El
general Franco va visitar Terrassa en cinc ocasions.
La
seva primera visita va ser el 27 de gener de 1942, quan la ciutat celebrava el
tercer aniversari del seu alliberament. Després d’una apoteòsica rebuda pels
carrers de Terrassa amb gran aclamacions de “¡Franco, Franco!”, va ser rebut a l’Ajuntament per l’alcalde,
Joaquim Amat, el qual, al saló de sessions, li va imposar la Medalla d’Or de la Ciutat , la primera que es
concedia des de la seva recent instauració. La seva sortida al balcó
consistorial va ser un brogit d’aclamacions vers la seva persona, i el seu
parlament era interromput constantment pels clams d’adhesió.
Després
de la recepció i de passar revista a una formació de falangistes, les
autoritats visitaren l’empresa SAPHIL i l’Escola Industrial, per retornar
seguidament a Barcelona.
 |
| El general a la fàbrica Sala i Badrinas / fons Ragon-AMAT |
El
21 de maig de 1947 retornava a Terrassa, i es repetiren les manifestacions
d’entusiasme. L’alcalde Alfons Vallhonrat el va rebre al Saló de Plens amb
paraules d’agraïment i d’adhesió. Aquesta vegada la visita va ser a la
delegació Comarcal del Frente de Juventudes, on va poder observar una exposició
dels projectes urbanístics que s’estaven realitzant a la ciutat, destacant el
de la Ciutat
Sanatorial , que amb la mostra d’una gran maqueta va
impressionar al general. La resta de visites van ser a la Mútua de Terrassa i a
l’empresa SYBSA, on la
Massa Coral li va oferir unes breus cantates.
 |
| Franco admirant la maqueta de la Ciutat Sanatorial / Fons Ragon-AMAT |
Aquella
maqueta es va fer realitat amb la construcció del sanatori en terres de Can
Carbonell, al nord de la ciutat. El general Franco va assistir a la seva
inauguració el 8 de juny de 1952, contant també amb la presència del director
general de sanitat, José A Palència i la de l’alcalde de Terrassa, Pere
Matalonga. L’acte de benedicció l’efectuà el prior del Sant Esperit, Josep
Castelltort i, tot seguit, després dels protocol·laris parlaments, varen
visitar l’edifici, d’ impressionant dimensions: el més gran d’Espanya.
De
retorn cap a Barcelona i al passar pels carrers de Terrassa es varen repetir
les mostres d’adhesió d’altres vegades.
 |
| Franco rebut davant l'Ajuntament / Fons Ragon-AMAT |
Haurien
de passar deu anys i un fet luctuós com van ser les riuades del 1962, per la
següent visita. A la tarda del 2 d’octubre Franco era rebut a Les Fonts per les
autoritats terrassenques encapçalades per l’alcalde Josep Clapés. El general
baixà del cotxe oficial i seguint les explicacions de l’alcalde, va recórrer la
zona contemplant els estralls de la rierada en el lloc on s’aboquen les dues
gran vies fluvials: les rieres de les Arenes i la del Palau, principals
receptors de l’allau d’aigua que va provocar el desastre.
A
les sis de la tarda feia la seva entrada a Terrassa on milers de persones
l’aclamaven al seu pas per la carretera de Montcada i Rambla amunt, per
dirigir-se a la zona industrial més afectada, on va conversar amb els
fabricants afectats.
Tot
seguit es dirigí cap a l’Ajuntament on l’esperava un raval de Montserrat ple a
vessar. Al saló de plens, l’alcalde va expressar el sentiment de gratitud de la
ciutat per la ràpida mobilització del govern vers l’ajut a les zones
sinistrades. Després Franco va fer acte de presència al balcó de l’Ajuntament
expressant en el seu discurs el condol per les víctimes de la catàstrofe.
Després
la caravana de cotxes d’autoritats es dirigí a la barriada de les Arenes, on recorregueren
a peu les parts més afectades, tot barrejant-se amb els veïns.
Franco
tornà a Barcelona, acomiadant-se amb la promesa de tornar ben aviat per veure
el ressorgiment de la ciutat d’aquell mal pas.
 |
| La visita del 1963 /AMAT |
El
18 de juny de 1963, complint la seva paraula, retornava a Terrassa, repetint
l’arribada i l’aturada a Les Fonts. A l’Ajuntament va poder contemplar una
exposició de fotografies comparatives de les rierades i de les obres de
reconstrucció portades a terme fins aleshores.
Des
del balcó de l’Ajuntament va expressar que les obres que es realitzaven arreu
d’Espanya s’havien paralitzat per reforçar la reconstrucció en aquesta zona,
complint així la promesa que havia fet un any enrera.
En
el seu recorregut pels carrers de Terrassa en direcció a la barriada de les
Arenes, es van repetir les mostres d’entusiasme al general, al qual li va
impressionar una monumental fotografia que ocupava tota la façana de la Mútua de Terrassa i en la
que s’hi reflectia el seu pas, un any abans, per la ciutat donant el seu condol
al veïnat de les Arenes. A la seva arribada a la barriada es va repetir aquella
imatge, però aquesta vegada amb un sentiment d’alegria i agraïment dels veïns
envers el cap d’Estat.
Va
ser l’última visita. No tornaria més a una ciutat que poc a poc es va anar
convertint en Tarrasa, la roja, amb
les seves reindivicacions de llibertat, camí cap a l’aposta democràtica.
Fonts consultades:
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet.Terrassa 1966
MARCET, Xavier. Terrassa segle XX. Diario de Terrassa.
1993
Tarrasa (diari local). 31 gener 1942
Tarrasa (diari local). 22 maig 1947333 - Tarrasa
Información. 4 octubre 1962
Tarrasa (diari local). 2 Abril 1948
Tarrasa (diari local). 6 maig 1948
Tarrasa Información. 4 octubre 1962
Tarrasa Información. 18 juny 1963
muy bien PANA MIGUEL
ResponElimina