La carretera Nacional 150
(N-150) té el seu inici al coll de Montcada, prop d'aquesta població i acaba a la Rambla d'Ègara de Terrassa
en el punt del pas del tren de baix, lloc on enllaçava amb la carretera de
Martorell per mitjà d'un pont construït l'any 1884.
El projecte de construcció
de transformar el camí de traginers
en carretera es va aprovar l'any
1845.
 |
| La carretera de Montcada a finals del segle XIX / Fotos Ragon-AMAT |
No fou fins l'any 1854 que el vial connectà amb
Sabadell. El tram urbà d'aquesta carretera dins la ciutat va rebre el nom de
carretera de Montcada. Durant la Guerra Civil se li va canviar el nom per avinguda
de Madrid. L'any 1995 es va inaugurar la variant de la carretera que, des de
prop del cementiri, es desdoblava cap a l'avinguda de Sant Eulàlia per enllaçar
amb la carretera de Martorell a l'alçada de les Carbonelles. Això va significar
l'alliberament del trànsit, principalment de camions, de la carretera dins la
ciutat. El 27 de juliol de 2004 s'inaugurà la reforma des de les Quatre
Carreteres fins a la Rambla
d'Ègara, transformant la carretera en un passeig urbà de vianants en quasi la
seva totalitat i amb un nou sistema
subterrani de recollida de la brossa. El nou passeig feia de frontera entre el
Centre i l'antic barri dels Palofrets, ara anomenat del Segle XX.
Hom coneix, encara ara, un
tram de la carretera entre els carrers
Germà Joaquim i Agricultura, com a carrer de les Cases del Gall, sobrenom que
prové del terrassenc Miquel Capella, conegut com el Gall, que va ser el primer
que va construir sis cases seguides en aquest tram.
 |
| El pas a nivell de la ctra. de Montcada / AMAT |
La carretera de Montcada,
tal com hem dit, acabava en el pas a nivell dels Ferrocarrils de Catalunya
inaugurat el 1917. Aquest pas era un dels més conflictius de Terrassa per les
llargues cues d’espera que es formaven a dues bandes per el pas continuat i
intermitent del tren. Amb el soterrament dels ferrocarrils l’any 1986 aquest
problema es va acabar.. La carretera actual acaba a la rotonda del Doré.
Fent camí cap a Montcada
trobem, a l’esquerra, l’Hostal del Fum o restaurant Burrull. Aquest hostal es
va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien
parada per tastar les seves famoses mongetes amb cansalada. Cuinaven a l’aire
lliure i això produïa gran quantitat de fum, d’on li ve el sobrenom d’Hostal
del Fum. La família Burrul es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar
el nom d' Hostal Rich. L’any 1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull. A
poc a poc va anar substituint les cambres per menjadors. L’última habitació
disponible va desaparèixer l’any 1964.
A l’altra banda de la
carretera hi ha l’estació d’autobusos. Abans havia estat l’escorxador de
Terrassa, inaugurat el 1877, que va estar en servei fins que la Generalitat va
sentenciar, en els anys vuitanta, el seu tancament pel seu estat obsolet.
Carretera enllà passat el
petit Hotel Egara hi havia un edifici que havia estat el col·legi de Cal
Torero, que antigament havia estat una sala de ball. L’any 1929 el nom del
col·legi era el de «Colegio Ibero-americano» i estava dirigit per en Francesc
Xavier Muntades.
Arribats dalt de la pujada
a la cruïlla amb el carrer d’Avinyó, si mirem enrere el camí fet, podem veure la forta pujada que era la vessant de
la riera del Palau i, mirant endavant,
la vall que es va formar pel pas
de tres antics torrents.
 |
| Les fàbriques de la ctra. de Montcada / AMAT |
Des de la Rambla fins al carrer del
Pare Font hi havia un seguit de cases d’obrers i menestrals a banda i banda de
la carretera, moltes d’elles ara transformades en comerços.
El carrer de Sant Francesc
a l’esquerra i el del pare Font a la dreta. Antigament aquest dos carrers eren
coneguts com el «carrer de Rubí» fins que l’any 1827 es va obrir l’actual
carretera de Rubí.
A la cantonada amb el
carrer de Sant Francesc hi havia Can Macià, una masia on hi vivia Macià Gibert
propietari dels terrenys de l’altra banda de la carretera anomenats Pla de la Figuerola. El
Prop la cantonada amb el
carrer Pare Font hi havia la fàbrica de gas.
Passada aquesta cruïlla,
deixant enrere la zona antiga d’habitatges, s’entrava a la zona industrial, amb
fàbriques tèxtils com Cal Freixa, Filcolor, Tarrasa Industrial. Aquesta última
era un gran vapor fundat l’any 1917 amb capital de diversos empresaris
terrassencs. Va tancar les portes els anys setanta. El seu espai es convertí en
parc del segle XXI, on encara es conserva com
a element singular la xemeneia de l’empresa.
 |
| Torre d'aigues 2005 /Joaquim Verdaguer |
 |
| Torre d'aigues 2012 / Joaquim Verdaguer |
El punt més alt, quan la carretera té el seu
encreuament amb la de Rubí i el carrer de Topete, es coneix
com «les quatre carreteres». Curiosament en aquest indret només es
troben dues carreteres i no pas quatre.
Al bell mig de l’encreuament hi trobem una
font situada al repeu d’una singular torre repartidora d’aigües de la
Mina d’Aigües de Terrassa. En aquest lloc al costat de la
font hi havia un quiosc de venda de queviures que va ser enderrocat el
1962. L’any 2011 es procedí a una
remodelació de l’espai restaurant la
font i deixant-la al bell mig d’una rotonda.
 |
| Renovació de la carretera de Montcada / AMAT |
Des d’aquest punt la
carretera davalla cap a la vessant del torrent de Vallparadís, on trobem el
Parc i el complex de les piscines municipals. Després de creuar el carrer de
Colom, la carretera entrava en una trinxera per desembocar a la vall del
torrent de Can Palet, on actualment hi ha
la plaça dels Països Catalans i el monument «Camins». La carretera torna
a pujar i a baixar per anar a trobar la
conca de la riera de les Arenes fins arribar a l’encreuament amb l’antic camí
dels Monjos, on trobem el Cementi Municipal inaugurat el 1932.
 |
| La carretera de Montcada 1912 / Joaquim Verdaguer |
Fonts
consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp.
Joan Morral. Terrassa .(any?)
BOIX, Josep. De la carretera de Montcada a la que enlaza con
Martorell. Diari de Terrassa,
15 febrer 2003. p. 28
BOIX, Josep. Una
imagen industrial casi olvidada en la ciudad. Parc Central S.XXI, Carretera
de Montcada. Diari de Terrassa, 3 juliol 2004. p. 26
VERDAGUER, Joaquim.
Pas a pas per la carretera de Montcada.
Guió de la visita guiada celebrada l’any 2003
Molt interessant
ResponElimina