Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 10 de gener del 2015

Fornícules i capelletes urbanes de Terrassa

Fornícula o capelleta és un buit que es deixa en el gruix d’una paret per col·locar-hi una estàtua, una imatge, etc., en aquest cas religiosa. També,  es troba sobre un pedestal o simplement de relleu adossada en alguna paret.  A Terrassa en els vials urbans la majoria són hereves de la devoció o advocació del carrer en el seu patronatge. I totes van ser profanades i les imatges destruïdes durant els estralls de principis de la Guerra Civil, i reposades un cop acabada.
 
San Roc
Sant Roc: L’any 1881 l’Ajuntament acordà la demolició del portal de Sant Roc, ja que es trobava en estat ruïnós, per la qual cosa la imatge del sant que hi havia sobre el portal es va traslladar a una nova capelleta construïda a l’última casa de la dreta de l’actual plaça Clavé. Durant la guerra civil la imatge va ser destrossada. L’any 1940 es restablí  en el seu lloc una imatge del sant, continuant celebrant-se la diada en honor seu amb el tradicional ofici, l’ofrena del ciri votiu i la processó fins a l’indret de la capelleta. El dia 16 d’agost de 1955, en remodelar-se l’edifici on hi havia la fornícula i fer-ne una de nova, es va aprofitar la diada per col·locar-hi una nova imatge construïda pels professors i alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis. La devoció terrassenca a Sant Roc es deu al vot que varen fer els terrassencs   en encomenar-se al Sant davant l’epidèmia de pesta de l’any 1589 ( vegueu en aquest blog el tema “El vot de Sant Roc”)
M.D. Montserrat
Mare de Dé de Montserrat: Quan es va enderrocar el portal de la Guia el 1882, el veïnat va voler honorar la Verge bastint una capelleta amb la seva imatge a la façana del núm. 24 del Raval. Aquesta advocació feia que els veïns  organitzessin, al segle XIX, una festa popular en honor a la verge. Aquest antic i pietós costum congregava els vilatans al Raval. Allí el veïnat reunit resava el rosari, mentre l’escolania del Sant Esperit cantava la Salve. Al bell mig del raval, davant la capelleta de la Mare de Déu, s’improvisava, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge, un brollador que sostenia l’ou com balla. Al llarg del segle XX, inclosa l’època franquista, era costum la celebració d’una ballada de sardanes davant de la capelleta del raval, al capvespre del dia de la Mare de Déu de Montserrat.
La capelleta fou destruïda durant la guerra civil, però el culte a la verge es redreçà durant el règim franquista. Molts foren els terrassencs que participaren l’any 1947 en motiu de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Un dels actes a Terrassa va ser la reposició de la imatge de la verge, obra de l’escultor Esteve Casanovas, a la seva a la seva fornícula.
M.D. del Roser
Mare de Déu del Roser: L’any 1932 es va crear la parròquia de la Mare de Déu del Roser erigint com església parroquial la capella de Can Falguera de Les Fonts. El dia 22 de juliol de 1951 s’obria el culte el nou temple parroquial situat en el camí de l’estació prop de la carretera de Rubí. Va ser consagrada pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. L’església prengué l’advocació de la Mare de Déu del Roser que era el mateix patrocini que tenia l’antic oratori de Can Falguera. A la façana hi ha una capella que recull en rajoles majòliques la imatge de la  Mare de Déu de Roser.

La Mare de Déu del Pilar: El Centro Aragonés celebra, des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare de Déu del Pilar. Els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar on, en una capelleta situada en una façana, es feia una ofrena floral a la imatge de la Mare de Déu. La capella emmarcada en ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar està situada a la façana d’una casa del carrer que porta el seu nom al barri del Cementiri Vell..
Sant Isidre
Sant Isidre: L’any 1920 es va fundar el Sindicat Agrícola de Terrassa o Celler Cooperatiu. La seva seu estava ubicada al carrer de Colom cantonada amb el de Estanislau Figueras. L’edifici va ser obra de Francesc Falguera. La botiga o “celler” es va inaugurar el 15 de maig de 1949. Actualment les instal·lacions del celler estan ocupades per un supermercat. A la façana hi ha una imatge de Sant Isidre, obra de l’escultor Cèsar Cabanes. La imatge per la diada del Sant era portada en processó fins al Sant Esperit.


Sant Josep
Sant Josep de la Casa Baumann: Aquest edifici modernista es va construir el 1916,  obra de l’arquitecte Josep Coll i Bacardí com a residència familiar. En un cantó de l’edifici hi ha una imatge de Sant Josep amb el nen Jesús als braços, obra de l’escultor Cèsar Cabanes, situada en una fornícula coronada.
Més endavant  Ernest Baumann, un industrial suís, va comprar la casa  i hi va instal·lar la seva residència i les oficines de la seva indústria. El caracteritzava el posar a la seva façana o al lloc més alt de la casa la bandera del seu país. Això va fer que durant la Guerra Civil es respectés la casa. Hi residia  un estranger! Així va ser com  la imatge de Sant Josep es va salvar dels estralls revolucionaris del 1936. En l’any 1963 la casa va ser adquirida per l’Ajuntament.
Sant Pere
Sant Pere: El juliol de l’any 1936 la imatge de Sant Pere que hi havia al carrer del mateix nom dins una fornícula sobre la botiga de El Blau, fou destronada i feta a miques i des d' aleshores la capelleta restà buida fins que, per iniciativa de l' Associació de Veïns i Comerciants del carrer de Sant Pere, es va restituir una nova imatge del sant. El dia 26 de març de 1966 amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Miquel Onàndia, s’entronitzava la imatge essent beneïda per mossèn Eduard Castelltort. L’any 1972 els propietaris de l' immoble, van enderrocar-lo per construir un nou edifici, mentre la imatge restà a resguard fins que va poder tornar al seu lloc. L’any 1983 es va fer una ofrena floral al sant mitjançat un pilar de quatre realitzat pels Minyons de Terrassa. La imatge de Sant Pere, amb unes mides de 70 x 24’5 cm., es va tallar al Taller de Escultura de Arte y Religiosa Hijo de José Renalías situat al carrer de la Font Vella.
Sagrat Cor
Sagrat Cor de Jesús: A principi del segle XX es va crear el Patronat del Sagrat Cor per gestionar un col·legi que posaren sota la tutela, el 1913, de les religioses Germanes Concepcionistes. El col·legi estava situat al carrer de Rubí (carrer del Pare Font), núm. 24. El 20 de març de 1924 passarien a fer-se càrrec de l' escola, la comunitat de les Germanes Agustines, conegudes com  "les monges del gas" perquè el col·legi de la comunitat estava a prop de la fàbrica del Gas..   El col·legi tenia capella que conservà el nom de Sagrat Cor del patronat que el va fundà.  En crear-ne , l’any 1963, la Parròquia de Sant Valentí, a falta d’un temple, la capella del Sagrat Cor va fer els serveis d’església parroquial, fins que es va construir, el 1976, una nova església a la plaça del Segle XX. A la façana hi ha la imatge del Sagrat Cor de Jesús sobre un pedestal.
Sant Ramon Nonat

Sant Ramon Nonat de Can Bogunyà: Mas aïllat dalt d’un turó i prop de la riera del Palau, que està documentat des de el segle XI. L’any 1908 es va reformar part de l’edifici. Davant de la masia, a l' altra banda del que havia estat l’era, hi havia una capella dedicada de Sant Ramon Nonat que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Encara queda visible part del mosaic. Durant la postguerra es va obrir una fornícula a l’esquerra de la façana principal on es col·locà una imatge del sant  dins d'una capelleta de factura gòtica.


Sant Vicenç de Paül
Sant Vicenç de Paül: La Fundació Busquets o Asil Busquets porta el nom del seu fundador. Salvador Busquets i Soler. Quan va morir amb el seu llegat es va construir l’Asil Busquets, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill Va ser inauguradael 24 d’abril de 1908. Per tal de resoldre la manca d’espai per atendre els damnificats, l’any 1949 l’edifici s’amplià amb un nou cos de planta baixa i tres pisos, que corre paral·lel al carrer de Vinyals. Aquesta edificació se l’anomenà Pavelló Alfonso Sala i tenia la seva entrada pel carrer de Vinyals. A la façana sobre la porta es bastí una capelleta amb la imatge de Sant Vicenç de Paül, obra de l’escultor Cèsar Cabanes,  realitzat l’any 1949 i format per la imatge de Sant Vicenç de Paüls amb dos infants; un portat en braços i l’altre, al seu costat.
M.D. del Socorro
Mare de Déu del Perpetu Socorro: La família Tobella, propietària de Can Montllor s’establi, el 1863, al passeig del Comte d’Ègara cantonada amb el carrer Garcia Humet. Des de 1924 fins al 1931 part de l’edifici fou ocupat pel Banc de Bilbao. Finalment Mútua de Terrassa comprava l’edifici per destinar-lo a seu social. El 28 de setembre de 1947 s’inaugurava l’ampliació de  l' edifici com a clínica, amb l’edificació d’un cos similar a la casa Montllor a tocar la cantonada del carrer de Sant Antoni i la construcció d’un tercer pis. Amb aquesta rehabilitació la finestra de la façana de la galeria de la Casa Montllor es transformà en fornícula, a l’espera, uns anys després el 1968, per instal·lar-hi una imatge Salus infirmorum  de la Mare de Déu del Perpetu Socors. Aquesta imatge dempeus de 80 cm. d’alçada i de material fos de bronze és obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve. 
Sagrat Cor

Sagrat Cor: Al carrer de la Rasa, en el núm. 24, hi ha  les oficines del PAME que havia estat el magatzem Marcet Poal, edifici obra de l’arquitecte Josep Coll i Bacardí. Al bell mig de la façana hi ha una capella amb la imatge del Sagrat Cor. Era costum en moltes cases piadoses o de comunitats religioses, i fàbriques posar a la porta d’entrada una imatge del Sagrat Cor. Aquesta del carrer de la Rasa era de grans proporcions i alguns vianants es senyaven en  passar pel seu davant, l’espectacular fornícula amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús en rajola de majòlica. Als seus peus hi ha una llegenda que diu «Reino en España»
Santa Elena

Santa Elena: Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, consagrava, el dia 1 de maig de 1960, la nova església de la Santa Creu a la carretera de Rellinars. El nom de l’església fou l’escollit pel clero terrassenc en remembrança de la fructífera Santa Missió celebrada a Terrassa el 1952. L' església de línies modernes va ser projectada per l’arquitecte Frederic Viñals. A la seva façana s’hi col·locà una imatge de Sant Elena, obra de Ferran Bach-Esteve.

La Mare de Déu i el nen
La Mare de Déu i el nen: Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés, el bisbe auxiliar de Barcelona Narcís Jubany i el president de la Caixa de Terrassa, Josep Salvans, a més d’altres autoritats locals i foranes, el dia 24 d’abril de 1960 és va inaugurar l’Alberg Infantil als  afores de Terrassa. Completava el nou edifici una capella amb el seu campanar. L’any 1981 l’Alberg passà a acollir el Centre d’Estudis Empresarials. En una cantonada de l’edifici de l’Alberg  hi ha un escultura de la Mare de Déu i el nen, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada