Els darrers anys s’ha produït al barri
de les Fonts una autèntica fal·lera per
recuperar les antigues fonts que varen donar nom al barri, on han jugat
un paper important els mateixos veïns, encapçalats per Artur Travessa, que ha
cercat sempre el recolzament, en especial l’econòmic, de les dues
administracions locals en què es reparteix el doble, Terrassa i Sant Quirze.
Les consideren un autèntic patrimoni. La majoria de les deus es varen assecar
amb el procés d’urbanització i amb l’extracció generalitzada de l’aigua del
subsòl, i amb la construcció de grans infraestructures que van tallar circuits
subterranis.
La intenció de Travessa, antic alcalde
del barri de les Fonts i “alma mater” d’aquesta ciutat jardí, és seguir la
tasca i recuperar-les gairebé totes, si més no, les que sigui possible, per
mantenir viu el record de temps passats i perquè els noms tradicionals no es
perdin. Tot es fa després d’un llarg procés de documentació i en base als
coneixements passats de pares a fills. La tasca va més enllà, i són moltes les
fonts de nova construcció, sense una història al darrere.
 |
| Les fonts de Can Grau o de Can Falguera / proc. Artur Travesa |
Si aquelles antigues fonts de les
Fonts eren naturals, avui estan connectades a la xarxa. Però com diu Artur
Travessa, el gust de l’aigua no és massa diferent, perquè aquesta prové del
sistema propi de la zona, que l’agafa del subsòl i la porta cap a les cases
particulars i la resta de serveis.
L’expert ens recorda que en una època
les Fonts sencer era una font, piquessis on piquessis hi havia aigua. Per això
no és estrany el nom. N’hi havia prou amb cercar el lloc adient per posar un
tubet, una canya, i aconseguir que sortís un bon raig d’aigua. Moltes eren així
de simples. La fama de l’aigua i de la zona es va estrendre arreu, i molts
metges de Barcelona recomanaven una estada als nens perquè milloressin de les
seves malalties. Són receptes d’altres temps.
Sobre l’origen de l’aigua, Travessa
ens ofereix dues possibilitats, dues procedències diferents. Una, de
Montserrat, l’altra, del sistema Sant Llorenç-Montseny.
Fonts
recuperades:
Font
de Can Grau i Can Falguera (font dels cinc brocs)
Aquesta font està reconstruïda amb
pedra de riera. Té cinc brocs. És un dels elements que va donar nom al sector i
una de les més famoses. Es trobava a sota de la masia de Can Falguera, tocant
al Quiosc d’En Grau, que després es va convertir en el Merendero de Can
Grau i més tard en el restaurant Ca L’Eduard.
La família Grau va ser una de les
primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització. En el
paratge que van ocupar hi havia fins a nou fonts. La zona era visitada per
molta gent, ja que gaudia d’un paisatge idíl·lic per fer les tradicionals
costellades i d’una aigua que no s’acabava.
 |
| Les fonts de Can Grau 2010 / Joaquim Verdaguer |
Font de la Mare de
Déu de la Mercè
Al límit amb el terme municipal de
Rubí, al Camí de Ca N’Amat. Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, i
al costat s’han fet uns bancs que segueixen la mateixa estructura.
 |
| Font de la Mare de Déu de la Mercè / Joaquim Verdaguer |
Font
de la Mare de Déu de Fàtima
Font
situada a la rambla, a l’entrada del que havia estat la Companyia d’Aigües de
les Fonts. Té forma de capelleta triangular.
 |
| Font de la Mare de Déu de Fàtima / Joaquim Verdaguer |
Font
de la Mare de Déu del Roser
Situada
a l’entrada de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, és de totxanes, que
inclouen unes ceràmiques amb motius que hom diria mariners.
 |
| Font de la Mare de Déu de Roser / Joaquim Verdaguer |
Font
de la Mare de Déu de Montserrat
Situada
al Camí de Can Corbera, està feta de pedres i de maons. Hi ha una ceràmica amb
una imatge de la Moreneta, en un racó.
 |
| Font de la Mare de Déu de Montserrat / Joaquim Verdaguer |
Font d’en Samper
Les Fonts es va voler afegir a la
commemoració de l’Any Dalí amb la construcció al sector d’una font que seguia
les directrius del mestre empordanès.
La inauguració la van presidir el
diumenge 12 d’octubre de 2003 els alcaldes de Terrassa i de Sant Quirze, Pere
Navarro i Sebastià Ruiz, respectivament, en el marc de la festa major. En el
mateix lloc hi havia hagut una de les fonts més antigues, enderrocada per
fer-hi habitatges. La nova s’ha col·locat a pocs metres, a uns cinquanta i
escaig.
 |
| La Font d'en Samper /J.Verdaguer |
La Font d’En Samper està feta del
típic trencadís gaudinià, i destaca d’una zona de cases blanques i de color
blanquinós. El conjunt es completa amb seients del mateix estil. El mateix
alcalde Pere Navarro va destacar la recuperació d’un espai degradat i la
importància de les fonts com a espais d’encontre i de conversa.
La història del sector diu que a les
Fonts hi anava sovint un home amb un carro per recollir la brossa que hom
deixava al carrer. Es deia Samper. Ja cansat de recollir la brutícia dels
altres, jeia dalt del vehicle i feia una bona migdiada. Aleshores, el cavall,
tot xino-xano, es dirigia cap a una de les fonts del poble, la que tenia més
verd al seu costat. El pobre animal cercava aliment i aprofitava els moments de
son de l’amo.
La gent es preguntava on era en
Samper, fins que varen trobar la resposta, i llavors la font va rebre el seu
nom.
 |
| Fonts de la Bòbila / Joaquim Verdaguer |
Font de la Bòbila
Està situada prop de Can Ribas, en un
revolt del carrer, i al costat de grans pedres que impedeixen que caigui el
terreny. Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu. Té
un color vermellós.
Fonts
consultades:
TRAVESSA,
Artur. Fonts i masies naturalment de les
Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès,1998.
BATALLA, Vicenç. Les
Fonts, entre dues aigües . Al Vent, núm. 88, maig 1986, p. 17-19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada