L’abat de Montserrat,
Antoni Maria Marcet i Poal, va néixer a Terrassa l’any 1878. Ingressà a
l’Escolania de Montserrat el 1886. Fou ordenat el 1902. Nomenat abat coadjutor
el desembre de 1912, va rebre la benedicció abacial el 1913.
 |
| L'Abat Marcet / AMAT |
Promogué l'ús del català
com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos
i la renovació de la vida monàstica; creà pràcticament l'actual biblioteca del
monestir, contribuí eficaçment en la reconstrucció material del santuari, amb
la col·laboració de Puig i Cadafalch, i en millorà els accessos, amb la
construcció dels aeris. Restaurà la impremta del monestir. Les seves actituds,
obertes i arrelades a la terra, li valgueren nombrosos problemes durant la Dictadura de Primo de
Rivera. Va ésser abat fins a la seva mort,
l’any 1946. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina,
en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951).
Terrassa en record seu el
Consistori terrassenc va aprovar, el 18 de maig 1949, posar el seu nom a una de
les avingudes que va dissenyar l’arquitecte Melcior Vinyals, avinguda que en un
principi era coneguda com la
Gran Via Nord, que connecta l’avinguda de Josep Tarradellas
amb la carretera de Matadepera.
Dins els actes del 75è
aniversari del naixement de l’Abat Marcet es va descobrir una placa a
l’avinguda que porta el seu nom, bastida a la façana de la Llar de l’Ancianitat. L’acte
es va celebrar en plena Festa Major, el dia 6 de juliol de 1953 amb la
presència de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré i l’alcalde de Terrassa,
Josep Clapés.
La placa indicava:
«Avenida del Abad Marcet» junt amb
l’escut abadecial de l’abat.
 |
| Descobriment d'una placa en commemoració del 75 aniversari del seu naixement / AMAT |
Novament es tornava a
celebrar el seu naixement, aquesta vegada el centenari, En el mes de novembre
del any 1978 diversos actes en record de l'il·lustre abat. El dia 12 es
descobria novament una artística placa a l’avinguda que porta el seu nom, però
aquesta vegada col·locada a la façana de l’església de la Mare de Déu del Carme. L’acte
comptà amb la presència del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i
de l’alcalde Domènec Jofresa. La placa, obra de Núria Solé, conté l’escut
abadacial d’on surten dues cintes amb el lema «Antoni M. Marcet i Poal, abat de
Montserrat. Centenari 1878-1978».
Un acte també celebrat amb
motiu del seu centenari va ser la col·locació d’una altra placa en el lloc que
recorda la seva casa nadiua al carrer del Vall, núm. 37. El plafó, del qual era
autor Ferran Font de Gaià, està dividit en dos elements: en el primer, figuren
els elements simbòlics que vincularen l’abat Marcet amb la religiositat i
referències amb Montserrat; en el segon, hi ha la inscripció «Aquí nasqué Antoni Maria Marcet i Poal, abat de
Montserrat. 5 de juliol 1878».
 |
| L'avinguda de l'Abat Marcet. Anys 60 / AMAT |
L’avinguda de l’Abat
Marcetl té el seu recorregut al nord de la ciutat, des de la carretera de Matadepera fins a l’avinguda de
Josep Tarradellas i forma part del conjunt d’avingudes que en el Pla Vinyals de
1933 formaven el cinturó perimetral urbà. L’avinguda es va projectar en terres
de Can Fatjó, Can Pous i Pla de l’Ametllera.
 |
| L'actual plaça de l'Aigua. A mig, l'av. Abat Marcet / AMAT |
A finals dels anys 50
s’aprovà la construcció d’una zona esportiva a la part alta de l’avinguda en
terres del camp de Sala. L’any 1992 aquesta zona transformada en Àrea Olímpica
fou un punt d'atenció mundial en
celebrar-hi, com a subseu olímpica, el torneig d' hoquei dels Jocs
Olímpics de Barcelona’92.
Abans de posar-li el nom
de l’abat, l’avinguda havia portat els noms d' Orden, Gran Via Nord i durant la
república, Luís de Sirval.
 |
| L'avinguda de l'Abat Marcet / AMAT |
Fonts consultades:
BRUGUERA, J. L’Abat Marcet en el centenari del seu
naixement. Al Vent, núm. 20, 1977, p. 21
FIGUERAS; Pere. L’Abat Marcet. Claxon, núm. 61, 13 gen.
1986
ROVIRA, Joan. Restaurador de Montserrat: Abat Marcet.
Diario Terrassa, 25 agost 1995, pàg. 13
Reportatge. Avda.de l’Anat Marcet. Diari de Terrassa. 27 juliol 1999, p. 15
TARÍN I IGLÉSIAS, Josep. L'abat
Marcet. Mig segle de vida montserratina. Barcelona, 1955.
l'abat Marcet era germa de la meva àvia
ResponEliminaHem de ser familia. L'abat Marcet era germà del meu besavi. Salutacions
Elimina