A finals del segle XIX, els terrassencs veuen el
desvetllar del que serà el principi del modernisme amb una visió
monumetal·lista de l'arquitectura, que donarà els seus fruïts a la ciutat amb
un estel d'edificis que, com a llegat, ens ha arribat fins els nostres dies i
dels quals en podem gaudir com una de les ciutats catalanes més riques en
patrimoni arquitectònic d'aquesta època.
Però, un d’aquests monumentals edificis no ha arribat a
nosaltres perquè no es portà a terme. Possiblement es va avançar massa al
seu temps o ensopegà en un moment de conjuntura econòmica desfavorable. El cert
és que el Ple de l'Ajuntament de Terrassa del 12 de maig de 1881 aprovà la
construcció d'un Palau de Justícia, el qual es projectava edificar-lo al final
del Passeig, davant de l'actual pont, entre l'actual Mútua de Terrassa i
l'Hospital de Sant Llàtzer, en uns terrenys cedits per Salvador Busquets, el 23
d'octubre de 1872, a
l'Ajuntament de Terrassa.
 |
| En primer pla, terrenys on es volia construir el Palau de Justicia / Fons Ragon-AMAT |
L'autor del projecte era l'arquitecte municipal Joan
B.Feu i Puig que dissenyà un conjunt que ocuparia uns 3.000 m2 incloent-hi
els jardins del voltant. L'edifici, que ocuparia uns 1.100 m2 , seria
d'un estil historicísta-neoclàssic és a dir, d'una època de l'art poc definida,
abans del definitiu esclat del modernisme, però marcat d'un caràcter
monumentalista pels dies que ens ocupen, ja que les seves dependències
estatjava sales de totes mena: d'espera, de testimonis, de visites, de
procuradors, d'advocats, de jutges, de fiscals, vestuaris, arxius, d'autòpsies,
etc. El seu cost era de 148.950 pessetes
La seva situació, al bell mig del llevant del Passeig,
havia estat justificada a l'estar al costat de la presó del Partit Judicial i
també perquè tancava el Passeig per aquesta zona donant-li una aparença de
"salo", la qual cosa hauria portat, com a conseqüència, la no
construcció del Pont del Passeig si més no en el lloc on ara el coneixem.
 |
| Projecte de Palau de Justícia / AHCT |
Les motivacions del terrassencs per bastir un Palau de
Justícia, a part de les necessitats pròpies de disposar d'unes dependències
dignes i adients, eren les de contrarestar la petició de Sabadell demanant un
Partit Judicial propi, ja que dita vila depenia del partit Judicial de
Terrassa. A l'aconseguir la veïna vila la seva demarcació de justícia,
l'interès terrassenc pel Palau anà decreixent i el seu alt cost va diluí les
il·lusions en un miratge.
Els Jutjats, en aquella època, estaven ubicats dins de
l’antic Hospital de Terrassa situat al final del Raval de Montserrat. El juny
del 1887, el Jutjat Municipal es traslladà a l’edifici del Raval, núm. 24, on
ja s'havia instal·lat el jutjat de Primera Instancia.
Després de l’agregació del poble de Sant Pere, el 1904,
el Jutjat de Primera Instància, a falta d’espai, es mudà a l'edifici de l’antic
ajuntament de Sant Pere.
L’any 1928 s’amplien les dependències municipals i els
Jutjats passen a ocupar la veïna Casa Marcet, on fins aquell moment hi havia el
Banc Hispà Americà
 |
| L'edifici del "Glop de llet" / Fonts Ragon-AMAT |
Durant la postguerra els Jutjats passarien a ocupar
l’edifici anomenat popularment “el glop de llet”, al carrer de la Unió.
L’any 1962, s’inaugurava un edifici pròpiament destinat a
jutjats. El 30 de juny, en plena Festa Major tenia lloc la seva obertura amb la
presència de l’alcalde, Josep Clapés, el president de l’Audiència Territorial
de Barcelona, Elpidio Lozano, el fiscal cap de l’Audiència, Pedro Gonzàlez,
entre altres autoritats.
 |
| Inauguració dels nous jutjats del carrer de Sant Quirze / AMAT |
Els nous Jutjats estaven edificats sobre el solar que
havia ocupat el Centre Mèdic, al carrer de Sant Quirze cantonada amb Baldrich.
Obra de l’arquitecte Josep Pratmarsó és un edifici de línies senzilles i
distribució funcional, destacant els amplis vestíbuls. Les seves dependències
deixaven enrera l’estretor de les sales del “Got de Llet”. Disposava
de sala d’audiències, sales de lletrats i procuradors, despatxos pels
jutges, secretaris i funcionaris, oficines de registre, arxius i altres
dependències.
 |
| Els Jutjats del carrer de Sant Quirze / AMAT |
Tot i així, al pas del temps les instal·lacions foren
insuficients. L’any 1980 s’inaugurava el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a la Rambla i l’entitat financera
va cedir el solar adjacent per construir-hi un nou Palau de Justícia.
El dia 14 de desembre del 1984 el ministre de Justícia
Fernando Ledesma, el conseller de la Generalitat de Catalunya, Agustí Bassols i
l’alcalde de Terrassa inauguraven el nou Palau de Justícia.
 |
| El Palau de Justícia de la Rambla / AMAT |
 |
| Inauguració del Palau de Justícia de la Rambla / AMAT |
El creixement demogràfic de la ciutat i la jurisdicció
dels jutjats de Terrassa feren evident la manca d’espai per atendre la
justícia, fins el punt de tenir sis òrgans judicials repartits per tota la
ciutat. Per tant, va ser necessari la construcció d’un nou Palau de Justícia.
El nou emplaçament fou al final de la Rambleta del Pare Alegre. El 30 de desembre de
2008, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada de l’alcalde de
Terrassa, Manuel Royes i de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, M. Eugènia Alegret, inauguraven el nou edifici destinats a jutjats
 |
| Nous Jutjats de la rambleta / AMAT |
Fonts
consultades:
Arxiu
Històric Comarcal. Expedient d'obres no realitzades núm. 21/1880. Obres
públiques, caixa 523
Ajuntament
de Terrassa. AMAT. Llibre d'actes del Ple, vol. núm. 13, pàg. 68, 12 maig de
1881.
MASSAGUÉ,
Josep. Un Palau de Justícia sobre el paper. Diario de
Terrassa, 10 març 1984, p. 5
RAGÓN,
Baltasar. Sucedió en Tarrasa. Impremta Flotats. Terrassa.
RAGÓN,
Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan
Morral. Terrassa .(any?)
CASTELL,
J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat
de la Fundació Soler
i Palet. Terrassa 1966
VENTAYOL,
Àngels. Terrassa 2008. Arxiu Tobella. Terrassa 2008
TAPIOLAS,
Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella.
Terrassa 1996
VERDAGUER,
Joaquim. Terrassa del si no fos...Projectes d’obres no realitzades a la
ciutat. Terrassa 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada