Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 31 de gener de 2015

La pandèmia de grip del 1918

La gran grip de l’any 1918, coneguda també com la “grip espanyola”, va ser una pandèmia inexorable que va causar entre 25 i 40 milions de morts a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Sembla que el primer brot es va observar a Kansas, als EUA, l’abril del 1918, i es va propagar per l’arribada de soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També s’apuntà com a primer brot el Tibet.

La pandèmia va rebre el nom de “grip espanyola”, ja que a Espanya no hi havia censura en els mitjans de comunicació, perquè el país no estava involucrat en el conflicte bèl·lic europeu, ans al contrari. A la resta d’Europa les autoritats mantenien la censura per tal de silenciar la pandèmia i no desmoralitzar els soldats que lluitaven al front.
Aquesta grip, a diferència d’altres epidèmies en què es veien afectats bàsicament els adults  i els nens, era més virulenta i atacà els joves saludables.
Es considera la pandèmia més desbaratadora que ha patit la humanitat. El lloc més castigat fou l’Índia, amb 15 milions de defuncions.

A Espanya el contagi fou ràpid; el maig d’aquell mateix any ja hi havia 8 milions d’afectats i al voltant de 300.000 morts.

Afectats per la grip

L’any 1918 la ciutat tenia aproximadament 29.000 habitants. L’alerta la va donar el doctor Salvador Calsina, el 3 d’agost, quan va denunciar que a un jove de 22 anys de Can Pous li havien diagnosticat broncopneumònia. Un mes després, el 7 de setembre, es donava per fet que la ciutat estava infectada ja que hi havia 778 casos de grip i s’havien produït 9 defuncions.

El mes d’octubre varen sumar-se 102 casos nous que van desbordar els metges disponibles i col·lapsaren l’Hospital Casa de Caritat i el Centre Mèdic, del qual el doctor Calsina era el president, i també el Sanatori de Torrebonica. El dia 12 d’aquell mes, com a mesura preventiva contra l’epidèmia de grip, tancaren totes les escoles de la ciutat.

El Centre Mèdic / Fons Ragon-AMAT
La Junta de Sanitat prengué mesures urgents: que als enterraments el dol es donés per acomiadat a la sortida de l’església, que els acompanyats es dissolguessin tot seguit. Es va prohibir l’entrada del públic al cementiri, a excepció dels familiars del difunt. Davant la manca de nínxols i de la capacitat insuficient del fossar comú, es va habilitar un terreny del costat del cementiri per als enterraments.
Una altra mesura fou el reg dels carrers, especialment els empedrats.
Es recomanava no visitar els malalts en els centres sanitaris per interessar-se per llur salut.

El 2 de novembre l’Ajuntament va fer públiques les dades d’afectats i morts:
agost-setembre: malalts, 778; morts, 9; octubre: malalts, 1.917; morts, 150.

En aquella època els remeis medicinals no estaven gaire desenvolupats. Per guarir la grip la premsa anunciava Eucaliptina Inhalant o l’ús de Zotal per desinfectar.


El 25 de novembre la Junta de Sanitat anuncià l’eradicació de la passa de grip i broncopneumònia.
Entrat l’any 1919, hi tornà a haver un rebrotada de grip, però només es van enregistrar un total de 14 malalts.

Fonts consultades:
TAPIOLES, Judit; FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella: Terrassa, 1990.
MONTAÑÀ, Daniel. L’epidèmia de grip a Terrassa durant el mes d’octubre de 1918 i notícies aparegudes a la premsa local. Terme, núm. 10, nov. 1995, pàg. 51-54.

RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada