Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 8 de maig de 2015

El modernisme al parc de Sant Llorenç del Munt

El poblament a la muntanya de Sant Llorenç es desenvolupà amb un hàbitat des de les coves del neolític fins als xalets d’estiuejants o les torres de les urbanitzacions, passant pels masos, ermites i, fins i tot, edificis modernistes.

Els profans englobem com a «modernisme» tota la cultura que es va desenvolupar des de finals dels segle XIX fins a la dècada dels anys vint del segle XX. Acadèmicament, el món de l’art, divideix i diferencia aquest llarg període de temps en «historicisme» (fins als anys noranta del segle XIX), el «modernisme» (dels noranta fins a principis del segle XX) i el «noucentisme» (del 1906 al 1920).

El “modernisme” a Sant Llorenç del Munt el trobem representat en: el Marquet de la Roca, la Torre de l’Àngel i Can Pobla.

El Marquet de la Roca
A la Vall d’Horta, a tocar els peus del turó Montcau, hi havia en el segle XIII el mas del Marquet. Sobre les restes d’aquest mas, l’any 1885, es va aixecar l’actual edifici, obra de l’arquitecte Juli Batllevel, que havia estat deixeble de Domènec i Muntaner. L’hi va encarregar el seu propietari Antoni Oliver i Buxó. És un casal d’estil historicista neoromànic, amb aparença de castell, de planta baixa, pis i golfes, tot ell de totxo vermell. Al primer pis hi havia els dormitoris i lavabos amb la peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat de passar pel distribuïdor central. El conjunt té incorporada una capella i la masoveria.
Era propietat de la família Oliver i el poeta Joan Oliver (Pere Quart) hi passava llargues temporades i en els seus salons organitzava sovint vetllades literàries.
El Marquet de la Roca
Referent al Marquet, el poeta va deixar escrit «Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques».
Detall del Marquet de la Roca
Actualment l’edifici és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi té instal·lat un punt d’informació del parc natural i espais habilitats per a activitats formatives i recreatives.
L’any 2013 van començar les obres de rehabilitació del mas, i es van substituir   les cobertes existents de l’edifici principal que estaven afectades per la degradació.
La Torre de l'Àngel
Torre de l’Àngel
Torre d’estiueig situada a la carretera de Terrassa a Talamanca, un cop passat el trencall i l’aparcament de Can Robert. És un edifici modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, construït l’any 1908. Va ser un dels primers exponents del fenomen de l’estiueig a Matadepera, en aquest cas allunyat del nucli urbà. Torre de planta quadrada amb dos nivells i golfes. Presenta un  dels elements més característics de l’obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, com són els arcs parabòlics en finestres, portes i en la galeria de la façana sud. En el volum s’hi detecta certa insinuació de dues piràmides truncades unides per la cúspide. El parament  de les façanes és de calcària amb combinació d'obra vista. En alguns elements decoratius veiem la utilització del trencadís, com per exemple en les pilastres que dominen la porta de la tanca exterior, així com interessants forjats en baranes, reixes i portes. La distribució interior manté pràcticament intacte el projecte original. Hi trobem la vidriera de l’accés al menjador com un dels elements més singulars, junt amb els frisos pintats amb motius vegetals.  
El nom de Torre de l’Àngel diuen que és perquè el seu propietari es deia Àngel.
Can Pobla
Can Pobla
El mas de Can Pobla i la seva capella estan documentats des de l’any 1005 com a cases de Sant Esteve de la Vall, i depenen del monestir de Sant Llorenç del Munt. Cap al segle XIII la masia es va convertir en lloc d’estada dels monjos per la difícil vida dalt la Mola, ja que havien de fer front a les inclemències del temps, a la falta d’aigua i a la soledat del cim. Era tal l’abandonament del monestir que l’abat del monestir de Sant Cugat, del qual depenien el monjos de Sant Llorenç, va haver d’intervenir i va dir a la comunitat aplegada a Sant Esteve de la Vall que pugessin dos o tres cops per setmana al monestir de la Mola.
Can Pobla
Sembla que el mas va ser enderrocat a finals del segle XIX per ordre del seu propietari Antoni de Quadras, per reconstruir-hi  l’actual casa d’estil historicista.
La capella de Sant Esteve té un sol cos i està adossada a la masia. Està assentada sobre els antics fonaments de l’anterior capella, que se suposa que era de l’època romànica. L’antiga capella està documentada des de l’any 972.

Fonts consultades:
Web de l’Ajuntament de Matadepera.
BALLBÉ, Miquel. Topònims de Sant Llorenç del Munt i Rodalia. Ajuntament de Matadepera. 2000.
FERRANDO, Antoni. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. El Pot:  Sabadell, 1983.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada