Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 27 de desembre de 2014

Els Retaules de les esglésies de Sant Pere



A principis del segle XV les esglésies de Sant Pere estaven bastant malmeses i aprofitant una època de prosperitat, el feligresos volgueren ornar-les amb l’última moda europea; amb retaules del gòtic tardà.
Retaule de Sant Pere / Museu de Terrassa
El Consell de parroquians de Sant Pere va fer l’encàrrec al mercader barceloní, Berenguer Gibert, el qual contactà amb el pintor gironí, Lluís Borrassà, que pintà, l'any 1411, per un preu de 272 florins, el retaule major de l’església de Sant Pere dedicat al patró de la parròquia i del qual  se'n conserven les taules laterals. És un retaule de grans proporcions dividit en tres grups: l’espai central, dedicat  a Sant Pere, patró de la parròquia, que és la part desapareguda. Les vuit taules laterals estan dedicades a escenes de la vida de Sant Pere. Dalt el capçal hi figura un escena del calvari. Actualment el retaule està exposat a l’edifici museogràfic de la rectoria.

Retaule de Sant Miquel / Museu dee Terrassa
L'any 1450 els feligresos encarregaren al pintor Jaume Cirera, deixeble del mestre Bernat Martorell, un retaule dedicat a Sant Miquel per a l'altar del baptisteri. Jaume Cirera morí aquell mateix any i Guillem Talarn, també deixeble del mestre Martorell, va acabar l'obra per un total de 100 florins o 55 lliures barcelonines.

Al retaule s’hi veuen escenes de la lluita entre àngels i dimonis i tres representacions de la Passió, el judici final, els àngels introduint al Paradís les ànimes dels justos, un sacerdot en actitud  d'enlairar  l’Hòstia i presidint la part central, la figura de Sant Miquel lluitant contra els dimonis. Al bancal  hi  ha tres escenes de la passió. Des de la nova remodelació s'exposa a l’edifici museogràfic de la rectoria.
Jaume Huguet

Dels tres retaules de Sant Pere, el tercer és el més representatiu, obra del pintor de Valls establert a Barcelona, Jaume Huguet. El Consell de parroquians de Sant Pere  li  va fer l’encàrrec, l'any 1458, de pintar un retaule dedicat als Sants  Abdó i Senén, patrons de la pagesia. L'estil de Jaume Huguet queda ben plasmat en aquesta obra, on es pot observar la representació fidel dels detalls com els teixits i la indumentària contemporània de l'autor.

La taula central conté la parella d’elegantíssimes figures de Sant Abdon i Senén, també coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non. El cimal del retaule ve ocupat pel Calvari i, als costats, quatre  escenes del martiri dels sants. En el bancal hi figuren els sants metges Damià i Cosme. En el guardapols destaquen la representació dels escuts de Terrassa i Barcelona. El de la Ciutat Comtal perquè la vila de Terrassa era un “carrer de Barcelona”.
El retaule dels Sants Metges /Museu de Terrassa
El retaule va ser adquirit per presidir l’altar del creuer nord de l’església de Sant Pere. L’any 1928, després d' una neteja i consolidació, va ser traslladat i exposat al creuer nord de l' església de Santa Maria.

Aquest retaule és l’únic que ha sortit de les esglésies per ser exposat, el 1989, a l’exposició Mil·lenium a Barcelona.
El retaule exposat a la mostra Mil·lenium / Joaquim Verdaguer
Quant es va fer l’actuació arqueològica de principis del segle XXI, principalment a l’església de Santa Maria, aquest retaule es va exposar a la nau central de l’església de Sant Pere. A finals de  dècada es va portar a restaurar i, a l’octubre de 2014 es retornà al seu lloc del creuer nord de l’església de Santa Maria.

La seva  restauració ha permès aprofundir en el coneixement dels materials i dels estrats originals del retaule i estudiar les intervencions fetes al llarg de la seva història.
El retaule dels Sant metges de nou instal·lat a Santa Maria / Museu de Terrassa
El 18 de juliol de 1936 començà la guerra civil i la resposta terrassenca a l'alçament del general Franco fou virulenta, amb excessos, assassinats i una onada anticlerical amb la crema dels temples. La ferma intervenció del pintor Josep Rigol i altres persones, va fer possible la salvaguarda de les esglésies de Sant Pere i de gran part dels seus tresors d'art, principalment els tres retaules gòtics.



Fonts consultades:

AINAUD DE LA LASARTE, Joan. Les Esglésies de Sant Pere. Ajuntament de Terrassa. 1990

SOLER PALET. Josep Retaules a Sant Miquel. Egara, 6 febr. 1909, p. 1

DUCH, Joan. A propòsit del retaule de Sant Pere atribuit a Borrassà.  Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, març-abril 1927

Reportatge. Les obres de restauració de les esglésies romàniques i de les pintures murals i retaules de Sant Pere de Terrassa. El Dia, 7 des. 1927, p. 1

RIGOL, Josep. El retaule de Sants Abdón i  Senén, de Jaume Huguet. C.E.T., des. 1951

RIGOL, Josep  El retaule de Sant Pere de Lluis Borrassà. Centre Excursionista de Terrassa, des. 1951, p. 24

YARZA, Joaquim. Jaume Huguet i el retaule dels Sant Abdó i Senén. Terme. núm. 9, nov. 94, p. 26

PEREGRINA, Neus. Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Retaule de Sant Abdó i Sant Senén. Terrassa M.M.L., 1992


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada