L'aleshores president d’Amics de les Arts Salvador
Salvatella, va impulsar, el desembre de 1943, dins l’Organización Sindical
de Educación y Descanso, el cant coral, mitjançant la fundació de la Massa
Coral de Terrassa, i en va encarregar la direcció musical a Rosa Puig Llonch.
 |
| Rosa Puig |
Eren anys difícils per a la cultura catalana i una bona
manera de fomentar-la va ser a través del cant i de la cultura popular.
La seva progressió fou ràpida i es va sol·licitar la seva
presència en diverses localitats de la província. L’any 1946 la Massa Coral
d'ED es va presentar al Concurso Nacional de Masas Corales de Madrid, en
el qual va obtenir el primer premi.
 |
| La Massa Coral a Madrid / Vidal informaciones fotográficas/AMAT |
En aquells primers anys la formació coral comptava amb
120 cantaires i havia aconseguit un gran prestigi fins al punt de participar
juntament amb grans conjunts musicals dirigits per Jochum, Markevitch o Lamote
de Grignon, i van actuar en diverses ocasions al Palau de la Música Catalana.
 |
| Actuació al Palau de la Música / Fons Ragon-AMAT |
L'època daurada de la Massa Coral fou durant els anys cinquanta,
quan aconseguiren, el 3 d’agost de 1953, el primer premi en el VII Concurs de
Cançons i Danses Populars, celebrat a la Feria del Campo de Madrid. Si més no,
al llarg de la seva trajectòria, la coral ha tingut els seus alts i baixos.
La coral es va atrevir amb la interpretació de grans
partitures de mestres mundials: La Novena Simfonia, de Beethoven; Parsifal,
de Wagner; Poema de Resurrecció, de Joan Altisen; La nit de Nadal,
de J. Lamote de Grignon; El Messies, de Haendel, i Rèquiem, de
Mozart.
 |
| Nova actuació al Palau de la Música / Fons Ragon-AMAT |
Ha actuat en diverses ocasions al Palau de la Música de
Barcelona, en quatre ocasions a Madrid, també a València i a d'altres punts de
la geografia catalana, així com en alguns concerts a diverses ciutats de
l'estat i per l'Europa occidental. La Massa Coral de Terrassa ha estat
guanyadora de diversos premis nacionals i posseeix la Medalla de Bronze de la
Ciutat de Terrassa
 |
| La Massa Coral a Pamiers / Fotos Biarnés/ABANS |
La seva primera directora, Rosa Puig, va fer aquesta
funció des de l’any 1943 fins al 1971. Posteriorment va ser dirigida per la
seva col·laboradora Beneta Trullàs (1971-1983), Rosa M. Ribera (1983-1992),
Magda Pujol (1993-2006), Raimon Romaní (2007), Jorge Uribe (2008) i,
actualment, Reinaldo Osorio.
 |
| Concert de la Massa Coral / Fotos Biarnés |
Rosa Puig Lloch. Compositora,
professora de música i, com hem dit, cofundadora i directora de la Massa Coral
de Terrassa, va néixer a Terrassa el 24
de febrer de l'any 1901, al carrer de la Societat. De ben joveneta ja mostrava
un talent extraordinari per a la música, a la qual es va consagrar tota la seva
vida. A l’edat de 7 anys ingressà en la secció infantil de l'Escola Coral, amb
el mestre Joan Llongueres, i dos anys després començà els estudis de piano. Va
acabar la carrera a l'Escola Municipal de Música, on també va fer classes de
piano i solfeig. Quan l'any 1943 Salvador Salvatella fundà la Massa Coral, va
oferir la direcció a Rosa Puig, que la va dirigir fins el 1971, any de la seva
jubilació.
La seva tasca com a directora
de la Massa Coral és reconeguda per tot el país i admirada en nombrosos
concerts als millors auditoris, sobretot al Palau de la Música de Barcelona.
Rosa Puig també va destacar i
és reconeguda com a compositora d'obres per a piano, per a instruments de
corda, de sardanes i de cançons populars. Entre totes es comptabilitzen un
centenar de composicions pròpies.
El 2 de juny del 1970, l'Ajuntament de Terrassa la va
distingir amb l’atorgament de la medalla de la ciutat i el 1981 la proclamà
Filla Predilecta de Terrassa.
 |
| Descobriment una placa a la casa on va neixer / Fotos Francino-AMAT |
Dins els actes d’homenatge que es van dedicar a Rosa Puig
el dia 25 de febrer del 1997, destacà el descobriment d’una placa a la casa on
va néixer, al carrer de la Societat. La placa, de 46 x 70 cm, amb el bust de la
mestra de música a la dreta, porta la inscripció següent: «En aquest
indret va néixer el 24 de febrer de 1901 / Rosa Puig i Llonch / cofundadora i
directora de la Massa Coral de Terrassa / Terrassa, 24 de febrer 1997».
L'11 d'abril de l'any 2000 se
li va donar el seu nom a una plaça en un espai situat entre l'edifici de
Correus i el de l'Escola de la Llar. On ara hi ha l'actual edifici de correus
hi havia hagut l'antiga Agrupació Regionalista, entitat que tenia les seves
activitats en un edifici modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.
Després de la guerra, l’edifici va acollir l’Escola de Música, on va estudiar i
treballar Rosa Puig, fins que a finals dels anys cinquanta va ser enderrocat
per edificar-hi la central de Correus i Telègrafs.
Rosa Puig moria el 23 de maig
del 1999, a l’edat de 98 anys.
 |
| Plaça de Rosa Puig |
La Massa Coral, l’any 2003,
celebrà els seus seixanta anys d’història interpretant Rèquiem,
d'Amadeus Mozart, a la basílica del Sant Esperit, amb la col·laboració de la
Coral Sant Sadurní i l’Orquestra Simfònica Europea Mediterrània.
Fonts consultades:
Ajuntament
de Terrassa. Rosa Puig. Opuscle editat amb motiu de l’homenatge de la
Ciutat i el nomenament com a Filla Predilecta. Terrassa, 1981.
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA,
F. Tarrasa i los Tarrasenses.
Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1966.
PIÑOL, Laura. Terrassa 2003. Arxiu Tobella:
Terrassa, 2004.
SARRIÓN, Lourdes. Aniversari al ritme de Mozart. Diari de Terrassa, 10 d'abril de
2003, p. 23.
TORRELLA NIUBÓ, Francesc. Los éxitos constantes
de la Massa Coral de Terrassa. Diari de Terrassa, 10 de maig de
2002, p. 12.
Com que no és la primera vegada que llegeixo que l’ Escola Municipal de Música es va traslladar a l’antic edifici de l’Agrupació Regionalista de la Plaça de Mossèn Cinto a la postguerra, permeteu-me una precisió.
ResponEliminaL’ EMM el curs 1925/26 estava al carrer de Paz, 54. El 1926, l’Ajuntament va comprar l’edifici de la Plaça Mossèn Cinto i hi traslladà l’escola Municipal de Música ja el curs 1926/1927. L’EMM va estar en aquest edifici fins a la Guerra Civil, excepte el curs 1930/1931 que l’EMM va ser tancada pel govern municipal. Durant la guerra l’edifici va servir per a necessitats derivades del conflicte bèl•lic i l’EMM. es va traslladar, a la casa de Pere Amat Roumens (Pantà,73). Després de la Guerra, l’EMM retornà a l’anterior seu de la Plaça M. Cinto on ja estava abans.