El pintor Vancells va néixer a
Barcelona l’any 1866. El seu pare era el gerent de la fàbrica familiar, a
Terrassa, i president del Banc de Lleida que, per fallida, va obligar-lo a
vendre part del patrimoni familiar i a establir-se a la casa dels Trias-Vieta
de Terrassa. Joaquim va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona,
després d’haver-ne iniciat els estudis al Cercle Artístic de Terrassa. Allà
rebé la influència d’Alexandre de Riquer, que el precedí en el camí del
modernisme.
Joaquim Vancells
Va
ser un home polifacètic, va fer decoracions i disseny de mobles, va fer de
mestre, va organitzar activitats culturals i va promoure la conservació del
patrimoni artístic i arquitectònic de Terrassa. Va ser l'impulsor del
modernisme a Terrassa, juntament amb el barceloní Alexandre de Riquer, que va
viure llargues temporades a la ciutat. Però sobretot, va ser un pintor
paisatgista, d’un estil que fluctua entre el modernisme i el simbolisme.
Prengué com a referència de molts dels seus paisatges l’entorn de Terrassa:
Sant Llorenç de Munt, la Mata ,
la Barata ,
etc. En una primera època pintà paisatges amb boira i obagues boscoses, quadres
que són entre el millor de la pintura catalana de l'època i que van tenir molt
èxit. Aquesta pintura grisa va evolucionar cap a una altra de més lluminosa,
possiblement influït per les seves estades a Llavaneres, però no va ser
reconeguda fins al final de la seva vida, cosa que el va obligar durant força
temps a pintar paisatges boirosos per poder viure.
Algunes de les seves obres |
Vancells fou empresari i director
d’uns espectacles d’art sota el nom d’Arts Lucis. Aquest teatret fou fundat en
els anys 1906-07, amb moltes dificultats econòmiques.
Vancells, juntament amb Soler i Palet, el doctor
Cadevall, Miquel March, regidor de l’Ajuntament, i Víctor Iranzo, arquitecte
municipal, constituïren la Comissió Municipal de Monuments el 1892, per
salvaguardar el patrimoni artístic de la ciutat. Quan Soler i Palet va dimitir
el 1920, Vancells ocupà la presidència de la Junta Municipal de
Museus fins a la seva mort.
Juntament amb Josep Rigol i altres membres de la junta,
va ser un dels valedors de les esglésies de Sant Pere i del patrimoni terrassenc
que es va poder salvar dels estralls de la Guerra Civil.
També fou promotor d’Amics de les Arts, soci del Centre
Excursionista de Terrassa, membre de les
Conferències de Sant Vicenç de Paül i membre
del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Vancells fou el pintor de
paisatges més important del segle.
Inauguració d'un monòlit a la seva memòria /Fons Baltasar Ragon-AMAT |
El Monòlit |
Va morir l’any 1942. Un any després, amb la presència de
l’alcalde Joaquim Amat i del comte d’Ègara, Alfons Sala. Se li dedicava un monòlit
a la seva memòria, en els jardins de les esglésies de Sant Pere. Aquest monòlit
en forma de prisma, d’una alçada de 80 cm , portava una inscripció dedicada al pintor,
actualment il·legible. Durant l’última restauració del segle XXI de les
esglésies, el monument fou retirat i guardat al Museu de Terrassa.
El monòlit guardat al Museu de Terrassa / Foto Museu de Terrassa |
L’any
1962 va ser nomenat fill adoptiu de Terrassa, a títol pòstum. Per la Festa Major del mateix any, en
un acte solemne, presidit per l’alcalde Josep Clapés, es penjava el seu retrat,
obra d’Antoni Badrines Escudé, la
Galeria de Terrassencs Il·lustres.
Retrat com a terrassenc il·lustre |
Per commemorar el cinquantè aniversari de la mort del
pintor, l’alcalde de Terrassa Manuel Royes va descobrir una placa a la casa on
va viure l’artista. La placa porta la dedicatòria següent: «En aquesta casa
va viure i treballar el pintor, mestre del paisatge / Joaquim Vancells i Vieta
/ 1866-1942 / La ciutat, en el cinquanté aniversari de la seva mort /
26-XIII-1992».
Descobriment d'una placa a la seva casa natal / Joan Jiménez-Arxiu Tobella |
Fonts
consultades:
BOIX, Josep. Monolito
Dedicado a Vancells. Diari de Terrassa. 17 de març de 1999, p. 11.
PALOMARES, Miguel. Joaquim
Vancells y Vieta, Boletín de la Cambra
Oficial de Comercio Industria Terrassa. maig
1962.
AYMERICH, Ramon. Joaquim Vancells.
Al
Vent, núm. 95, agost 1987, p. 39.
OLLER, Jopan Manel. Vancells,
defensor del patrimonio cultural. Diario Terrassa.
F.S., 12 oct. 1991, p. 7.
GARRETA, Jordi. Joaquim
Vancells, mucho más que un pintor. Diario Terrassa. F.S., 17 oct. 1992,
p. 9.
ROVIRA, Joan. El pintor
de Sant Llorenç; Joaquim Vancells. Diario Terrassa, 30 agost 1995, p. 11.
PLANS, Lourdes, Història de Terrassa. Segle XX. Diari
de Terrassa, 1993.
Molt be Joaquim, nomes dirte que seguim sempre el teu blog i n'aprenem moltissim. Ens agrada molt les fotografies/dibuixos i mapes antics i com ecpliques la seva historia.
ResponEliminaEsperem me. Salutacions i gracies als qui feu possible el blog.
Joan Vancells té algún lligam familiar?
ResponElimina