Aquest mas està situat a la
capçalera de la riera de Gaià, en el fondal del torrent de la Xuriguera.Si pot
accedir per un camí que trobarem al km. 4’8 de la carretera de Terrassa a
Rellinars.
Està documentada per
primera vegada, al segle XV amb el nom de La
Pedrosa. Tot i que hom conexia el mas pel cognom dels seus masovers; Guitard, d’on prové el nom de la masia.
 |
| Can Guitard de la Muntanya |
El catàleg d’edificis
d’interès històric-artístic, el defineix com un “edifici de planta rectangular,
que consta de planta baixa i pis i graner, amb coberta a dues vessants amb
canvi dependent al cim. Façana principal a migdia, perpendicular al carener i
de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc de mig punt amb
totxo a plec de llibre i dues finestes i un altre portal petit a un extrem.Les
obertures del pis i del graner segueixen el mateix ritme vertical que marca la
planta baixa, però fent-ne de l’obertura central del graner un balcó obligant a
la teulada a sobrealçar-se.
La façana és acabada amb un
petita cornisa de teula i rajola.
El tractament és amb estuc,
molt mamés actualment.
A l’edifici principal
s’afegeixen d’altres dependències d’ús agrícola que conjuntament amb l’era
formen un clos al qual s’accedeix per dos portals de llinda”
 |
| Restes del rellotge de sol / Joaquim Verdaguer |
A la façana principal poc
en queda del rellotge original: l’agulla i uns quants signes de la numeració.
Al seu interior destaca la llar de foc de planta quadrada amb embut octogonal i
fumeral cilíndric, tapadora cònica amb pedra a la part superior.
 |
| Can Guitard de la Muntanya. 2012 / Joaquim Verdaguer |
La seva funció actual és de
masoveria i explotació agrícola i ramadera. És un mas freqüentat per
excursionistes i ciclistes com a casa de menjars.
Durant els anys 60 del
segleXX, eren freqüents celebrar-hi aplecs i acampades d’escoltes en el seu
entorn.
 |
| L'era de Can Guitard de la Muntanya / Joaquim Verdaguer |
Prop de la masia, a uns 100
metres i arran del camí, hi ha un pou de glaç. És l’únic del terme de Terrassa.
La seva utilització era una pràctica molt antiga. La primera documentació la
trobem al segle XVII. El pou de glaç del Guitard era propietat de la masia. A
l'estar en una vall fonda sense altes muntanyes al voltant, la neu i el gel
s'havia d'anar a cercar a les geleres, rieres i basses i transportar-la fins el
pou. Actualment, del pou només és visible la paret arran del camí, la resta
està tapat per la vegetació. Està fet de pedra seca, té una capacitat de 600 m3
i té una capacitat de 6 metres i un diàmetre de 7 m.
 |
| El pou de glaç de Can Guitard de la Muntanya / Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades
FERRAN, Domènech. Les Masies de Terrassa. Museu de
Terrassa. 1997
Ajuntament de
Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme. Terrassa, 1981.
CARDÚS,
Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de
Biblioteques Soler i Palet. Terrassa, 1984.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada