A
principis del segle XX es donava a conèixer, dins l’àmbit terrassenc, un nou
idioma universal creat pel polonès Ludwik Zamenhof. Un grup d’entusiastes
creava la primera societat esperantista a Terrassa, amb el nom de «Esperanto Lando»,
tot i que no aconseguiren arrelar. La celebració d’un Congrés Internacional
d’Esperanto a Barcelona va revifar aquelles primeres inquietuds terrassenques
fundant el Grup Lumon, que va aglutinar un bon nombre de nous iniciats en la
seva inauguració, el 7 de novembre de 1909, amb una sèrie d’actes als quals es
convidà a les personalitats esperantistes de Barcelona.
 |
| Personalitats presents en el Congrés/Fons Ragon-AMAT |
L’entusiasme
pel nou idioma en la nostra ciutat va fer possible que per la Festa Major de 1912 es
celebrés a Terrassa el III Congrés Esperantista Català.
 |
| Parlaments des del balcó del Magatzem Aymerich, Amat i Jover /Fons Ragon-AMAT |
Un dels actes fou la
imposició del nom de Zamenhof a la coneguda popularment com placeta de
Saragossa, alhora que s’hi van col·locar dues plaques bilingües. Per aquest
congrés es va editar un segell de propaganda en el qual s’hi veia les siluetes
d’edificis més destacats de la ciutat. La imatge modificada d’aquell segell la
podem contemplar a la façana de l’Arxiu Tobella, entitat que va adoptar com a
escut propi el segell del congrés esperantista, lleugerament retocat.
 |
| Els congressistes davant l'Escola Industrial |
Al
llarg dels anys, el Grup Lumon impartí cursos d’Esperanto a diverses societats
i en el seu propi estatge de la Societat Coral Joventut Terrassenca, d’on van
sorgir poetes i literats i incansables mestres, com Sebastià Chaler, que amb
les seves ensenyances donà fruits, creant-se
nous grups esperatistes als pobles dels voltants.
 |
| Sebastià Chaler |
Acabada
la Guerra Civil
es va imposar a la plaça de Zamenhof el nom de «plaza de la
Liberación », raó per la qual el nom de l’esperantista va
desaparèixer dels nostres vials.
Després
de la Primera Guerra
Mundial un grup d’esperantistes austríacs i un altre d’espanyols es van posar
d’acord per promoure i organitzar l’estada a Espanya de nens austríacs
afectats, necessitats o orfes d’aquella guerra.
A
Terrassa el Grup Lumon va tenir cura d’un grup de 55 nenes austríaques
procedents, principalment, de Graz (Estiria). La majoria van ser recollides per
famílies en cases particulars i també en van allotjar a l’Asil Busquets i
l’Hospital de Sant Llàtzer. La seva estada va durar un any creant-se molts i
emotius lligams.
Aquest
fet va repetir-se després de la Segona Guerra Mundial quan van arribar 15 nenes
austríaques, però en aquella ocasió el promotor va ser Càrites.
 |
| Pancarta anunciant el congrés del 1951/ Fons Ragón-AMAT |
L’any
1951 es va celebrar a Terrassa el XIIè Congrés Nacional d’Esperanto promogut
pel grup d’esperanto de la
Societat Coral Joventut Terrassenca i coordinat per
l’infatigable Sebastià Chaler, alhora vice-president de la Federació Esperantista
Espanyola.
 |
| Els congressistes davant l'Ajuntament 1951 / Fons Ragon-AMAT |
El
dia 28 de juliol es van concentrar a la seu social el congressistes, arribats
d’arreu de la península i algun de l’estranger, sumant un total de quasi dos-
cents assistents, per dirigir-se tots plegats i en comitiva a l’Ajuntament, on
varen ésser rebuts per l’alcalde, Alfons Vallhonrat. Després es va inaugurar, a
la sala Ràdio Terrassa, una exposició esperantista. Al saló d’actes de
l’Institut Industrial va tenir-hi lloc l’obertura del Congrés i el
desenvolupament de les diverses sessions al llarg de tres dies.
A
la nit es va celebrar un concert amb Miquel Farré al piano i l’actuació de la Coral Joventut
Terrassenca
 |
| Exposició sobre l'Esperanto a Ràdio Terrassa/ Fons Ragon-AMAT |
Al
dia següent, 29 de juliol, com a actes complementaris del congrés, els
assistents, després d’una solemne missa, van visitar les esglésies de Sant Pere
i la Llar de
l’Ancianitat. Al migdia es va celebrar als salons de Gran Casino un gran àpat
oficial, en el qual la soprano terrassenca Esperança Mosteiro oferí un concert,
cantant, també, l’himne esperantista.
Acabades
les sessions de la tarda del congrés, els presents foren obsequiats amb un
festival folklòric als jardins del Círcol Egarenc, aleshores seu del Frente de
Juventudes.
L’úlltim
dia del congrés, a més de la clausura, els assistents foren convidats a visitar
el Museu Tèxtil Biosca, algunes indústries terrassenques i una excursió a
Montserrat, tancant-se el comiat a la seu de la Societat Coral
Joventut Terrassenca.
 |
| La placa a la nova plaça dedicada al Doctor Zamenhof /Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades:
AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol
1959
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa 1966
RAGÓN, Baltasar. Coses
de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella.
Terrassa 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada