Berenguer Sanla va fundar el castell de
Vallparadís l’any 1110 i durant 2 segles i mig la família Terrassa va
ser-ne la propietària, fins l’any 1345 ,
passat el domini de l' orde dels cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís. Un
segle després se’n faria càrrec l’orde del Carme, fins arribar a la propietat
dels Sentmenat. (vegeu en aquest blog “El castell de Vallparadís”).
El mas del Castell a principis del segle XX / Arxiu Tobella |
A mitjans dels segle XIX la família Maurí
comprava als Sentmenat un castell mig enrunat, que es coneixia com el mas del
Castell, ja que uns masovers en tenien cura .
L’any 1944 va ser declarat monument nacional.
Va ser llavors quan l’Ajuntament inicià els contactes amb la família Maurí per
tal que el castell deixés de ser propietat privada. L’any 1947 l’alcalde Alfons
Vallhonrat i el propietari del castell Oriol Mauri Puig van signar la cessió
del castell a la ciutat.
El castell a mitjans del segle XX / Fotos Altimira-AMAT |
Per tal de fer-se càrrec de la seva
restauració es va crear, el 1949, el Patronat Pro-castell-cartoixa de
Vallparadís presidit per Josep Rigol que depenia de la Junta de Museus.
La restauració del castell a càrrec dels
arquitectes Alexandre Ferrant (Estat), Camil Pallàs (Diputació) i Josep
Pratmarsó (municipi), es va dividir en dues etapes: una primera fins al 1954 i,
la segona finalitzada el 1956.
El claustre abans de la restauració / AMAT |
El dia 12 de juny de 1954 es van inaugurar
les restauracions portades a terme principalment en l’obertura de la gran sala
coneguda popularment com “el tinellet”. Amb la presència de l’autoritat
encapçalada per l’alcalde Josep Clapés, el rector de Sant Pere, Jaume Crespi,
procedí a la benedicció d’aquesta primera fase de restauració. L’acte es
completà amb una conferència del catedràtic
Martí de Riquer. L’acte es tancà
amb un concert de la Cámara
de Radio Nacional d’España de Barcelona. Durant aquell mes es van realitzar
altres actes com les conferències de Jaume Vicens Vives i de Joan Ainaud de
Lasarte. El dia 19 es va representar en els jardins exteriors del castell,
l’obra “Hamlet” de Shakespeare.
El castell com a museu / AMAT |
La segona finalitzà el 1956 amb la total
restauració del claustre interior de finals del segle XIV, i la sala capitular.
El dia 9 de juny es van inaugurar aquestes reformes amb una exposició de peces
museístiques provinents del fons de la Fundació Busquets
i una conferència de Lluís Pericot. El
dia 12 va tenir lloc un altre col·loqui a càrrec de Luis de Tejada. La nit del
14, l’Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de Música de Terrassa, sota la
direcció de Enric Garcés va oferir un concert de música clàssica.
Ofrena sobre la reproducció de la llosa de Blanca de Centelles / AMAT |
Finalment per acabar la celebració de la
restauració, es va obrir una exposició en el “tinellet” amb el títol «El
espiritu de los cartujos”. En aquesta exposició s’exposava una rèplica de
la llosa que hi ha a la Cartoixa de Montalegre on
hi ha les restes de Blanca de Centelles. En l’acta d’inauguració de
l’exposició, el pare cartoixà Albert M. Serrano va llegir un text en
representació del prior del monestir de Montalegre. Després Lluís G. Ventalló
va fer una ofrena simbòlica d'unes roses escarlates a la llosa de Blanca de Centelles.
Acte d'inauguració del museu / AMAT |
La recuperació del Castell de Vallparadís a
més de salvar un edifici històric del patrimoni terrassenc, es va fer amb la finalitat que acollís el Museu Municipal d’Art del qual
estava mancat la ciutat. Com a tal es va obrir el primer dia de la Festa Major de 1959, exposant a
la sala del “tinellet”, peces
provinents de la Fundació Soler i Palet, algunes
troballes arqueològiques i donacions particulars. En l’acte de presentació hi
van assistir l’alcalde Josep Clapés, autoritats i altres representats dels organismes que
havien subvencionat les obres: l’Estat, Diputació de Barcelona, Caixa de
Terrassa i alguns donants particulars.
El Museu de Terrassa /AMAT |
L’any 1982 s’adequà la Sala Capitular com a sala
d’arqueologia per mostrar les valuoses troballes arqueològiques de Terrassa,
que havien anat augmentat els darrers anys.
La participació de Terrassa com a subseu
olímpica va ser un gran esdeveniment universal dins els Jocs Olímpics de
Barcelona 1992 i va generar que la nostra ciutat es projectés cap enfora
dins l' anomenada Olimpíada Cultural. Per aquest motiu es projectà el «
Terrassa, teixint ciutats», una sèrie de mostres ubicades en el castell de
Vallparadís, Museu de la
Ciència i la
Tècnica , Museu Tèxtil, Centre Cultural i Sala Muncunill.. La
manifestació principal es realitzà al castell de Vallparadis on es desmuntà la
totalitat del museu de la ciutat per ubicar-hi l’exposició genètica «Terrassa
100 anys teixint ciutat». Aquesta macro-exposició va esdevenir el punt de
partida respecte a les altres exposicions arreu de la ciutat.
Exposició "Terrassa teixint ciutat" / AMAT |
Temps després quan es va clausurar aquesta
exposició, el castell retornà a la seva essència: Museu de Terrassa. Però
aquesta vegada amb un concepte museístic modern a càrrec de Domènec Ferran. Tot
el castell està concebut com a museu amb un recorregut cronològic, global i
permanent de la història de la ciutat. Només quedà fora d’aquest context la
sala del “Tinellet” reservada a exposicions monogràfiques.
Exposició monogràfica sobre les esglésies de Sant Pere / AMAT |
Em prenc la llicència, com autor d’aquest
blog, d' informar que en l’exposició permanent hi ha exposades dues maquetes
meves, titulades "la Terrassa medieval" i
«El terme de Terrassa en el segle XVII»
Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador, Terrassa
Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
CARDÚS, Salvador. El castillo de Vallparadís. Junta
Municipal de Museus. Terrassa 1969
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985.
50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985
AA.DD. Terrassa, 100 anys
teixint ciutat. Ajuntament de Terrassa. 1993
TAPIOLAS, Judit. De com es va recuperar el castell de
Vallparadís. Terrassa DC. 2 desembre 1988
Tarrasa, 16 de juny 1954. p. 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada