Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 d’abril de 2015

La recuperació del castell de Vallparadís com a Museu

Berenguer Sanla va fundar el castell de Vallparadís l’any 1110 i durant 2 segles i mig la família Terrassa va ser-ne la propietària,  fins l’any 1345 , passat el domini de l' orde dels cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís. Un segle després se’n faria càrrec l’orde del Carme, fins arribar a la propietat dels Sentmenat. (vegeu en aquest blog “El castell de Vallparadís”).
El mas del Castell a principis del segle XX / Arxiu Tobella
A mitjans dels segle XIX la família Maurí comprava als Sentmenat un castell mig enrunat, que es coneixia com el mas del Castell, ja que uns masovers en tenien cura .
L’any 1944 va ser declarat monument nacional. Va ser llavors quan l’Ajuntament inicià els contactes amb la família Maurí per tal que el castell deixés de ser propietat privada. L’any 1947 l’alcalde Alfons Vallhonrat i el propietari del castell Oriol Mauri Puig van signar la cessió del castell a la ciutat.
El castell a mitjans del segle XX / Fotos Altimira-AMAT
Per tal de fer-se càrrec de la seva restauració es va crear, el 1949, el Patronat Pro-castell-cartoixa de Vallparadís presidit per Josep Rigol que depenia de la Junta de Museus.
La restauració del castell a càrrec dels arquitectes Alexandre Ferrant (Estat), Camil Pallàs (Diputació) i Josep Pratmarsó (municipi), es va dividir en dues etapes: una primera fins al 1954 i, la segona finalitzada el 1956.
El claustre abans de la restauració / AMAT
El dia 12 de juny de 1954 es van inaugurar les restauracions portades a terme principalment en l’obertura de la gran sala coneguda popularment com “el tinellet”. Amb la presència de l’autoritat encapçalada per l’alcalde Josep Clapés, el rector de Sant Pere, Jaume Crespi, procedí a la benedicció d’aquesta primera fase de restauració. L’acte es completà amb una conferència del catedràtic  Martí de Riquer.  L’acte es tancà amb un concert de la Cámara de Radio Nacional d’España de Barcelona. Durant aquell mes es van realitzar altres actes com les conferències de Jaume Vicens Vives i de Joan Ainaud de Lasarte. El dia 19 es va representar en els jardins exteriors del castell, l’obra “Hamlet” de Shakespeare.
El castell com a museu / AMAT

La segona finalitzà el 1956 amb la total restauració del claustre interior de finals del segle XIV, i la sala capitular. El dia 9 de juny es van inaugurar aquestes reformes amb una exposició de peces museístiques provinents del fons de la Fundació Busquets i una conferència de Lluís Pericot.  El dia 12 va tenir lloc un altre col·loqui a càrrec de Luis de Tejada. La nit del 14, l’Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de Música de Terrassa, sota la direcció de Enric Garcés va oferir un concert de música clàssica.
Ofrena sobre la reproducció de la llosa de Blanca de Centelles / AMAT
Finalment per acabar la celebració de la restauració, es va obrir una exposició en el “tinellet” amb el títol «El espiritu de los cartujos”. En aquesta exposició s’exposava una rèplica de la llosa  que hi ha a la Cartoixa de Montalegre on hi ha les restes de Blanca de Centelles. En l’acta d’inauguració de l’exposició, el pare cartoixà Albert M. Serrano va llegir un text en representació del prior del monestir de Montalegre. Després Lluís G. Ventalló va fer una ofrena simbòlica d'unes roses escarlates a la llosa de Blanca de Centelles.
Acte d'inauguració del museu / AMAT
La recuperació del Castell de Vallparadís a més de salvar un edifici històric del patrimoni terrassenc, es va fer  amb la finalitat  que acollís el Museu Municipal d’Art del qual estava mancat la ciutat. Com a tal es va obrir el primer dia de la Festa Major de 1959, exposant a la sala  del “tinellet”, peces provinents  de la Fundació Soler i Palet, algunes troballes arqueològiques i donacions particulars. En l’acte de presentació hi van assistir l’alcalde Josep Clapés, autoritats i  altres representats dels organismes que havien subvencionat les obres: l’Estat, Diputació de Barcelona, Caixa de Terrassa i alguns donants particulars.
El Museu de Terrassa /AMAT
L’any 1982 s’adequà la Sala Capitular com a sala d’arqueologia per mostrar les valuoses troballes arqueològiques de Terrassa, que havien anat augmentat els darrers anys.

La participació de Terrassa com a subseu olímpica va ser un gran esdeveniment universal dins els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i  va generar  que la nostra ciutat es projectés cap enfora dins l' anomenada Olimpíada Cultural. Per aquest motiu es projectà el « Terrassa, teixint ciutats», una sèrie de mostres ubicades en el castell de Vallparadís, Museu de la Ciència i la Tècnica, Museu Tèxtil, Centre Cultural i Sala Muncunill.. La manifestació principal es realitzà al castell de Vallparadis on es desmuntà la totalitat del museu de la ciutat per ubicar-hi l’exposició genètica «Terrassa 100 anys teixint ciutat». Aquesta macro-exposició va esdevenir el punt de partida respecte a les altres exposicions arreu de la ciutat.
Exposició "Terrassa teixint ciutat" / AMAT
Temps després quan es va clausurar aquesta exposició, el castell retornà a la seva essència: Museu de Terrassa. Però aquesta vegada amb un concepte museístic modern a càrrec de Domènec Ferran. Tot el castell està concebut com a museu amb un recorregut cronològic, global i permanent de la història de la ciutat. Només quedà fora d’aquest context la sala del “Tinellet” reservada a exposicions monogràfiques.
Exposició monogràfica sobre les esglésies de Sant Pere / AMAT
Em prenc la llicència, com autor d’aquest blog, d' informar que en l’exposició permanent hi ha exposades dues maquetes meves, titulades  "la Terrassa medieval" i «El terme de Terrassa en el segle XVII»

Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
CARDÚS, Salvador. El castillo de Vallparadís. Junta Municipal de Museus. Terrassa 1969
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985
AA.DD. Terrassa, 100 anys teixint ciutat. Ajuntament de Terrassa. 1993
TAPIOLAS, Judit. De com es va recuperar el castell de Vallparadís. Terrassa DC. 2 desembre 1988
Tarrasa, 16 de juny 1954. p. 1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada