Masia de Ca n’Amat de la Muntanya

Aquesta masia típicament catalana està situada a 50 metres del km 3 de la carretera de Terrassa a Rellinars, damunt d’un turó envoltada de boscos de pins i de conreus. Està documentada de l’any 1238 com a domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. La família que la regentava ja portava el nom de Amat de la Font. L’apel·latiu de la muntanya apareix a la fi del segle XIX.

L’any 1455 trobem com a pagès de remença a Johan Font i, el 1558 el propietari era Pere Joan Amat de la Font.

La finca de la Masia / Masia Egara/Arxiu M. de Terrassa

La masia d’estructura rectangular amb planta baixa i dos pisos, té la coberta a dues vessants. La façana principal orientada a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica. A la planta baixa, a l’entrada al fons, hi ha  l’escala d’accés al pis superior. A l’esquerra de l’entrada hi ha la cuina i llar de foc, actualment masoveria i a la dreta, el menjador i una llar de foc contemporanis.

Ca n'Amat de la Muntanya/Rafael Aróztegui

Al primer pis hi ha un balcó de ferro forjat i damunt del portal, tres finestres. Al segon pis hi ha una sèrie de finestres d’arc de mig punt formant una galeria i dues de més petites flanquejant-les. L’estuc de la façana és de color groguenc. Just al davant de la masia hi ha l'era.

Rellotge de Sol/ R.Aróztegui

El portal és de mig punt adovellat. A la façana, hi ha un rellotge de sol rectangular coronat per un sol inclinat d’on surt l’agulla. Està situat a la dreta del balcó principal amb la inscripció «Si no fos Déu que se’n recorda, tu ni jo tindríem corda» Cal dir que no és el mateix que hi havia a principi de segle.

Té altres dependències annexes i ampliacions que responen a les reformes que es van fer els anys 50 del segle XX. Complementa la masia una capella dedicada a Sant Josep i a la Mare de Déu del Carme. L’antic rebost, celler, graner i garatge es van adaptar com a sala de banquets. Actualment la masia a més a més de la seva funció agrícola, fa el servei  d’hostaleria

La casa està envoltada de 4 hectàrees de meravellosos jardins, dissenyats fa més de 100 anys, i són uns dels millors jardins privats de Catalunya.

El menjador / Rafael Aróztegui

A principis del segle XVIII els Amat, igual que altres terratinents es van establir a Terrassa, al carrer de Sant Pere, 25. formant-se com industrials en un moment en que la vila anava de camí cap a la revolució industrial. Ja en el segle XIX, un dels més importants fabricants de la vila era Ignasi Amat i Galí. En el Vapor Galí, on ara hi ha l’Escola Lanaspa, va muntar la fàbrica de draps . L’any 1845 va portar a Terrassa les primeres màquines de filar franceses anomenades Mull-Genny. Va fer construir la seva pròpia fàbrica al carrer de la Rasa darrera de la seva casa pairal, on ara hi ha la plaça Didó. Va ser alcalde de 1863 a 1864.

Interior de la capella / Rafael Aróztegui

A mitjans dels segle XIX apareixen a Terrassa els germans Antoni i Pasqual Sala. Era una nissaga originària de Sala de Sant Pons, del terme de Sallent. Cercaven un millor futur que el de la pagesia. La seva incorporació i l’ascens al món tèxtil va ser possible per la seva vinculació amb la petita empresa Vídua d’Andreu Argemí, mitjançant el matrimoni d’ambdós germans amb les filles de la propietària Paula Comellas. Els dos germans, ara gendres, revaloraren l’empresa, i van crear primer Sala, Alegre i Cia, i més tard, Sala Hermanos.

Entrada a la masia/ Rafael Aróztegui

Antoni Sala i Sallés va aconseguir que Ignasi Amat li vengués la finca de Ca n’Amat de la Muntanya. Però, casualitats de la vida, un temps després el seu fill Alfons Sala i Argemi es casava amb la pubilla d’Ignasi Amat, Mercè Amat i Bruguera. Per tant, la masia tornava a ser part de la família Amat

La masia va hostatjar vàries personalitats destacades, com el bisbe de Barcelona Josep Morgades, o també va ser estança durant una temporada a l’octubre de 1900 de Mossèn Cinto Verdaguer.

Els reis d'Espanya a Ca n'Amat / Proc. Rafael Aróztegui

L’any 1924, el mas acollí la celebració d’un banquet en honor als reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria Eugènia de visita Terrassa. Els reis d'Espanya, l’any 1929, amb motiu de la seva visita a l'Exposició Internacional de Barcelona, i després de visitar les esglésies de Sant Pere, van fer de nou estada a Ca n'Amat de la Muntanya convidats pel comte d'Egara, Alfons Sala i Argemí. Testimoni d’aquest fet és una placa commemorativa situada a la dreta de la porta d’entrada a la façana principal.

Un altre personatge famós rebut a la casa fou Salvador Dalí, que va signar amb un dibuix en el Llibre de Convidats Il•lustres.

Prop d'aquesta residència s'han trobat restes d'enterraments i paviments d'època romana que corresponen a les restes d'una vil·la romana.
El propietari actual, Alfons Sala, ostenta el títol de comte d’Egara, honor que va es va atorgar pels reis d’Espanya, l’any 1926,  a Alfons Sala i Argemi.

Fonts consultades

JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala Argemi. Conde de Egara. Espasa Calpe SA. Madrid 1955

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa 1981

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960

FERRAN, Domènec, Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa.1997

La Inquisició del Sant Ofici a Terrassa

A l’època medieval, a la Corona d’Aragó, ja existia la Inquisició per tal de preservar la Fe. Però a començament del segle XV la Inquisició caigué en un període d’inacció. Els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, amb la finalitat de combatre el jueus crearen la Santa Inquisició al Regne de Castella. Finalment l’any 1478 el rei Ferran instaurà el model castellà al Regne d’Aragó, nombrant, l’any 1483, a Torquemada inquisidor general de Catalunya. Durant el segles XVI i XVII cal destacar-los pel seu vigor i virulència, coincidint amb el regnat de la dinastia de la Casa d’Àustria.

La jurisdicció del Sant Ofici de la Inquisició topà en moltes ocasions amb l’autoritat de la Diputació del General, fins el punt d’excomunicar i empresonar alguns diputats, fet solucionat per la intervenció reial. En aquestes accions les

institucions catalanes veien amenaçades jurisdiccions, immunitats i privilegis.

No va ser fins el segle XVIII que es  va resoldre aquest conflicte, amb la pujada al tron d’Espanya de la dinastia del Borbons.

El tribunal del Sant Ofici de la Inquisició estava assentat a Barcelona. Per arreu del territori català tenien establerts uns comissaris que eren coneixedors del tarannà dels seu conciutadans. Tot i que a Catalunya el seu nombre fou bastant reduït; 14 comissaris el segle XVI. Ja en el segle XVII eren 46. En general eren del clero.  

A Terrassa no sempre hi hagué comissaris inquisitorials. Se sap que en el segle XVII ho foren Pau Jeroni Castellet, prevere i canonge  de l’església parroquial, i Pau Buguyà, prevere i encarregat de la cura d’ànimes a l’església de Sant Pere

Per ajudar als comissaris hi havia establerta la funció dels anomenats «familiars del Sant Ofici». Aquest cos estava format per laics i les seves funcions eren d’informar tot el que podia ser d’interès a la institució del Sant Ofici. Ser un «familiar» era un honor i gaudien de certs privilegis.

En un principi era un cos armat, a semblança d’un sometent, al servei del Sant Ofici i de la seva protecció. En un principi els tribunals eren itinerants i, davant l’hostilitat dels vilatans requerien la protecció dels «familiars». Amb el temps es va transformar en una xarxa d’espionatge o servei d’informació.

A Terrassa s’estengueren, al llarg dels segles XV al XVII, moltes actes acusatòries. La més sonada va ser la de l’any 1611 quan a la vila esclatà una fòbia vers les dones que exercien, segons el poble, la bruixeria. El 1615 la vilatana Joana Ferrer va ser enviada a Barcelona perquè comparegués davant el Tribunals del Sant Ofici. Amb la informació obtinguda de l’acusada, s’instà  el Consell de la vila a apressar-se a detenir altres dones que havien estat imputades de bruixeria.  Tanmateix, el Sant Ofici les acabà absolent a totes d’aquestes acusació. Aquestes dones, el 1618 foren altre cop detingudes a l’espera d’un judici civil, ja que un judici per part del Tribunal de la Inquisició no es podia repetir. Després de sotmetre-les a tortura foren sentenciades a la forca

Al pas del temps, la majoria dels privilegis de que gaudien els «familiars» van anar desapareixent amb l’adveniment de la dinastia borbònica. A principis del segle XVIII el nombre de comissaris a Catalunya no passaven de la mitja dotzena.

A fi de què la Inquisició pogués continuar tenint representació a Terrassa, el 22 d’abril de 1781, el Sant Ofici envià un comunicat al fabricant Pau Busquets, al seu fill, Francesc Busquets i a la dona d’aquest, Eulàlia Barata, en els quals els conferia la representació de «familiar», en aquesta vila. Els nomenats comunicaren dites ordres a l’Ajuntament, el qual estengué l’acta següent: «Dia 22 d’abril de l’any del Senyor 1781, en la vila de Terrassa, del Corregiment de Mataró; convocats  i congregats a la Sala Capitular i l’Ajuntament de dita vila representant, en quina convocatòria  i s’hi troben presents els senyor regidors  i síndic de la vila, els quals prengueren el següent acord. Havent-se presentat en dita convocatòria  Pau Busquets, fabricant de panyos de la vila en son nom i el de Francesc Busquets i Arch, son fill, també fabricant, els quals ostentaren i presentaren a la Corporació Municipal dosa títols  de Familiar del Sant Ofici de la Inquisició d’aquest Principat de Catalunya, demanant a la vegada llur observança i compliment, per a què fossin registrats en son lloc corresponent i a fi que en tot temps consti, la Corporació acordà unànimement que s’observin, guardin i compleixin cada un dels dits títols, en tot  i per tot, a la vegada que el mateix escrivà que registre l’acta, que registre també els títols a continuació. Dóna fe d’aquesta acta en Josep Torrella. Notari públic de la vila»

En definitiva, el conflicte institucional mai va ser totalment resolt fins a finals del segle XVIII, rebent l’estocada final amb l’aprovació de la Constitució de Cadis el 1812, quan es va traslladar tot el Poder judicial als tribunals.

Quant es va produir la Revolució de 1820, que va restaurar la Constitució de 1812 que havia estat derogada per el rei Ferran VII, el 10 de març a Barcelona fou assaltat el Tribunal de la Inquisició i es perdé  gran part de la documentació del Sant Ofici.

Fonts consultades:

MORENO, Doris; ALMAZAN, Ismael. Un delicte i dos martells. Actituts populars a Terrassa durant la cacera de bruixes de 1619. Terme núm. 15  1997. CEHT-AHCT.

MORENO, Doris. Inquisició i poder local. El Sant Ofici a Terrassa. TERME núm. 13 novembre 1998. CEHT-AHCT.

RAGON, Baltasar. Els familiars de la inquisició. El Dia, 22 abril 1930, p. 1