Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 18 de gener de 2015

La revolta dels Barretines

Acabada la Guerra dels Segadors el 1652, tot i jurar el rei Felip IV les lleis catalanes i que aquest fos reconegut com a rei, la inestabilitat de Cataluña continuà amb el mateix tarannà que  va provocar la guerra.
El món agrari, ja bastant malmès, va veure com una plaga de llagostes arrasava el camp català creant penúries i carestia d’aliments. La pressió fiscal va anar en augment i, a més tot i el Tractat dels Pirineus signat entre França i Espanya, els constants conflictes bèl·lics provocaven que Catalunya fos “l’ase dels cops” quan el francesos penetraven al Principat i carregaven l’allotjament de les tropes a càrrec a la pagesia. El mateix feien les tropes del rei Carles II, la qual cosa exasperava el camperolat.
Carles II

Les relacions entre la vila de Terrassa i la part forana estava plena d’aversió, odi i rancúnia després de la divisió civil del terme del Castell de Terrassa en dues municipalitats autònomes, això sí, ambdues estaven regides per un  batlle comú resident a la vila.
Mentre la vila s’anava consolidant com a nucli fabril, la part forana continuava com a rural i per tant els interessos eren diametralment oposats d’una banda i l’altra, i això era un pou de problemes, d’aldarulls i desavinences que en molts casos portades davant del batlle comú i aquest sempre afavoria a la vila en les seves resolucions.
Proclama de la revolta

L’any 1687 es va produir a Catalunya la revolta pagesa del Barretines o Gorretes contra les extralimitacions de les tropes espanyoles acantonades en el Principat, que va tenir una especial intensitat a les comarques del Ripollès, Osona, Bages i, en menys virulència en el  Vallès Occidental i Vallés Oriental, i que va tenir l’epicentre a Centelles, a la Plana de Vic. En el mes d’abril, deu mil pagesos aproximadament es van presentar a Barcelona per protestar per la caòtica situació. El virrei els va prometre estudiar les seves peticions, i va proclamar el perdó l’11 d’octubre a la plaça major de Centelles.
L’any següent, davant la desafecció de la primera autoritat del Principat, el pagesos es van revoltar de nou i van crear un exercit revolucionari que atacà els hisendats així com algunes viles i ciutats on reclamaven diners de les autoritats. El conflicte es va generar a Vilamajor, al Vallès Oriental, davant la detenció dels jurats de la vila. Els revoltats s’encamiraren en gran nombre a Mataró i després a Barcelona, arrossegant pel camí gran quantitat de pagesos, com els de la Fora de Terrassa.

No es té coneixement de cap enfrontament entre la vila i la forana de Terrassa. El cert és que la vila també patia les conseqüències dels allotjaments de les tropes. El que si se sap és que la implicació de la forana en la revolta dels Barretines comportà la detenció per part del virrei del conseller en cap de la Universitat Forana de Terrassa.
 
l'abast de la revolta
Les noticies de la revolta arribaren a Madrid, que reaccionà posant en marxa cap a Catalunya les companyes de cavalleria aquarterades a València i Madrid, així com naus de guerra comandades pel duc de Veragua. Abans de començar el conflicte bèl·lic es realitzaren diverses converses per suavitzar la confrontació.
Els barratines
Tot i així l’any 1689 esclatà a Europa la Guerra dels Nous Anys. Aquest assumpte era més greu. Per tant les tropes establertes en el Principat s’incrementaren així com la pressió fiscal per mantenir la guerra contra França.
La negativa del Barretines a participar-hi comportà que el virrei emprengués una dura repressió contra els revoltats als quals va derrotar acabant amb la insurrecció.
Després de la Guerra dels Nou Anys vindria la Guerra de Successió Espanyola, el 1700.

L'historiador Marc Ferrer ens ha fet arribar l'observació següent: L'any 1697 un miler de soldats de les tropes franceses que assetjatven Barcelona, durant la Guerra dels Nou anys, van arribar a Terrassa i es van allotjar durant quatre dies a la vila, cremant tots els pallers del terme. També al llarg d'aquell any van transitar per la vila 6.000 soldats francesos, del quals 1.500 soldats i 600 oficials es van allotjar a la vila i la resta en el terme. Els vilatans també van haver de pagar les despeses dels allotjaments, així com aportar ferratge. carbó i llenya.
També al llarg de 1698 van transitar per la vila, les tropes del marquès de Espada, amb 120 oficials i 1.800 soldats, així com un regiment soldats bavaresos, amb 140 oficials i 1.200 soldats.
   
Fonts consultades:

SIMON TARRÉS, Antoni. 1640 – 1705. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2011

1 comentari:

  1. L’any 1697 un miler de soldats de les tropes franceses que assetjaven Barcelona, durant la Guerra dels Nous Anys, van arribar a Terrassa i es van allotjar durant quatre dies, cremant tots els pallers del terme. També al llarg d’aquell any van transitat per la vila, 6.000 soldats francesos, dels quals 1.500 soldats i 600 oficials es van allotjar a la vila i la resta en el terme. Els vilatans també van haver de pagar les despeses dels allotjaments, així com aportar ferratge, carbó, llenya.
    També al llarg de 1698 van transitar per vila, les tropes del marquès de Espada, amb 120 oficials i 1.800 soldats, així com un regiment de soldats bavaresos, amb 140 oficials i 1.200 soldats.

    ResponElimina