la ciutat.

Amb el carrer de la Font Vella ple de gom a gom Iscle Soler, després de rebre l’ofrena, sortí un moment al balcó, acompanyat per Àngel Guimerà,  per saludar a la multitud que l’aplaudia amb entusiasme.

Homenatge en el carrer que portà el seu nom / Mundo Grafico

Després, sense la presència de l' homenatjat  a causa de la seva precària salut, la comitiva es dirigí al carrer  que l’Ajuntament, el 27 de desembre de 1912, havia batejat amb el nom de l'actor. Allí van descobrir una làpida amb el seu nom. 

Finalment es celebrà un banquet en el Casino del Comerç amb l’assistència de 200 comensals. A la taula presidencial al costat de l’alcalde, es deixà buit el lloc d’honor, que ocupà Iscle Soler en el moment de les postres.

Es van fer diversos discursos plens d’elogis per l’homenatjat.

El gran actor va morir el 27 de gener 1914. El seu enterrament fou multitudinari amb la presència de les autoritats locals i gent del món del teatre de Barcelona.

La comitiva fúnebre en sortir de l’església del Sant Esperit enfilà  cap als carrers de Sant Pere i del Teatre, fent un parada davant el Teatre Principal, on la Banda Municipal interpretà una marxa fúnebre. Els carrers estaven  fornits de gent que volien donar l’adéu/acomiadar el gran actor. El seguici fúnebre anava encapçalat pels familiars del difunt, l’alcalde Josep Ullés, el diputat Alfons Sala i el representant de l’Ajuntament de Barcelona i la majoria dels que mig any enrere li varen retre homenatge.

Fou enterrat al Cementiri Vell, a la tomba de la família Torrella.

Prop del teatre Romea de Barcelona, al carrer de l' Hospital hi ha un bust en honor de l’actor. El seu llegat es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.

La comitiva fúnebre davant el Sant Esperit /Proc. Rafael Aróztegui

L'enterrament passant pel davant del Teatre Principal /Fons Ragon-AMAT

L'enterrament al Cementiti / Ilustración Católica-Maria i Argilaga

El carrer al qual se li dedicà el seu nom estava  situat en el lloc conegut com “els Baños” on hi havia uns safarejos comuns de la vila. El carrer es va obrir per donar sortida des del carrer de la Unió a la Rambla, entre les fàbriques Ventalló i Busquets. També va ser conegut  popularment com el «carrer de Recreo» ja que en aquest carrer, l'any 1912, s'hi inaugurà el Cinema Recreo.

Més informació:

BOIX, Josep. Ayer y hoy de la calle de Iscle Soler, trass u peatonalizacion.  Diari de Terrassa. 6 gener 2001, p. 20

FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Iscle Soler i Terrassa. Arxiu Tobella. Claxon, núm. 96, 27 oct. 1986

RAGON, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral

RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Imp. Joan Morral