La mort del rei Martí l’Humà sense descendència va fer
que es reunissin a Casp, l’any 1412, els representants dels tres estats que
formaven la Corona d’Aragó: València, Catalunya i Aragó, per
procedir a l’elecció d’un nou rei. Fou escollit el castellà Ferran d’Antequera
fill de la germana del rei Martí. El regnat del nou rei fou curt; morí el 1416.
El succeí el seu fill Alfons el Magnànim el qual es casà amb Maria de Castella.
El regnat d’Alfons fou llarg però amb un govern quasi
absent en terres peninsulars. La seva lluita amb els Anjou de França sobre el
domini de Nàpols el va portar a lluità i a conservà el domini del regne italià
on captivat pel seu refinament, assentà la seva cort. Va estar quasi 25 anys
governant la Corona d’Aragó des de la distància, deixant la
seva dona Maria com a lloctinent general de la Corona. Alfons
continuà administrant el país a base de decrets deixant a la reina la signatura
d’afers inferiors.
 |
| La reina Maria d'Aragó |
La reina Maria es va involucrar en les lluites que es
van desenvolupar a Barcelona entre els burgesos i els pagesos, principi del que
seran les guerres de Remences.
La senyora sota el seu govern es va erigir com a
protectora del monestir de Santa Maria de Terrassa: l’any 1423 va signar un
privilegi a favor de Reynaldo de Bellfort, prior del convent de Santa Maria
donant empara i protecció a les persones i els béns del monjos, familiars, donants
i demés particulars dependents del monestir i, igualment, els seus béns, rentes
i drets, decretant la multa de 1000 morabatins i la indemnització de danys
ocasionats.
 |
| Església de Santa Maria / Fons Ragon-AMAT |
L’any 1445, la reina atorgà un altre privilegi a favor
de Santa Maria prenent sota la seva especial protecció el convent. Aquesta
vegada decretà la multa amb 2000 florins i altres penes
 |
| Carles de Viana |
El rei Alfons morí el 1458 sense descendència el que va
fer que pugés al tron el seu germà Joan, aleshores casat amb la reina Blanca de
Navarra. El matrimoni va tenir un fill, Carles anomenat príncep de Viana. La
mort de la reina navarresa va provocar un enfrontament entre el pare Joan i el
fill Carles. Aquest últim era el legítim hereu de la corona navarresa. Joan es
tornà a casà amb Joana Enriquez que va ser la
promotora de les discordances entre pare i fill. L’interès de la reina
Juana era l’ambició del tron de la Corona pel seu fill Ferran, no pas per Carles.
 |
| El rei Joan II |
El poble català demostrà de forma evident les seves
simpaties pel príncep de Viana. Davant la negativa del rei Joan de jurar a
Carles com hereu a la Corona, el país començar a revoltar-se. La reina Joana va
convèncer al rei que el príncep de Viana conspirava contra ell. El rei va fer
empresonar al seu fill a la presó de Lleida i després a la de Morella. Es van
fer esforços per convèncer al monarca per trobar una conciliació.
El país sencer s’aixecà en armes i davant el conflicte
que se li presentava, el rei manà la llibertat del príncep. Aquest es traslladà
a Barcelona on fou rebut amb entusiasme.
A la Ciutat
Comtal jurà com a primogènits de la Corona.
 |
| La reina Joana |
Davant el fet que el rei Joan havia estat declarat persona
non-grata prohibint-li entrar al Principat, la reina Joana feu d’intermediària
davant les demandes catalanes. Trobant-se de tornada de l’Aragó la reina notà
la gèlida acollida pels pobles que passava, a l’arribar a Martorell es trobà
indisposada i va voler traslladar-se a Caldes de Montbui amb el propòsit
d’aturar-se Terrassa per fer l’àpat del migdia.
Terrassa, que fou de les primeres poblacions en
aixecar-se a favor del príncep de Viana, quan s’avistà des de dalt a Vista
Alegre la comitiva reial, tancaren les portes de la vila i feren voltejar les
campanes cridant a sometent, obligant a la reina a passar de llarg de la nostra
vila. En arribar a Caldes de Montbui aquesta vila també li tancà les portes i
feren repicar les campanes. I així fou rebuda arreu aconseguint refugiar-se a
Vilafranca del Penedès. En aquesta vila es va signar la capitulació o conveni
en que es reconeixia al infant Carles com hereu de la Corona.
Sis mesos després de la seva entrada a Barcelona Carles príncep
de Viana moria a l’edat de 43 anys.
No tardà el rei Joan en fer reconèixer al seu altre fill
Ferran com hereu. La reina Joana havia aconseguit el seu propòsit però el fet va encendre la guspira de l’anomenada
“guerra dels Remences”, és a dir la rebel·lió del pagesos en contra dels mals
usos.
Fonts consultades:
VENTALLÓ
I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y
moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa
1879
BORFO,
Antoni. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1989
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada