Aquesta masia està situada en l’antic camí de Sant Quirze
a Matadepera, a 100
metres de la carretera de Terrassa a Sabadell (N-150),
darrere l’Hospital de Terrassa.
És un mas molt poc documentat, tot i que sembla que té un
origen molt antic. Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i
de 1558, no menciona aquest mas ni cap propietat amb el cognom Figueres.
Can Figueres del Mas/Dibuix de Mateu Avellaneda |
És una masia de planta rectangular que ha viscut diverses
reformes: en el segle XVII, l’any 1758 i el 1848. Actualment consta de coberta
a dues vessants, de planta baixa, pis i graner. La façana principal està
orientada a migdia, perpendicular al carener
i originàriament és de composició simètrica però, a causa dels afegits
posteriors, el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de
l’edifici.
El portal / Foto Rafael Aróztegui |
La façana ens presenta un portal rodó amb carreus de
pedra picada. Consta de diverses finestres, tant a la planta baixa com al
primer pis i a les golfes. En una d’aquestes finestres del primer pis, a l’angle
dret de la façana, hi ha gravat l’any 1589. Una altra finestra, la de la sala
principal, fa com un fistó a la part superior i pels costats baixa una motllura
que acaba en el pedrís. A sota, i amb pedra picada, fa una motllura circular i
unes floretes; una creu la forada en tot el seu gruix. Remata la façana un
rellotge de sol del 1848, molt deteriorat actualment. Podem apreciar
l’esgrafiat d’aquest rellotge en un dibuix de Mateu Avellaneda. El més interessant de la façana és el ràfec
de la teulada. Al capdamunt de les dues vessants, travessades per una creu de
ferro forjat, s’avancen les teules del carener i formen el cap d’un monstre
agonitzant.
Rellotge de sol dibuixat per Mateu Avellaneda i el rellotge en l'actualitat |
Des de davant de la masia, a cop d’ull, podem observar
les diferents reformes que ha tingut. Als escairats de la façana hi trobem les
troneres.
El barri / Foto Rafael Aróztegui |
Passat el portal de l’entrada, a la planta baixa, al
fons, trobem l’escala d’accés al pis superior amb el corresponent espiell. A la
dreta, el menjador amb la cuina i la llar de foc. A l’esquerra, cups, carner i
premsa d’oli i, a la part posterior, el celler.
Al primer pis trobem la sala, amb festejador a la
finestra, i els dormitoris, un dels quals amb llar de foc.
Es conserva part del barri i l’era a ponent de la casa i
un reguitzell de corts per als porcs, galliners, corrals, estables, un trull
per a les olives, el molí, etc.
Una de les troneres / Foto Rafael Aróztegui |
Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que,
a mitjan segle XIX, la pubilla Antònia es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda
de Ribatallada.
Tal com explica el dibuixant Mateu Avellaneda, «l’últim
hereu, el meu oncle, se la vengué [la masia] a un “americano” carregat de “pesos”».
La masia en l'actualitat / Foto Rafael Aróztegui |
En terres de Can Figueres del Mas es va construir
l’Hospital de Terrassa. Des de les finestres del darrere i des dels últims pisos
del complex hospitalari es pot contemplar una vista expandida i panoràmica de
la masia.
Fonts
consultades:
AVELLANEDA,
Mateu. Can Figueres del Mas. Impremta Morral: Terrassa, 1936.
FERRAN,
Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa,
1981.
TRENCHS, Marian. Mateu Avellaneda. Iconografia terrassenca. Patronat
de
El meu germà en Ferran Font de Gaià, va escriure un poema dedicat al Mesón en motiu del seu enderroc:
ResponEliminaEl Mesón és a Terrassa
per tots una institució
de la seva vella plaça
allà plantat en un racó
Tingué en el seu bon inici
qualitat excepcional
aquí menjava el patrici
l’obrer i el menestral
Personatges d’alta escola
s’assegueren al seu bar
foten-se com a Coca-cola
dignes vasos de conyac
Testimoni d’excepció
de molts esdeveniments
de corpus la processó
de casoris i enterraments
I a les festes importants
al seu davant han ballat
els capgrossos, els gegants
i els bastoners amb el drac
Bon enfilall d’alcaldes
ha vist anar al Sant Esperit
a l’ofici, i uns i altres
s’han ben canviat de vestit
És bressol de castellers,
i per tot aquells voltants
s’apleguen pels seus carrers
amb els seus clímax mutants
porreros i xeringuers
No el temps no ha estat pas just,
i amb el seu pas implacable
ha apagat aquella llum,
ja no brilla per Terrassa
I com tot té un final
les potents immobiliàries
paguen uns quants cabals
i ens ho foten tot enlaire