Una màquina de vapor és un motor de combustió externa que transforma
l'energia tèrmica d’una quantitat d’aigua en energia mecànica. Amb la invenció
d’aquesta màquina en el segle XVIII i la seva Introducció plena durant el XIX,
es dóna per començada la Revolució Industrial, que va accelerar el
desenvolupament de l’Europa Occidental i dels Estats Units.
 |
| Una màquina de vapor |
A principis del segle XIX, tots els gèneres de la indústria tèxtil eren
encara fabricats a mà: es cardava la llana a mà, es filava amb torn, i es
teixia amb teler manual. La propulsió a vapor es va implantar a Terrassa a
mitjan segle XIX, la qual cosa va provocar un seguit d’innovacions
tecnològiques dins el sector mecanitzat de la indústria tèxtil.
 |
| "La burra" de cal Aymerich, Amat i Jover / mNACTEC |
Prohoms terrassencs instal·laven una màquina de vapor dins unes
edificacions o quadres industrials i arrendaven la força motriu i, en alguns
casos, també part de les naus a altres industrials, i és per això que aquests
polígons industrials del segle XIX porten el sobrenom de vapors.
 |
| Telers moguts a vapor |
El primer vapor terrassenc mogut a carbó es
va muntar a l’edifici propietat de Narcís Galí, que seria conegut com el Vapor
de la Companyia. Estava situat entre la Rasa i el carrer del Pantà (actual
escola Lanaspa). Després vindrien els de les fàbriques Segret i Busquets.
Moguda per aquesta energia, es va poder importar maquinària com la francesa
«Mull Genny», per a la filatura de llana. També, el 1845, es muntà la primera
màquina Jacquard i, el 1864, es posaven en moviment les revolucionàries màquines
de filar Selfactines, construïdes i instal·lades per la casa Platt.
Entre 1833 i 1850 s’instal·laren sis vapors
a Terrassa, amb una potència total de 100 CV.
 |
| El Vapor Gran. 1880./ Fons Ragon-AMAT |
L’any 1858 el Ple de l’Ajuntament concedí el
permís de construcció d’una fàbrica a la societat Josep Maurí i Companyia, en
uns terrenys de la seva propietat coneguts per l’olivar d’en Carcer, a
l'esquerra del torrent del Salt, entre els carrers del Portal Nou, de Baldrich
i de Sant Genís. En realitat es tractava de l’edificació d’un vapor. El seu
promotor, Josep O. Maurí i Puig, va morir sense veure l’edificació industrial
acabada. Amb la seva mort, la indústria passà a dir-se Llàtzer Ullés i
Companyia. El vapor es va inaugurar l’any 1859. La primera màquina de vapor que
s’hi instal·là fou de la casa Joan i Eduard Hall, de Dartfort, Londres.
 |
| Els rentadors comunitaris (actual carrer Miquel Casas) / Fons Ragón-AMAT |
Finalment l’any 1880 la firma canvià el nom
pel d’Auxiliar Tarrasense, nom amb el qual seria conegut oficialment el vapor,
tot i que, popularment se’l coneixeria pel Vapor Gran.
A principis de segle, «La Auxiliar» havia
adquirit una màquina de vapor d'una potència de 600 cavalls de força,
construïda als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.
L’any 1912 fou substituïda aquesta màquina per motors d’electricitat.
 |
| El Vapor Gran. 1925 / AMAT |
L’introducció de l’electricitat destinada a les fàbriques es va produir
en total autonomia pel que fa a l’instal·lació de noves industries, que ja no
havien de dependre de la comunal energia dels vapors. Això va fer possible
l’expansió industrial cap al nord i cap al sud de la ciutat, i es va ocupar el
poc terme de què disposava Terrassa abans de l’annexió del poble de Sant Pere.
Tot i la implantació de l’energia elèctrica, a moltes noves factories
industrials se les continuà anomenant vapors, ja en el segle XX, sense
haver tingut mai aquesta força motriu de vapor: Vapor Pepito Sala, l’Auxiliar
Estambrera, el Vapor Cortés, Vapor Badiella, Vapor Niquet, etc.
 |
| El Vapor Gran abans d'enderrocar / AMAT |
La implantació de les màquines de vapor
mogudes amb carbó va fer necessària la construcció d’un conducte que donés
sortida al fum, als productes de la combustió dels fogars: les xemeneies. A poc
a poc la ciutat s’anà poblant d’aquestes construccions, que van convertir-se en
un símbol d’expandiment industrial terrassenc. Constitueixen una fita visual
important en el context urbà de la ciutat, tot conferint-li un caràcter i una
representativitat molt peculiar. Les seves siluetes s’aixequen airoses per
damunt dels edificis, i es troben en l’aire amb torres més antigues del castell
palau i del campanar de la catedral del Sant Esperit.
A la ciutat de Terrassa queden un bon nombre de xemeneies
com a remembrances del passat industrial, la majoria transformades en monuments
industrials.
El poeta terrassenc Pere Antoni
Ventalló, conegut com El cantor d’Ègara, va
escriure l’any 1904 «La ciutat del fum. Llengenda dedicada á
les clases industrials i obreres de Tarrassa».
“A cada jorn més fàbriques –
proclamin tes grandesas;
Dels teus fornáls les boires –
per l’ample espay extesas,
Del astre rei amaguin –
l’irressistible llum.
Tasca teva és noblíssima; - ja
en ella’n vens de rassa;
I aixís dirà l’História -
«¡Miréu, miréu Tarrasa!
¡Es la filla d’Egara! - ¡Es la
ciutat del fum!»”
Per aquest poema Terrassa seria coneguda com
la ciutat del fum.
 |
| Passeig del Vapor Gran |
Fonts consultades:
AA DD. Història Industrial de Terrassa. Diari de Terrassa.
Lunwerg Editores: Terrassa, 1998.
AA DD. Història Industrial de Terrassa
II.
Diari de Terrassa. Lunwerg Editores: Terrassa, 1998.
VILLATORO, Vicenç. La ciutat del Fum.
El Balancí: Barcelona, 2002.
RAGON, Baltasar. Un incendi al Vapor Gran. El Dia, 1 de
setembre de 1928.
RAGON, Baltasar. Les fàbriques de vapor. El Dia, 6 de juny
de 1928.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada