El poblament a la
muntanya de Sant Llorenç es desenvolupà amb un hàbitat des de les coves del neolític
fins als xalets d’estiuejants o les torres de les urbanitzacions, passant pels
masos, ermites i, fins i tot, edificis modernistes.
Els profans
englobem com a «modernisme» tota la cultura que es va desenvolupar des de
finals dels segle XIX fins a la dècada dels anys vint del segle XX.
Acadèmicament, el món de l’art, divideix i diferencia aquest llarg període de
temps en «historicisme» (fins als anys noranta del segle XIX), el «modernisme»
(dels noranta fins a principis del segle XX) i el «noucentisme» (del 1906 al
1920).
El “modernisme” a
Sant Llorenç del Munt el trobem representat en: el Marquet de la Roca , la Torre de l’Àngel i Can Pobla.
El
Marquet de la Roca
A la Vall d’Horta, a tocar els
peus del turó Montcau, hi havia en el segle XIII el mas del Marquet. Sobre les
restes d’aquest mas, l’any 1885, es va aixecar l’actual edifici, obra de l’arquitecte
Juli Batllevel, que havia estat deixeble de Domènec i Muntaner. L’hi va
encarregar el seu propietari Antoni Oliver i Buxó. És un casal d’estil historicista
neoromànic, amb aparença de castell, de planta baixa, pis i golfes, tot ell de
totxo vermell. Al primer pis hi havia els dormitoris i lavabos amb la
peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat
de passar pel distribuïdor central. El conjunt té incorporada una capella i la
masoveria.
Era propietat de
la família Oliver i el poeta Joan Oliver (Pere Quart) hi passava llargues
temporades i en els seus salons organitzava sovint vetllades literàries.
 |
| El Marquet de la Roca |
Referent al
Marquet, el poeta va deixar escrit «Mai no oblidaré les nits d'agost al
Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet
és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó
vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits
sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques».
 |
| Detall del Marquet de la Roca |
Actualment
l’edifici és propietat de la
Diputació de Barcelona, que hi té instal·lat un punt d’informació
del parc natural i espais habilitats per a activitats formatives i recreatives.
L’any 2013 van
començar les obres de rehabilitació del mas, i es van substituir les
cobertes existents de l’edifici principal que estaven afectades per la
degradació.
 |
| La Torre de l'Àngel |
Torre de l’Àngel
Torre d’estiueig situada a la carretera de Terrassa a
Talamanca, un cop passat el trencall i l’aparcament de Can Robert. És un
edifici modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, construït l’any 1908.
Va ser un dels primers exponents del fenomen de l’estiueig a Matadepera, en
aquest cas allunyat del nucli urbà. Torre de planta quadrada amb dos nivells i
golfes. Presenta un dels elements més característics de l’obra de l’arquitecte
Lluís Muncunill, com són els arcs parabòlics en finestres, portes i en la
galeria de la façana sud. En el volum s’hi detecta certa insinuació de dues
piràmides truncades unides per la cúspide. El parament de les façanes és
de calcària amb combinació d'obra vista. En alguns elements decoratius
veiem la utilització del trencadís, com per exemple en les pilastres que
dominen la porta de la tanca exterior, així com interessants forjats en
baranes, reixes i portes. La distribució interior manté pràcticament intacte el
projecte original. Hi trobem la vidriera de l’accés al menjador com un dels
elements més singulars, junt amb els frisos pintats amb motius
vegetals.
El nom de Torre de l’Àngel diuen que és perquè el seu
propietari es deia Àngel.
 |
| Can Pobla |
Can Pobla
El mas de Can Pobla i la seva capella estan documentats
des de l’any 1005 com a cases de Sant Esteve de la Vall , i depenen del monestir
de Sant Llorenç del Munt. Cap al segle XIII la masia es va convertir en lloc
d’estada dels monjos per la difícil vida dalt la Mola , ja que havien de fer front
a les inclemències del temps, a la falta d’aigua i a la soledat del cim. Era
tal l’abandonament del monestir que l’abat del monestir de Sant Cugat, del qual
depenien el monjos de Sant Llorenç, va haver d’intervenir i va dir a la
comunitat aplegada a Sant Esteve de la
Vall que pugessin dos o tres cops per setmana al monestir de la Mola.
 |
| Can Pobla |
Sembla que el mas va ser enderrocat a finals del segle
XIX per ordre del seu propietari Antoni de Quadras, per reconstruir-hi l’actual casa d’estil historicista.
La capella de Sant Esteve té un sol cos i està adossada a
la masia. Està assentada sobre els antics fonaments de l’anterior capella, que
se suposa que era de l’època romànica. L’antiga capella està documentada des de
l’any 972.
Fonts
consultades:
Web
de l’Ajuntament de Matadepera.
BALLBÉ,
Miquel. Topònims de Sant Llorenç del Munt i Rodalia. Ajuntament de
Matadepera. 2000.
FERRANDO,
Antoni. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. El
Pot: Sabadell, 1983.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada