Masia Can Figueres del Mas

Aquesta masia està situada en l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, a 100 metres de la carretera de Terrassa a Sabadell (N-150), darrere l’Hospital de Terrassa.

És un mas molt poc documentat, tot i que sembla que té un origen molt antic. Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no menciona aquest mas ni cap propietat amb el cognom Figueres.

Can Figueres del Mas/Dibuix de Mateu Avellaneda

És una masia de planta rectangular que ha viscut diverses reformes: en el segle XVII, l’any 1758 i el 1848. Actualment consta de coberta a dues vessants, de planta baixa, pis i graner. La façana principal està orientada a migdia,  perpendicular al carener i originàriament és de composició simètrica però, a causa dels afegits posteriors, el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

El portal / Foto Rafael Aróztegui

La façana ens presenta un portal rodó amb carreus de pedra picada. Consta de diverses finestres, tant a la planta baixa com al primer pis i a les golfes. En una d’aquestes finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravat l’any 1589. Una altra finestra, la de la sala principal, fa com un fistó a la part superior i pels costats baixa una motllura que acaba en el pedrís. A sota, i amb pedra picada, fa una motllura circular i unes floretes; una creu la forada en tot el seu gruix. Remata la façana un rellotge de sol del 1848, molt deteriorat actualment. Podem apreciar l’esgrafiat d’aquest rellotge en un dibuix de Mateu Avellaneda.  El més interessant de la façana és el ràfec de la teulada. Al capdamunt de les dues vessants, travessades per una creu de ferro forjat, s’avancen les teules del carener i formen el cap d’un monstre agonitzant.

Rellotge de sol dibuixat per Mateu Avellaneda i el rellotge en l'actualitat

Des de davant de la masia, a cop d’ull, podem observar les diferents reformes que ha tingut. Als escairats de la façana hi trobem les troneres.

El barri / Foto Rafael Aróztegui

Passat el portal de l’entrada, a la planta baixa, al fons, trobem l’escala d’accés al pis superior amb el corresponent espiell. A la dreta, el menjador amb la cuina i la llar de foc. A l’esquerra, cups, carner i premsa d’oli i, a la part posterior, el celler.

Al primer pis trobem la sala, amb festejador a la finestra, i els dormitoris, un dels quals amb llar de foc.

Es conserva part del barri i l’era a ponent de la casa i un reguitzell de corts per als porcs, galliners, corrals, estables, un trull per a les olives, el molí, etc.

Una de les troneres / Foto Rafael Aróztegui

Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla Antònia es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.

Tal com explica el dibuixant Mateu Avellaneda, «l’últim hereu, el meu oncle, se la vengué [la masia] a un “americano” carregat de “pesos”».

La masia en l'actualitat / Foto Rafael Aróztegui

En terres de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa. Des de les finestres del darrere i des dels últims pisos del complex hospitalari es pot contemplar una vista expandida i panoràmica de la masia.

Fonts consultades:

AVELLANEDA, Mateu. Can Figueres del Mas. Impremta Morral: Terrassa, 1936.

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.

TRENCHS, Marian. Mateu Avellaneda. Iconografia terrassenca. Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1963.