Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 de setembre de 2015

La carretera de Montcada

La carretera Nacional 150 (N-150) té el seu inici al coll de Montcada, prop d'aquesta població i acaba a la Rambla d'Ègara de Terrassa en el punt del pas del tren de baix, lloc on enllaçava amb la carretera de Martorell per mitjà d'un pont construït l'any 1884.
El projecte de construcció de transformar el camí de traginers  en  carretera es va aprovar l'any 1845. 
La carretera de Montcada a finals del segle XIX / Fotos Ragon-AMAT
No  fou  fins l'any 1854 que el vial connectà amb Sabadell. El tram urbà d'aquesta carretera dins la ciutat va rebre el nom de carretera de Montcada. Durant la Guerra Civil se li va canviar el nom per avinguda de Madrid. L'any 1995 es va inaugurar la variant de la carretera que, des de prop del cementiri, es desdoblava cap a l'avinguda de Sant Eulàlia per enllaçar amb la carretera de Martorell a l'alçada de les Carbonelles. Això va significar l'alliberament del trànsit, principalment de camions, de la carretera dins la ciutat. El 27 de juliol de 2004 s'inaugurà la reforma des de les Quatre Carreteres fins a la Rambla d'Ègara, transformant la carretera en un passeig urbà de vianants en quasi la seva totalitat  i amb un nou sistema subterrani de recollida de la brossa. El nou passeig feia de frontera entre el Centre i l'antic barri dels Palofrets, ara anomenat del Segle XX.
Hom coneix, encara ara, un tram de la carretera entre els carrers  Germà Joaquim i  Agricultura,  com  a  carrer de les Cases del Gall, sobrenom que prové del terrassenc Miquel Capella, conegut com el Gall, que va ser el primer que va construir sis cases seguides en aquest tram.
El pas a nivell de la ctra. de Montcada / AMAT
La carretera de Montcada, tal com hem dit, acabava en el pas a nivell dels Ferrocarrils de Catalunya inaugurat el 1917. Aquest pas era un dels més conflictius de Terrassa per les llargues cues d’espera que es formaven a dues bandes per el pas continuat i intermitent del tren. Amb el soterrament dels ferrocarrils l’any 1986 aquest problema es va acabar.. La carretera actual acaba a la rotonda del Doré.
Fent camí cap a Montcada trobem, a l’esquerra, l’Hostal del Fum o restaurant Burrull. Aquest hostal es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien parada per tastar les seves famoses mongetes amb cansalada. Cuinaven a l’aire lliure i això produïa gran quantitat de fum, d’on li ve el sobrenom d’Hostal del Fum. La família Burrul es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom d' Hostal Rich. L’any 1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull. A poc a poc va anar substituint les cambres per menjadors. L’última habitació disponible va desaparèixer l’any 1964.
A l’altra banda de la carretera hi ha l’estació d’autobusos. Abans havia estat l’escorxador de Terrassa, inaugurat el 1877, que va estar en servei fins que la Generalitat va sentenciar, en els anys vuitanta, el seu tancament pel seu estat obsolet.
Carretera enllà passat el petit Hotel Egara hi havia un edifici que havia estat el col·legi de Cal Torero, que antigament havia estat una sala de ball. L’any 1929 el nom del col·legi era el de «Colegio Ibero-americano» i estava dirigit per en Francesc Xavier Muntades.
Arribats dalt de la pujada a la cruïlla amb el carrer d’Avinyó, si mirem enrere el camí fet, podem  veure la forta pujada que era la vessant de la riera del Palau i, mirant endavant,   la  vall que es va formar pel pas de tres antics torrents.
Les fàbriques de la ctra. de Montcada / AMAT
Des de la Rambla fins al carrer del Pare Font hi havia un seguit de cases d’obrers i menestrals a banda i banda de la carretera, moltes d’elles ara transformades en comerços.

El carrer de Sant Francesc a l’esquerra i el del pare Font a la dreta. Antigament aquest dos carrers eren coneguts com el «carrer de Rubí» fins que l’any 1827 es va obrir l’actual carretera de Rubí.
A la cantonada amb el carrer de Sant Francesc hi havia Can Macià, una masia on hi vivia Macià Gibert propietari dels terrenys de l’altra banda de la carretera anomenats Pla de la Figuerola. El mas tenia encarada la façana cap el nord, però amb la construcció de la carretera de Montcada la van apuntar cap al sud.

Prop la cantonada amb el carrer Pare Font hi havia la fàbrica de gas.

Passada aquesta cruïlla, deixant enrere la zona antiga d’habitatges, s’entrava a la zona industrial, amb fàbriques tèxtils com Cal Freixa, Filcolor, Tarrasa Industrial. Aquesta última era un gran vapor fundat l’any 1917 amb capital de diversos empresaris terrassencs. Va tancar les portes els anys setanta. El seu espai es convertí en parc del segle XXI, on encara es conserva com  a element singular la xemeneia de l’empresa.
Torre d'aigues 2005 /Joaquim Verdaguer
Torre d'aigues 2012 / Joaquim Verdaguer

El  punt més alt, quan la carretera té el seu encreuament amb la de Rubí i el carrer de Topete,  es coneix  com «les quatre carreteres». Curiosament en aquest indret només es troben dues carreteres i no pas quatre.

Al bell mig de l’encreuament hi trobem una font situada al repeu d’una singular torre repartidora d’aigües  de la Mina d’Aigües de Terrassa. En aquest lloc al costat de la font hi havia un quiosc de venda de queviures que va ser enderrocat el 1962.  L’any 2011 es procedí a una remodelació de l’espai  restaurant la font i deixant-la al bell mig d’una rotonda.
Renovació de la carretera de Montcada / AMAT
Des d’aquest punt la carretera davalla cap a la vessant del torrent de Vallparadís, on trobem el Parc i el complex de les piscines municipals. Després de creuar el carrer de Colom, la carretera entrava en una trinxera per desembocar a la vall del torrent de Can Palet, on actualment hi ha  la plaça dels Països Catalans i el monument «Camins». La carretera torna a pujar i  a baixar per anar a trobar la conca de la riera de les Arenes fins arribar a l’encreuament amb l’antic camí dels Monjos, on trobem el Cementi Municipal inaugurat el 1932.
La carretera de Montcada 1912 / Joaquim Verdaguer 
Fonts consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
BOIX, Josep. De la carretera de Montcada a la que enlaza con Martorell. Diari de Terrassa,
15 febrer 2003. p. 28
BOIX, Josep. Una imagen industrial casi olvidada en la ciudad. Parc Central S.XXI, Carretera de Montcada.  Diari de Terrassa, 3 juliol 2004. p. 26
VERDAGUER, Joaquim. Pas a pas per la carretera de Montcada.  Guió de la visita guiada celebrada l’any 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada