El carrer dels Gavatxons

L’actual carrer dels Gavatxons, en època medieval, era un camí que discorria fora de les muralles, arran del fossat de la vila. El fossat es va fer aprofitant el pas del torrent del Rossinyol o de la Torre, que passava on ara hi ha les cases de l’esquerra del carrer. En els anys vuitanta del segle XX es va descobrir la part lateral de la torre quadrada cantonera de la vila de Terrassa i, també, en els núm. 15 i 17, un tram de fossat.

Terrassa, en el segle XVI, s’anava refent després de dues guerres civils o dels remences, però la despoblació era angoixant i més si hi afegim els flagells de la pesta. Es necessitava mà d’obra tant per a la indústria de la vila com per als treballs del camp, principalment en el cultiu de la vinya i en certs moments del cicle agrari. Per tant es va iniciar una política de privilegis per atraure nous habitants. Una allau d’immigrants francesos de les terres del nord dels Pirineus i del Llenguadoc van arribar a Catalunya, i es van distribuir per totes les comarques. A Terrassa arribaren immigrats francesos de la diòcesi d’Agen d’Occitània, que principalment treballaren de bracers a la pagesia i en els obradors de la vila. La majoria d’ells s’aixoplugaren fora muralles, al camp de la Creu, en paupèrrims habitacles que ocupaven la banda dreta de l’actual carrer dels Gavatxons. Aquests immigrats francesos foren designats “gavatxos”, en to general despectiu.

Entrada del carrer Gavatxons a finals segle XIX / Adrià Torija,-Fons Ragon-AMAT

Quan es van enderrocar les muralles en el segle XVII, es va omplir el fossat i en el seu espai i el que deixaren les muralles, es van començar a edificar cases, fins a transformar-se en un carrer, que la veu popular coneixeria com el carrer dels Gavatxons. El carrer va esdevenir en el segle XIX un dels eixos comercials en connectar el raval de Montserrat amb la plaça Vella. Processons cíviques o religioses, cercaviles, rues, totes passaven per aquest carrer.

Al carrer destaquen dues cases senyorials: d’Higini Roca, en el núm. 19, i Cal Geis, en el núm. 9. En aquesta última va acollir durant uns anys el Museu de la Ràdio, després el local de l’Associació de Veïns del Centre, la seu de les oficines del Museu de Terrassa i el seu Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa.

El carrer Gavatxons al  pas d'una carrossa de Carnestoltes / Fons Ragon-AMAT

Durant la segona meitat del segle XX, el carrer es distingí pel seus comerços emblemàtics: la Llibreria Grau, reconeguda arreu pel seu peculiar amuntegament d’exemplars fins al punt d'haver de tenir cura de la possible caiguda de les altes piles de llibres. Aquesta llibreria va tancar el 2007; Cal Farràs, la botiga de música al soterrani de la qual es van celebrar les primeres seccions de jazz de Terrassa; l’aparador de la tenda de màquines de cosir Singer; la botiga d'electrodomèstics de Cal Ferrer; Cal Piñol, on arranjaven i venien bicicletes; l’antiga fleca de Cal Tanent, al costat de Cal Piñol. En aquest lloc actualment es troba el Centre d'Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa, a la planta baixa de la casa Antoni Josep Torrella i Maurí. Aquest centre ofereix la possibilitat de conèixer, amb visites concertades, l’origen de la vila medieval de Terrassa, i també la visita in situ d'un petit tram del fossat de la vila, d'una galeria subterrània, d'una fresquera i d'un forn de coure pa del 1839.

La visita s'inicia amb un audiovisual per introduir el visitant en el context històric de l'origen i l'evolució de la vila de Terrassa i del seu entorn. Per aquest soterrani també s'accedeix al forn de coure pa, ubicat al soterrani de la casa veïna, coneguda popularment com a casa Piñol, actualment desapareguda.

El carrer l'any 1996 / Gerard Indurain-ASMAT

El carrer va des de la plaça Vella fins a la placeta de la Font Trobada. Mai va tenir cap travessia, fins que es va portar a terme el pla integral de la plaça de la Torre del Palau. Amb l’enderroc de la casa Piñol s’obrí un pas per accedir a dita plaça.

Durant la Guerra Civil, el carrer portà el nom de Jaume Jover.

El 28 d’octubre de 1997 es va inaugurar la nova urbanització del carrer com a illa de vianants.

El carrer després de la restauració / Gerard Indurain-AMAT

Fonts consultades:

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa: Terrassa, 1981.

BOIX, Josep. Els Gavatxons. Diario Terrassa, 28 maig 1983, pàg. 20