L’any 1599 el rei Felip III va pujar a Montserrat després
del seu pas per Terrassa. Dalt la Santa
Muntanyala Mare de Déu, de l’església
vella a la nova.
A aquella època la vila de Terrassa
registrava una bonança econòmica principalment pels seu obradors de draps.
Símbol d’aquesta prosperitat va ser la compra del Castell-Palau per part de la
vila. L’any 1620, el Consell de la
Vila adquiria del castlà José de Tormo i Vilademany les
rendes i els drets del Castell-Palau per 29.000 lliures.
 |
| La plaça major abans d'enderrocar les muralles / Dibuix Goliart-Museu de Terrassa |
Una de les determinacions que prengué el
Consell davant el creixement demogràfic fou l’enderroc de les muralles medievals
i, també principalment per la construcció de la nova església parroquial a
extramurs. Aquest temple fou beneit l’any 1621 per l’abat de Montserrat, el
terrassenc Josep Costa. Vint anys abans, el 1601, el bisbe de Barcelona Ildelfons
Coloma havia decretat el trasllat de la parroquialitat de Sant Pere a la nova
església anomenada de Sant Pere i del Sant Esperit.
Un gran esdeveniment per la comarca es va
produir el 1610 de la mà del vicari de Sant Pere, Mossèn Arnella. Arran unes
obres de rehabilitació de l’església del Santa Maria, es van redescobrir a l’altar
major les relíquies dels Sants Màrtirs de Saragossa. Sever, Julià i Valentí.
Un altre fet religiós de gran importància fou
la construcció d’un convent de pares Franciscans prop el torrent de
Vallparadís. El dia 2 de febrer del 1612 es commemorava la inauguració i la consagració del temple del monestir de
Sant Francesc.
En el marc de la justícia cal remarcar la sentència
dictada el 1 de juny de 1609 contra el terrassenc Tomàs Font, condemnant-lo a tres
anys a remar a les galeres per haver robat un mantell de l’ermita de Santa
Margarida.
L’any 1619 cincs dones foren acusades de
bruixeria foren condemnades a morir a la forca per una sentència d’un tribunal
ordinari, després de rebre turment. Es dóna la circumstància que anys abans
aquestes dones havien estat absoltes de bruixeria a Barcelona, pel tribunal de la Santa Inquisició
Felip III va concedir a la vila de
Terrassa varis privilegis:
El
1603 es concedia permís perquè el macer de la vila pogués portar la porra de
plata com a distintiu d’una població que sobrepassava les cinc-centes cases.
El 1617 el rei concedia el privilegi al
Consell de la Vila ,
la facultat de poder crear un o més censals fins a la quantitat de 1300 lliures
barceloneses, per poder atendre el pagament de tributs que endeutava.
El juliol de 1617 donà a la vila de
Terrassa el privilegi on li donava llicència per la imposició a pública subhasta
del tribut anomenat dret de quarantena sobre la verema.
A Catalunya, després de la guerra dels Remences, la nova
situació sorprengué molts revoltats, que
no trobaren el seu lloc en una societat en pau. Alguns d’ells, els més humils i
sense terra, trobaren una nova ocupació en el bandidatge; cercaren a les
muntanyes el seu refugi, des d'on pogueren prosseguir el fàcil ofici de viure
dels altres, fent ús de les armes contra els traginers dels camins rals o
cometent robatoris en masies i cases. Durant els segles XVI i XVII aquesta pràctica s'estengué, i
sorgiren veritables partides de bandolers que assolaren el país, i que
atacaren, fins i tot, nuclis de població.
 |
| Felip III |
A finals del segle XVI quan el rei Felip III
pujà al tro, Catalunya estava molt agitada a causa dels bandolers que pertorbava
la tranquil·litat de les viles. Es per això que el virrei de Catalunya va
instituir la Santa Aliança
Aquesta institució de les Companyies de la Unió tenia un paper fundamentalment
policial i estava definit a la
Constitució de 1561 i que va estar vigent fins a la guerra
dels Segadors. Seria el germen del que més endavant seria el Sometent.
Però amb els anys, la Unió anà emanar cap una força
paramilitar de la qual se’n va fer amb el control el lloc-tinent i capità del
principat de Catalunya. El resultat fou les actuacions arbitràries i sense escrúpols
que van provocar motins en algunes poblacions.
A la vila de Terrassa es van
atrevir a empresonat al batlle, a més de cometre varis excessos insultant i
perjudicant al castlà del Castell-Palau, Miquel de Cruïlles. La seva supèrbia i
prepotència enllacaria amb la invasió francesa i l’establiment de l’exercit
espanyol en terres catalanes que amb els seus greuges d’un i dels altres portaria
a la Guerra
dels Segador.
Fonts consultades:
VENTALLÓ
I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y
moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa
1879
CARDÚS,
Salvador. Belleses i records del temple
del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa
1981
SOLÉ, Miquel. L’organització municipal a la Terrassa moderna.
Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987.
CARDÚS, Salvador. Terrassa durant la guerra dels segadors.
Patronat de la Fundació
Soler i Palet. Terrassa 1961
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada