Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 28 de març del 2015

Les campanes de la Seu d’Ègara

Les campanes es van començar a col·locar en els edificis cristians a partir del segle VIII. Era un element per al reclam de la feligresia.

L’església parroquial de Sant Pere té la singularitat de tenir dos campanars de cadireta; un a la façana principal del segle XII i un altre de més modern prop del transsepte. Ambdós de dos arcs o ulls. Les primeres campanes es devien col·locar probablement l’any 1112.

La primera notícia documentada de les antigues campanes és de l’any 1614, amb motiu de la disputa existent entre la part forana de Terrassa i els parroquians de la nova església parroquial del Sant Esperit, arran de la propietat de les campanes, retaules, llibres, orgues i altres adreços. Només feia tretze anys que el bisbe de Barcelona, Alonso de Coloma, havia decretat el trasllat de la parroquialitat de Sant Pere a la nova església del Sant Esperit de la vila de Terrassa. Per aquest motiu els parroquians del Sant Esperit reclamaven la propietat de les peces esmentades. Finalment s’arribà a una concòrdia restant dites propietats al consell parroquial de la part forana, administrades per un vicari que depenia del Sant Esperit. En aquest cas el nomenat fou mossèn Joan Arnella.
Una de les darreres obres que portà a terme Mn. Joan Arnella va ser la de proveir el campanar de dues campanes noves i grosses. Les que hi havia estaven sensiblement desmillorades. La construcció de les campanes fou un gran esdeveniment ja que els treballs de fosa eren fets al peu mateix de l’església.
Els campanars de S. Pere amb les campanes del segle XVII / Fons Ragon/AMAT
La benedicció de la campana xica es va celebrar el 2 de juny del 1627, a càrrec de  Mn. Joan Arnella, i a la qual posaren el nom de Maria i Joan. A l’acte hi eren presents el prior del Sant Esperit, Pau Canet, i 20 sacerdots, així com diverses autoritats.
Un any després davant el fet que la campana grossa estava trencada es va decidir, també, fer-ne una de nova, i se’n va encarregar la construcció al courer borgonyó Simó Lasura. La campana pesava 700 quilos, aproximadament. Fou beneïda  el 15 de desembre del 1628 per Mn. Joan Arnella. La campana portava la inscripció següent: “Laudate Deum in cimbalis lordis bene sonatibus quia Christum natus est nobis ho die fuit benedictus hoc simbalum in honoren apostolorum Petri et Pauli sosium veroi un honorem Beate Maria Virginis et Sancti Joanis Bptiste per me Joannem Arnella anno salutatis 1628. Essent consellers  Gabriel Mançans i Batista Bunubyà y pbrés Geronim Fonollet u Joan Montllor, de la Iglésia parroquial de St. Pere de Terrassa in loco codem in quo antiquitum Egarensis Sedes erat constructa anno 464; et benedictum fuit dessima quinta mensis desembris anno et supra”. Per tant, la campana portava el nom de Sant Pere i Sant Pau.

La campana de l’església de Santa Maria del conjunt de Sant Pere va ser fosa l’any 1723 pel mestre Pio Cerva, mestre courer de Girona, quan era vicari Jaume Ubach.  Conserva les nanses a la part superior.
La campana en el frontal del campanar    La campana dins el campanar          
Es va col·locar dalt del campanar, a l’exterior de la finestra superior de ponent del campanar. Va ser necessari desmuntar la columna existent. Per tant, la campana era a obra vista. Quant l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va portar a terme, l’any 1918, les excavacions arqueològiques i de consolidació de les esglésies de Sant Pere, la campana es va col·locar a l’interior del campanar, i es van restituir el capitell, base i fust de la columna, que sortosament s’havien guardat, en el seu lloc d’origen.
Els campanars sense les campanes /fonts Ragon-AMAT

El juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, les campanes de l’església de Sant Pere, així com les de la resta de la ciutat, foren retirades i foses per aprofitar el metall. La campana de Santa Maria, potser ignorada per la dificultat de desmuntar-la, va quedar emmudida en el seu lloc.
La campana de Santa Maria enbocallada / Fons Ragon-AMAT
El cert es que una veïna, Matilde Capella, uns anys més tard, va redactar un manuscrit del perquè es va salvar la campana. Joan Capella i Conrad Padrós, ambdós membres de la Junta de Museu varen pujar al campanar i la van embolicar amb un sac de tal manera que quedava dissimulada.
Manuscrit de Matilde Capella / proc. Montse Dalmases
Quan el 26 de gener del 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat  després de tres anys en silenci, repicaren les campanes: la de les hores del Sant Esperit i la de Santa Maria, que havien quedat intactes.
El 4 de setembre del 1939 la campana de Santa Maria es va treure del seu lloc i es va col·locar a la façana de Sant Pere, a l’espera de noves campanes que van arribar l’any 1941.
Benedicció de les noves campanes 1941 / Fons Ragon-AMAT
El 20 d’abril de 1941 foren beneïdes pel rector de Sant Pere Balbí Cusco, les quatre noves campanes que s’havien de reintegrar al campanar de l’església de Sant Pere. Amb la presència de l’alcalde Joaquim Amat i del comandant militar Francesc Armengol, actuaren de padrins: Antoni Sala en representació del comte d’Ègara, Alfons Sala i de Mercè Amat de Sala; Adelaida Costa, vídua de Vallhonrat, i Domènec Vallhonrat Costa; Joan Marqués i Maria Roumens de Marqués; Salvador Carbonell i Vicenta Marcet.
L’acte va estar amenitzat per la banda municipal de música.
Benedicció d'una nova campana 2006/ Ramon Navarro-Diari Terrassa
Una darrera substitució es va portar a terme l’any 2006. En el campanar petit una de les campanes estava esquerdada fou substituïda per una de nova. La seva benedicció s’efectua el 22 de gener de 2006, a càrrec del rector Mn. Josep Pauses. Fou batejada amb el nom de Regina, mare de Mn. Pausas. Fou finançada per l’empresa Olis Pausas de Vilafranca del Penedès. És una campana de 77 cm de diàmetre i d’un pes de 275 quilos.

Fonts consultades:
Diari de Terrassa. 22 de gener de 2006.
FERRAN, Domènec. Ecclesiae Egarenses. Caixa de Terrassa i Lunwerg. Terrassa, 2009.
CARDÚS, Salvador. Joan Arnella. Grandeses i antiguitats d’Egara – Terrassa, 1973.
RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1972.
Manuscrit de Matilde Capella. Procedència Montserrat Dalmases

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada