Les festes dels gremis terrassencs

Un gremi és una corporació privilegiada d'un determinat ofici menestral que té el seu origen en època medieval a redós del desenvolupament de l'autonomia i el poder municipals, així com en el desenrotllament de xarxes comercials de petit i llarg abast. Els gremis eren conformats per aquells especialistes en un ofici, però a la vegada venien a ser un contrapès i, en alguns casos, una superposició a les antigues confraries religioses a partir de la incorporació en el sí del gremi de pietoses advocacions. Segons la importància política i econòmica del gremi, alguns arribaven a tenir o disposaven d'un altar o capella al temple de la vila o patrocinaven obres devotes al seu sant patró. La seva imatge presidia el seu altar i, en la majoria dels casos, els obradors corresponents.

Festa de Sant Isidre / Fons Ragon-AMAT

El període del qual tenim més constància de la seva importància política, econòmica i social a la ciutat fou durant l'època moderna. En tot cas, amb l'arribada del borbó Felip V al tro espanyol es van anar retallant de soca-arrel els seus privilegis i prerrogatives. El seu declivi va esdevenir indeturable, tot convertint-se al llarg del segle XIX i XX en corporacions lliures o en germandats dedicades únicament al mutualisme dels seus membres. Si bé els gremis continuen perdurant en l'actualitat, tenen poc a veure amb els seus antecessors medievals.

Festa dels pagesos Fons Ragon-AMAT

Un dels dies més assenyalats on es feia sentir la presència i importància social dels gremis era durant les processons de Corpus, on desfilaven amb la seva corresponent bandera o estendard. En tot cas, la diada principal de qualsevol gremi era la seva festa patronal i en la que tots els seus membres feien festa laboral per tal  de celebrar i participar en els actes. Curiosament, la voluntat d'enquadrament social del règim franquista va fer que durant la Dictadura franquista tots els gremis passessin a ser tutelats pel sindicat únic de la CNS i que, per tant,  que fos l'únic moment en què les directrius de les distintes festes fossin tallades amb el mateix patró i tinguessin, per tant, el mateix tarannà: al matí, concentració a casa de l’abanderat, missa solemne, cercavila amb la bandera acompanyada de banda de música, recepció a l’alcaldia i vermut o dinar de germanor. A la tarda, teatre o cinema, concert de la Banda de Música, sardanes, i el generalitzat ball de fi de festa.

Festa de Sant Cristòfol / Fons Ragon-Amat

Alguns gremis tenien, a més, el seus actes singulars o tradicionals com els  automobilistes, amb la benedicció dels vehicles. Aquest costum fou emprat per primera vegada a Barcelona l’any 1907, si bé a Terrassa en tenim la primera notícia l’any 1918, quan la ciutat només comptava amb nou cotxes. Per la seva banda, les modistes realitzaven un concurs de barrets i ornaments de paper, mentre els periodistes aprofitaven la seva diada per lliurar distincions (el “Quixot” a la dècada dels anys seixanta i setanta, i des de la dècada dels noranta els premis “Mola/No Mola”). Per Santa Marta, l’hostaleria organitzava la tradicional cursa de cambrers. Els partits de futbol entre casats i solters o entre empreses també foren molt freqüents, principalment entre el ram de la fusta (Sant Josep) i els metal·lúrgics (Sant Eloi).

Cursa de cambrers / Fons Ragon-AMAT

El quadre següent ens relaciona els gremis històricament més destacats, els seus sants patrons i el dia de la seva celebració.

Gremi	Patró	Dia
Traginers	Sant Antoni Abat	17 de gener
Periodistes	Sant Francesc de Sales	24 de gener
Electricistes i afins	La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera)	2 de febrer
Venedors de mercat	Sant Valentí	14 de febrer
Fusters	Sant Josep	19 de març
Confiters i pastissers	La Mare de Déu de Montserrat	24 d’abril
Impressors i llibreters	Sant Joan Ante Portam Latinam	6 de maig
Pagesos	Sant Isidre Sant Galderich	15 de maig 16 octubre
Forners	Sant Honorat	16 de maig
Paletes	Sant Antoni de Pàdua	13 de juny
Transportistes  i automobilistes	Sant Cristòfol	10 de juliol
Rajolers	La Mare de Déu del Carme	15 de juliol
Hostalers	Santa Marta	29 de juliol
Fonedors	Sant Llorenç	10 d’agost
Funcionaris	Sant Mateu	21 de setembre
Escarcellers	La Mare de Déu de la Mercè	24 de setembre
Comerç en general	Sant Miquel Arcàngel	29 de setembre
Policies	Sant Rafael Arcàngel	29 de setembre
Barbers i perruquers	Sant Cosme i Sant Damià	30 de setembre
Tèxtils	Sant Antoni Maria Claret  (Fins el segle XVIII el patró era Sant Miquel. Durant uns anys del franquisme va ser Sant Pau.)	23 de octubre
Sabaters	Sant Crispí i Sant Ciprià	19 de novembre
Metal·lúrgics	Sant Eloi	1 de desembre
Farmacèutics	La Immaculada Concepció	8 de desembre
Modistes i del gènere de punt	Santa Llúcia	13 de desembre
Músics	Santa Cecília	22 de desembre

Per la festa dels traginers o de Sant Antoni Abat, vegeu en aquest blog “Els tres tomb a Terrassa”

Festa de Sant Galderich / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

AMAT. Fons programes festes patronals dels gremis.

AMADES, Joan. Costumari Català. Salvat edicions. Barcelona 1950.

TORRELA I NIUBÓ, Francesc. Los antiguos gremios y la actual industria de la Cataluña textil. Cambra del Comerç de Terrassa. 1955

Tarrasa Información. Otra fiesta que se revitaliza. La patronímica de los chóferes. 28 juny 1967

Tarrasa Información. La próxima fiesta de San Cristóbal. 6 juliol 1967