Les caramelles són rondalles que es
fan el diumenge de Pasqua.
A mitjan segle XIX es va voler acostar
la cultura a la classe obrera, a través de la música. La vida d’aquesta classe
social es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense
oportunitat de gaudir d’activitats extra-laborals de cap mena: ni oci, ni
sanitat, ni educació. D’aquesta manera, els obrers abandonaven les tavernes per
unir-se en societats corals. A poc a poc sorgiren a Terrassa diverses entitats i agrupacions que es dedicaven al
cant coral. En general totes formaven grups de caramelles el Diumenge de Pasqua
i es plantaven al peu del balcó dels amics i altra gent, principalment de
fadrines, per cantar des de cançons de festeig fins al cant religiós, passant
per les corrandes.
A tall d’exemple, un grup de nois,
socis de la Societat Coral Joventut Terrassenca, deixaren l’entitat per formar
una colla independent de cantaires. Joves, amb ganes de lluir-se davant les
fadrines i sense gaires nocions de cant, tenien l’anhel de formar un grup de
caramelles per sortir al carrer la Pasqua següent. Per això s’adreçaren al
músic terrassenc Jacint Badrinas i Falguera, perquè els fes classes de cant i
dirigís els assajos. Per la Pasqua Florida, el dia 1 d’abril, feren la primera
cantada pels carrers de Terrassa amb molt d’èxit. Debutaren cantant “La
donzella de la Costa”. Fruit d’aquestes cantades sorgí la Societat Coral Els
Amics.
 |
| Cantaires del Coro dels Amics 1894 / Proc. Societat Coral Joventut Terrassenca |
Baltasar Ragon en el seu llibre El
arte y los artistas en Tarrasa en diu que el dia 21 de març de 1921 «...se
celebro por primera vez un concurso de “caramelles” organitzado por la comisión
de cultura del Ajuntamiento y de las cuatro “colles” que se presentaron,
obtubieron premio el coro Juventud Tarrasense, los cuales en su grupo llevaban
ademas dos mulas convenientemente adornadas, montadas por dos jovenes vestidos
de payés. El segundo premio correspondió al Coro Los Amigos, que tambien
llevaba dos mulas, pero cavalgadas por dos muchachas hábilmente vestidas a la
antigua.»
També s’afegiren a aquest tradicional
costum les entitats confessionals. El dia de Rams del 1877 es beneïa l’estendard
o bandera del cor de caramelles del Centre Social. Aquest nou cor de l’entitat va
sortir al carrer el dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua. La lletra de
les cançons eren de Manuel Causanillas i la música del mestre Isidre Mogas. La
tradició de les caramelles en aquesta entitat continua al llarg del temps,
primer en nens de l’escolania i, passada la Guerra Civil, amb els nois de
l’aspirantat.
 |
| Cantaires de l'Escolania del Sant Esperit / Proc. Ilustración Catòlica |
A Ca n’Aurell quan Mossèn Moncau prengué
la direcció de la nova parròquia de la Sagrada Família l’any 1932, Jaume
Margarit li oferí la seva col·laboració per formar una escolania amb els nens
de la catequesi en què, a més d’ensenyar a cantar, impartí classes de solfeig.
Després de la Guerra Civil l’escolania retornà a l’activitat amb Camilo Domingo
com a responsable i Jaume Margarit de nou com a director. L’escolania cantava a
les misses de les festes assenyalades, a les processons de Setmana Santa i
Corpus. També participaven en els cants del Pastorets. Quan el mestre Margarit
ho va deixar, el substituí Josep Serres i, després prengué la direcció Josep
Freixas. L’any 1968 l’escolania va deixar la seva activitat.
 |
| Grup de Caramelles de l'Escola Pia. Anys 50 /Proc. Rafael Aróztegui |
 |
| Escolania de la Sagrada Família 1964 / Camil Domingo |
També es van formar grups espontanis
de caramelles com la colla d’Acció Catòlica del Casal de Sant Pere.
Antoni Badrenas, en un article
publicat en el blog “Records de Terrassa”, en diu: «...Però, el que recordo amb
més emotivitat del dia de Pasqua, eren les caramelles. Al meu barri, a Sant
Pere, hi havia una coral que es deia “Societat Coral l’Aliança” que tenia la
seu social al bar de l’Imperial, a la carretera de Matadepera, i en la qual
cantaven una vintena de veïns del barri. Hi anaven a assajar uns mesos abans de
Setmana Santa, i tenien com a director Antoni Odena, un professor de música
molt popular al barri, que col·laborava amb la parròquia tocant l’orgue, amb el
centre parroquial preparant la banda musical dels pastorets, i en moltes altres
activitats, totes relacionades amb la música... Un cop passades les festes de Pasqua
i Pasqüetes (el diumenge següent), s’acabaven les caramelles i amb la
recaptació es feia un dinar, al mateix Imperial. La Societat Coral l’Aliança, a
més de les caramelles, també cantava altres peces corals i per la festa major
de Sant Pere, fins i tot, feia alguna actuació pública.»
 |
| El Cantaires de Sant Cristòfol de Jaume Margarit / L'Abans |
A Ca n’Anglada, Jaume Margarit, que
havia creat l’escolania de la Sagrada Família, va impulsar la creació de la
coral infantil Cantaires de Sant Cristòfol. Entre el seu repertori van tenir-hi
cabuda les caramelles.
Actualment les cantades de
caramelles han desaparegut de les tradicions terrassenques; només per la Fira Modernista
una de les activitats és una reivindicació de les antigues cantades de
caramelles, a càrrec de la Coral Lamardebé, la Coral Rossinyol i l’Orfeó
Joventut Terrassenca, el Cor Jove del CEM i el Cor Arts Música del CEM. En diversos
llocs emblemàtics del modernisme, els xicots fan una cantada, alhora que les
noies dels grups s’esglaien i gaudeixen dels cants dalt dels balcons.
Fonts Consultades:
FREIXAS I VIVÓ, Josep. Músics terrassencs o vinculats a
Terrassa, nascuts abans del segle XX Escola Municipal de Música de Terrassa i Arxiu
Tobella Terrassa, 1980.
RAGON, Baltasar, Una cosa cada dia. Impremta Morral.
Terrassa.
RAGON, Baltasar. El arte y los artistas en Tarrasa. Impremta
Morral. Terrassa.
AA.DD. Terregada. Ajuntament
de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona, 1991.
PUIG VILANOVA, Carles. Terrassencs de l’any 1969- 1978. Centre
Social Catòlic. Terrassa, 1978.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada