Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 8 d’agost de 2015

Terrassa durant el regnat de Felip III (1598-1621)

L’any 1599 el rei Felip III va pujar a Montserrat després del seu pas per Terrassa. Dalt la Santa Muntanya, assistí a la translació de la imatge de la Mare de Déu, de l’església vella a la nova.

A aquella època la vila de Terrassa registrava una bonança econòmica principalment pels seu obradors de draps. Símbol d’aquesta prosperitat va ser la compra del Castell-Palau per part de la vila. L’any 1620, el Consell de la Vila adquiria del castlà José de Tormo i Vilademany les rendes i els drets del Castell-Palau per 29.000 lliures.
La plaça major abans d'enderrocar les  muralles / Dibuix Goliart-Museu de Terrassa
Una de les determinacions que prengué el Consell davant el creixement demogràfic fou l’enderroc de les muralles medievals i, també principalment per la construcció de la nova església parroquial a extramurs. Aquest temple fou beneit l’any 1621 per l’abat de Montserrat, el terrassenc Josep Costa. Vint anys abans, el 1601, el bisbe de Barcelona Ildelfons Coloma havia decretat el trasllat de la parroquialitat de Sant Pere a la nova església anomenada de Sant Pere i del Sant Esperit.
Un gran esdeveniment per la comarca es va produir el 1610 de la mà del vicari de Sant Pere, Mossèn Arnella. Arran unes obres de rehabilitació de l’església del Santa Maria, es van redescobrir a l’altar major les relíquies dels Sants Màrtirs de Saragossa. Sever, Julià i Valentí.
Un altre fet religiós de gran importància fou la construcció d’un convent de pares Franciscans prop el torrent de Vallparadís. El dia 2 de febrer del 1612 es commemorava la inauguració  i la consagració del temple del monestir de Sant Francesc.

En el marc de la justícia cal remarcar la sentència dictada el 1 de juny de 1609 contra el terrassenc Tomàs Font, condemnant-lo a tres anys a remar a les galeres per haver robat un mantell de l’ermita de Santa Margarida.
L’any 1619 cincs dones foren acusades de bruixeria foren condemnades a morir a la forca per una sentència d’un tribunal ordinari, després de rebre turment. Es dóna la circumstància que anys abans aquestes dones havien estat absoltes de bruixeria a Barcelona, pel tribunal de la Santa Inquisició

Felip III va concedir a la vila de Terrassa varis privilegis:
El 1603 es concedia permís perquè el macer de la vila pogués portar la porra de plata com a distintiu d’una població que sobrepassava les cinc-centes cases.
El 1617 el rei concedia el privilegi al Consell de la Vila, la facultat de poder crear un o més censals fins a la quantitat de 1300 lliures barceloneses, per poder atendre el pagament de tributs que endeutava.
El juliol de 1617 donà a la vila de Terrassa el privilegi on li donava llicència per la imposició a pública subhasta del tribut anomenat dret de quarantena sobre la verema.

A Catalunya, després de la guerra dels Remences, la nova situació  sorprengué molts revoltats, que no trobaren el seu lloc en una societat en pau. Alguns d’ells, els més humils i sense terra, trobaren una nova ocupació en el bandidatge; cercaren a les muntanyes el seu refugi, des d'on pogueren prosseguir el fàcil ofici de viure dels altres, fent ús de les armes contra els traginers dels camins rals o cometent robatoris en masies i cases. Durant els segles XVI i XVII aquesta pràctica s'estengué, i sorgiren veritables partides de bandolers que assolaren el país, i que atacaren, fins i tot, nuclis de població.
Felip III
A finals del segle XVI quan el rei Felip III pujà al tro, Catalunya estava molt agitada a causa dels bandolers que pertorbava la tranquil·litat de les viles. Es per això que el virrei de Catalunya va instituir la Santa Aliança que unia una coalició de ciutats i viles per tal d’exterminar els malfactors. Es van formar vàries companyies que els seus caps eren un capità o caporal. Els membres d’aquestes companyies tenien la missió de rondar armats cada nit per les poblacions respectives i pels seus voltants i al crit de viva lo nom del rei , tots els vilatans havien de treure llums a les finestres. I si el crit era Via fora tot els homes havien de sortir armats per defensar la població.

Aquesta institució de les Companyies de la Unió tenia un paper fundamentalment policial i estava definit a la Constitució de 1561 i que va estar vigent fins a la guerra dels Segadors. Seria el germen del que més endavant seria el Sometent.
Però amb els anys, la Unió anà emanar cap una força paramilitar de la qual se’n va fer amb el control el lloc-tinent i capità del principat de Catalunya. El resultat fou les actuacions arbitràries i sense escrúpols que van provocar motins en algunes poblacions. 

A la vila de Terrassa es van atrevir a empresonat al batlle, a més de cometre varis excessos insultant i perjudicant al castlà del Castell-Palau, Miquel de Cruïlles. La seva supèrbia i prepotència enllacaria amb la invasió francesa i l’establiment de l’exercit espanyol en terres catalanes que amb els seus greuges d’un i dels altres portaria a la Guerra dels Segador.

Fonts consultades:
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981
SOLÉ, Miquel. L’organització municipal a la Terrassa moderna. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.  1987.

CARDÚS, Salvador. Terrassa durant la guerra dels segadors. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa  1961

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada