Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de novembre de 2014

Modernisme desaparegut a Terrassa



Els terrassencs estem avesats a posar en el mateix sac del modernisme, tres estils arquitectònics ben diferenciats com són; el historicisme, el modernisme i noucentisme, que es van desenvolupar a cavall del segle XIX i XX.

Actualment Terrassa presumeix d’un patrimoni d’aquella època que ens fa ser una ciutat modernista com ho demostra la celebració, en el mes de maig, de la Fira Modernista.

Però al llarg de 100 anys, alguns edificis han quedat pel camí, principalment durant l’època franquista:

-.Centre Mèdic, al carrer de Sant Quirze, enderrocat a mitjans dels anys 50,

  per construir els nous Jutjats de Terrassa

-.Grups Escolar Torrella, Al carrer de Guterberg cantonada amb la rambla,

  enderrocat el 1968

-.Agrupació Regionalista, a la placeta de Mossèn Jacint Verdaguer,

  Enderrocat el 1960 per edificar el nou edifici de Correus

-.Cementiri Vell, al carrer de la Igualtat. Enderrocat el 1964 per ubicar la nova

   Llar Terrassa Centre. Façana de Lluís Muncunill

-.Casa Alegre, al carrer del Nord. Derruïda el 1977

-.Casa Vinyals, al carrer Major, L'any 1941 es procedí al seu enderroc i al

  seu espai s'edificà l'entitat bancària.



La descripció d'aquests edificis enderrocats la podeu trobar en aquest blog, en monogràfics dedicats als mateixos :



La Caixa d’Estalvis de Terrassa, que es va fundar l’any 1877 hostatjant els seus primers serveis a l’edifici de l'Institut Industrial, on ara hi ha l’Ajuntament. L’any 1884 es rellogà al Banc de Terrassa, un edifici del carrer del Passeig. Quan més tard el Banc de Terrassa va inaugurar el nou edifici del carrer de Sant Jaume, la Caixa va seguir els seus passos.  No és fins l’any 1895 que la Caixa de Terrassa emprèn el vol i compra un terreny a la Rutlla davant del lloc conegut pel Quatre Cantons, aixecant, en aquest indret, un nou edifici propi modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, inaugurat el 29 de novembre de 1896. Era d’un estil neogòtic. Aquest edifici fou enderrocat l’any 1956 per construir-hi un de nou que es l’actual.
Edifici modernista de la Caixa de Terrassa / Fons Ragon-AMAT
Ja en el tardo-franquisme, potser per simple desconeixement però principalment per l’especulació salvatge que buscava diner fàcil, es van destruir autentiques meravelles artístiques.

L’any 1975 aprofitant que la ciutat estava buida  degut a les vacances col·lectives així com també deuria estar de vacances  la premsa local, es van enderrocar bona part del Círcol Egarenc, saló dels miralls inclòs, així com en jardins i tot el lateral cantoner del carrer de Sant Pere amb el carrer Cardaire, desapareixent totalment la modernista Casa Puigbó.
Casa Puigbó / Tarrasa Información
La Casa Puigbó, al carrer de Sant Pere, domicili particular de Joan Puigbó, es va inaugurar l’any 1907. Era obra de l’arquitecte Melcior Vinyals. Tenia quatre plantes rematades en gablets escalonats. En  la resta de la façana destacava una suggestiva varietat de florals relleus escultòrics de inconfunsible llenguatge «modern style». Des del seu mirador a la original tribuna  descoberta en la segona planta fins el coronament final, tota la construcció expresava una gràcia estètica admirada pels terrassencs.
Magatzem Pintado i Cardús / Fons Ragon-AMAT
El Magatzem Pintado i Cardús. Al llarg del carrer del Nord hi havia varis magatzems i cases senyorials que es van enderrocar durant la dècada dels anys setanta. El més significatiu va ser el magatzem Pintado i Cardús en el carrer del nord cantonada amb el de la Mina. El va fer construir Antoni Ventayol l’any 1892. La façana tenia sobre el portal d’entrada el bust del propietari i a cada costat un medalló amb els busts de prohoms terrassencs Durant anys el magatzem fou arrendat per diversos fabricants

L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.



L’enderroc d’aquest edificis i així com els mencionats a la capçalera  i el rumor d'altres possibles enderrocs com la fàbrica Aymerich i Amat, el Gran Casino o el Magatzem Farnés va portar a la Junta Municipal de Museus a confeccionar un dossier catalogant els edificis notables que mereixien conservar i protegir.

Però aquest dossier no va arribar a veure la llum dins el consistori. Aquest catàleg seria la base, a principi de la dècada dels anys 80 i amb la irrupció de l’Ajuntament Democràtic que va aprovar l’any 1981 el «Catàleg d’Edificis d’Interès Historicoartístic»
L'Anònima amb la sala del Tints / Proc. Rafael Aróztegui
Els tints de la Societat Anònima de Pentinatge i Filatura. L’any 1992 l’empresa Saphil feia fallida i el 1994 s’enderrocava gran part del complex salvant-se la nau de filatura i algun altre edifici per destinar-los al comerç i serveis, mentre que la resta es transforma en blocs de pisos. Abans de l’enderroc els artistes Jacint Comelles i Ramon Suau pujaren al terrat de la fàbrica i van observar quelcom que havia passat desapercebut als responsables del patrimoni terrassenc: A la part nord del complex industrial, a tocar al carrer de Vázquez de Mella, hi havia l’edifici dels tints. Una construcció, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, idèntica als tints de ca l’Izard (Sala Muncunill), però amb més volum. Dotze sinuoses bòvedes, les típiques «voltes catalanes» reflectien a l’exterior en un ritme de volum semiesfèric rematats per torratxes de ventilació per la sortida del vapor. Tot l’edifici era bastit en obra de totxo massís

De la  innegable singularitat se’n va fer ressò la premsa i Josep Boix afirmava que «convendría que el Ajuntamiento tomase cartas en el asunto para bien conservarlas». Davant aquest principi d’una possible campanya de conscienciació a favor de salvar l’edifici, la immobiliària s’alarmà i en possessió de tots els permisos i en “premeditació i nocturnitat”, procedí al seu immediat enderroc aprofitant les vacances estivals.

Sorprèn que en el seu espai no s’edifiqués sinó que s’urbanitzés com a plaça i que es conservés la nau veïna cantonera amb el carrer de Pi i Margall. Un edifici sense cap valor arquitectònic.



També cal destacar els enderrocs parcials que degut a la seva catalogació ha fet possible, tot i encapçar part de l’edifici, la solució de conservar les seves façanes:

-. La Casa de Pere Romaní, al carrer del Nord.

-. La Impremta Ventayol, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer

-. La Casa Bugunyà, al Raval de Montserrat.

-. El Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere



Fonts Consultades:

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

OLLER, Joan Manel. Edificios històricos desaparecidos. Diari de Terrassa, 12 gener 2002

BOIX, Josep. La nave de «l’Anònima». Diari de Terrassa 19 febrer 1994. p. 5

BOIX, Josep. El derribo de la Casa Puigbó. Diario Terrassa. F.S., 28 set. 1985, p. 10

BOIX, Josep. La desparecida Casa Puigbó. Diari de Terrassa, 5 nov. 2005. p. 49

COMES, Rabel. El magatzem Pintado. La Torre. Desembre 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada