Els terrassencs estem avesats a posar en el mateix sac del modernisme,
tres estils arquitectònics ben diferenciats com són; el historicisme, el
modernisme i noucentisme, que es van desenvolupar a cavall del segle XIX i XX.
Actualment Terrassa presumeix d’un patrimoni d’aquella època que ens fa
ser una ciutat modernista com ho demostra la celebració, en el mes de maig, de la Fira Modernista.
Però al llarg de 100 anys, alguns edificis han quedat pel camí,
principalment durant l’època franquista:
-.Centre Mèdic, al carrer de Sant Quirze, enderrocat a mitjans
dels anys 50,
per construir els nous Jutjats de Terrassa
-.Grups Escolar Torrella, Al carrer de Guterberg cantonada amb la
rambla,
enderrocat el 1968
-.Agrupació Regionalista, a la placeta de Mossèn Jacint
Verdaguer,
Enderrocat el 1960 per edificar el nou edifici de Correus
-.Cementiri Vell, al carrer de la Igualtat. Enderrocat
el 1964 per ubicar la nova
Llar Terrassa Centre. Façana de Lluís Muncunill
-.Casa Alegre, al carrer del Nord. Derruïda el 1977
-.Casa Vinyals, al carrer Major, L'any 1941 es procedí al seu
enderroc i al
seu espai s'edificà l'entitat bancària.
La descripció d'aquests edificis enderrocats la podeu trobar en aquest
blog, en monogràfics dedicats als mateixos :
La Caixa
d’Estalvis de Terrassa, que es va fundar l’any 1877 hostatjant els seus
primers serveis a l’edifici de l'Institut Industrial, on ara hi ha
l’Ajuntament. L’any 1884 es rellogà al Banc de Terrassa, un edifici del
carrer del Passeig. Quan més tard el Banc de Terrassa va inaugurar el nou
edifici del carrer de Sant Jaume, la
Caixa va seguir els seus passos. No és fins l’any 1895
que la Caixa de
Terrassa emprèn el vol i compra un terreny a la Rutlla davant del lloc
conegut pel Quatre Cantons, aixecant, en aquest indret, un nou edifici
propi modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, inaugurat el 29 de
novembre de 1896. Era d’un estil neogòtic. Aquest edifici fou enderrocat l’any
1956 per construir-hi un de nou que es l’actual.
 |
| Edifici modernista de la Caixa de Terrassa / Fons Ragon-AMAT |
Ja en el tardo-franquisme, potser per simple desconeixement però
principalment per l’especulació salvatge que buscava diner fàcil, es van
destruir autentiques meravelles artístiques.
L’any 1975 aprofitant que la ciutat estava buida degut a les vacances
col·lectives així com també deuria estar de vacances la premsa
local, es van enderrocar bona part del Círcol Egarenc, saló dels miralls
inclòs, així com en jardins i tot el lateral cantoner del carrer de Sant Pere
amb el carrer Cardaire, desapareixent totalment la modernista Casa Puigbó.
 |
| Casa Puigbó / Tarrasa Información |
La Casa
Puigbó, al carrer de Sant Pere, domicili particular de Joan Puigbó, es va
inaugurar l’any 1907. Era obra de l’arquitecte Melcior Vinyals. Tenia quatre
plantes rematades en gablets escalonats. En la resta de la façana destacava
una suggestiva varietat de florals relleus escultòrics de inconfunsible
llenguatge «modern style». Des del seu mirador a la original tribuna
descoberta en la segona planta fins el coronament final, tota la construcció
expresava una gràcia estètica admirada pels terrassencs.
 |
| Magatzem Pintado i Cardús / Fons Ragon-AMAT |
El Magatzem Pintado i Cardús. Al llarg del carrer del Nord hi havia varis
magatzems i cases senyorials que es van enderrocar durant la dècada dels anys
setanta. El més significatiu va ser el magatzem Pintado i Cardús en el carrer del
nord cantonada amb el de la
Mina. El va fer construir Antoni Ventayol l’any 1892. La
façana tenia sobre el portal d’entrada el bust del propietari i a cada costat
un medalló amb els busts de prohoms terrassencs Durant anys el magatzem fou
arrendat per diversos fabricants
L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup
d’habitatges.
L’enderroc d’aquest edificis i així com els mencionats a la
capçalera i el rumor d'altres possibles enderrocs com la fàbrica Aymerich
i Amat, el Gran Casino o el Magatzem Farnés va portar a la Junta Municipal de
Museus a confeccionar un dossier catalogant els edificis notables que mereixien
conservar i protegir.
Però aquest dossier no va arribar a veure la llum dins el consistori.
Aquest catàleg seria la base, a principi de la dècada dels anys 80 i amb la
irrupció de l’Ajuntament Democràtic que va aprovar l’any 1981 el «Catàleg
d’Edificis d’Interès Historicoartístic»
 |
| L'Anònima amb la sala del Tints / Proc. Rafael Aróztegui |
Els tints de la Societat Anònima
de Pentinatge i Filatura. L’any 1992 l’empresa
Saphil feia fallida i el 1994 s’enderrocava gran part del complex salvant-se la
nau de filatura i algun altre edifici per destinar-los al comerç i serveis,
mentre que la resta es transforma en blocs de pisos. Abans de l’enderroc els
artistes Jacint Comelles i Ramon Suau pujaren al terrat de la fàbrica i van
observar quelcom que havia passat desapercebut als responsables del patrimoni
terrassenc: A la part nord del complex industrial, a tocar al carrer de Vázquez
de Mella, hi havia l’edifici dels tints. Una construcció, obra de l’arquitecte
Lluís Muncunill, idèntica als tints de ca l’Izard (Sala Muncunill), però amb
més volum. Dotze sinuoses bòvedes, les típiques «voltes catalanes» reflectien a
l’exterior en un ritme de volum semiesfèric rematats per torratxes de ventilació
per la sortida del vapor. Tot l’edifici era bastit en obra de totxo massís
De la innegable singularitat se’n va fer ressò la premsa i Josep
Boix afirmava que «convendría que el Ajuntamiento tomase cartas en el asunto
para bien conservarlas». Davant aquest principi d’una possible campanya de
conscienciació a favor de salvar l’edifici, la immobiliària s’alarmà i en
possessió de tots els permisos i en “premeditació i nocturnitat”, procedí al
seu immediat enderroc aprofitant les vacances estivals.
Sorprèn que en el seu espai no s’edifiqués sinó que s’urbanitzés com a
plaça i que es conservés la nau veïna cantonera amb el carrer de Pi i Margall.
Un edifici sense cap valor arquitectònic.
També cal destacar els enderrocs parcials que degut a la seva catalogació
ha fet possible, tot i encapçar part de l’edifici, la solució de conservar les
seves façanes:
-. La Casa
de Pere Romaní, al carrer del Nord.
-. La
Impremta Ventayol, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
-. La Casa
Bugunyà, al Raval de Montserrat.
-. El Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere
Fonts
Consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic.Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp.
Joan Morral. Terrassa .(any?)
OLLER,
Joan Manel. Edificios històricos desaparecidos. Diari de Terrassa, 12
gener 2002
BOIX,
Josep. La nave de «l’Anònima». Diari de Terrassa 19 febrer 1994. p. 5
BOIX,
Josep. El derribo de la
Casa Puigbó. Diario
Terrassa. F.S., 28 set. 1985, p. 10
BOIX,
Josep. La desparecida Casa Puigbó. Diari de
Terrassa, 5 nov. 2005. p. 49
COMES, Rabel. El magatzem Pintado. La Torre. Desembre
2013
