El Centre Social
Catòlic o Associació Centre Cultural El Social té les seves arrels en el dia 12
maig de 1878, amb la fundació de la Joventut Catòlica.
El prior del Sant Esperit, Heribert Font, va creure necessària la creació d’una
organització de seglars que fomentessin la religió catòlica en totes les
vessants socials i en la catequesi parroquial, i que tanmateix es fessin càrrec
de les escoles nocturnes gratuïtes per a obrers. Per això creà la nova entitat
posada sota la protecció de la Immaculada Concepció.
La primera seu s’estableix al carrer de Sant Jaume,
número 2, que és el domicili d'un dels fundadors, Gabriel Trias i Badia. Poc temps després es traslladen al carrer de
Sant Cristòfol, i el 1884 s'instal·len al carrer de Sant Antoni, número 64,
lloc on més tard serà l'Escola Vallparadís d'Alexandre Galí i el Centre
Excursionista. El 1896 marxen cap al carrer de la Rutlla , número 9, d’on, a
causa del esfondrament de la teulada de part dels locals, el 1897, també se’n
van provisionalment a la
Casa Ventalló , al carrer Cremat, número 15. Finalment
s'estableixen al número 40 de la
Font Vella , en un local que havia deixat el Casino del
Comerç.
El 1907 la Joventut Catòlica edita el setmanari La
Creuada , òrgan oficial de l'entitat, que es publicarà
fins al 1911, en què pren el relleu el diari Crònica Social. La Creuada torna a
ressorgir l'any 1930 quan, dins l'espiral d'aires republicans, Crònica Social agafa un caire mes
polític que confessional. El 1933 apareix la revista Llum, també portaveu de la Joventut Catòlica
i de la
Congregació Mariana.
 |
| L'antiga façana del Social / CSC |
El 1911 el bisbe Laguarda, aconsellà el canvi de nom de l'entitat, que
va adoptar el de Centre Social, més adient a la tendència social del moment, i
així poder aixoplugar la joventut existent i els no tant joves que havien
passat per aquesta institució. El president en aquests moments és Eugeni Ferrer
i Dalmau, el qual serà conegut com a prestigiós naturalista i enginyer químic.
L'any 1927 s'acorda l'adquisició de l’edifici per 125.000
pessetes, i no serà fins al final dels anys cinquanta que quedarà liquidat el
deute.
El 1929 es crea novament la Joventut Catòlica ,
però com a secció juvenil del Centre Social. És el primer centre d'Acció
Catòlica de la Diòcesi
de Barcelona. El bisbe Irurita funda,
l'any 1935, la Joventut d'Acció Catòlica
de la Diòcesi
de Barcelona. La del Centre Social és l'única que presenta una organització ja
consolidada i completa.
L'esclat de la guerra sorprèn molts socis del Centre
Social i algun dels seus membres és assassinat. La seu és ocupada pel POUM.
Acabat el conflicte armat es reemprenen les activitats amb més fervor religiós
que mai. L'esbarjo és secundari fins ben entrats els anys 40.
 |
| L'antic edifici i el teatre/ CSC |
Serà l'any 1942 que pren el nom de Centro Social
Católico, per imposició governativa, segons la llengua oficial, i s’hi afegeix catòlic per a no ser confós amb altres
organismes oficials.
 |
| Antiga entrada al cafè / CSC |
Entre els anys 1957 i 1968 s'enderroca l'edifici (en tres
fases) i se’n construeix un de nou, més adient amb els temps i les necessitats
de l'entitat, i es completa amb l’aixecament de l'edifici del Socialet del
carrer del Racó i una pista poliesportiva.
 |
| La Nova Façana / CSC |
L'any 1978 El Centre Social Catòlic commemora el seu
centenari.
L'entitat ha tingut sempre de caràcter confessional i ha
actuat sempre d'acord amb l'ètica cristiana i apolítica, tal com es defineix en
els seus estatuts.
Al llarg dels anys s’han creat diverses seccions i
associacions parroquials. També altres entitats s'han aixoplugat a les
instal·lacions del Centre Social. De caire religiós, la mateixa Acció Catòlica
masculina, les Conferències de Sant Vicenç de Paül, la Schola Cantorum , la Capella de Música de Sant
Pere, la
Congregació Mariana , Càritas Parroquials, etc. Les seccions
d’esbarjo, com les de teatre, esports, pintura i folklore i altres. I les
entitats foranes autònomes, com l’Atlètic Terrassa HC, el Grup Filatèlic i
Numismàtic o el Club Escacs Sant Pere,
entre d’altres.
Al Social se celebren especialment dues dates com a festa
gran: El Dia de la Mare
i el de la seva patrona, la
Diada de la
Immaculada. En ambdues es programen moltes activitats i
xerinola. Cal afegir també la celebració del cicle nadalenc (pessebre, quinto,
pastorets..). També té cura d'organitzar esdeveniments que traspassen el caire
intern social per passar a ser gaudits pels terrassencs en general: la
cavalcada de Reis, el patge Xiu-xiu, el ball de Plaça i la proclamació del
Terrassenc de l'Any.
 |
| El certamen "El Terrassenc de l'Any" / CSC |
El 10 de maig del 2003 comença la celebració del 125è
aniversari del Centre Social Catòlic. A la basílica del Sant Esperit té lloc la
missa commemorativa oficiada per Mn. Josep Pausas i acompanyada pels cants del
Cor Montserrat i la coral Lamardebé, que interpreten la
Messe Brève nº 7 in C aux Chapelles, de
Charles Gounod. A la sortida de
l'ofici, diferents generacions de dansaires de l'Esbart Egarenc (setanta
parelles), acompanyats del grup La
Carrau , ballen un espectacular Ball de plaça de Terrassa a
la plaça Vella; Seguidament es fa la inauguració de la nova font Vella, ubicada
en el lloc que ocupava l'antiga. Es tracta d'un projecte original de
l'arquitecte Joan Baca i Pericot i es una donació del CSC a la ciutat.
L'endemà, dia 11, continuen la celebració amb la
descoberta del monòlit commemoratiu, obra de l'artista Joan Martínez. L'acte
compta amb la presència del conseller en cap de la Generalitat , Artur
Mas, i Pere Navarro, alcalde de Terrassa. Tot seguit s’ofereix al pati el
tradicional homenatge a les mares, amb la lectura del pregó a les mares a
càrrec de l'esposa del conseller, Helena Rakosnik. L’escola de dansa de
l'Esbart Egarenc presenta l'actuació dels seus alumnes i s'estrena la sardana El Social 125, de Jordi Molina, que és
interpretada per la
Bellpuig Cobla , amb la col·laboració de la colla sardanista
Violetes del Bosc de Barcelona. La celebració del 125è aniversari es prolong
fins al mes de maig del 2004 amb un seguit d'activitats on totes les seccions
són convidades La celebració del 125è aniversari es prolongarà fins al mes de
maig del 2004 amb un seguit d'activitats on totes les seccions són convidades^
. El dia 1 de maig es celebrava el “Sopar de Cloenda
del 125è Aniversari”, com a final d’un cicle que havia durat exactament 356
dies.
 |
| Celebració del 125 aniversari del Social / CSC |
Aquell mes de maig el Centre Social Catòlic compta amb
749 socis que gaudien d'unes instal·lacions modernes i les activitats que
proposen les seccions de l'Esbart Egarenc, CSC Bàsquet femení, la colla
sardanista Arjau, la coral Lamardebè, el Club Escacs Terrassa CSC, el GRID, el
Taller de Pintors i Artistes-TAP, l'elenc artístic i la sala d'exposicions La Galeria.
El Social comptava com associats els grups Remember’s
Quartet, La Carrau , el grup de música
moderna Hemisferi Central i el Grup de Dones del Centre. També acullia els
assaigs del grup d'havaneres Mariners de Riera, les reunions de la Federació de Cristians
de Catalunya i les activitats de Pedagogia de l'Espectacle.
El Centre Social Catòlic ha merescut la Medalla de la Ciutat i el Diploma de
Serveis Distingits de la
Diputació de Barcelona.
L'Assemblea
General reunida en sessió extraordinària el 10 de novembre de 2007 va aprovar
per majoria absoluta modificar el nom de l'entitat a: Centre Cultural El
Social. Tant mateix van aprovar la modificació dels Estatuts i del
Reglament d'Ordre Intern. L'Assemblea General reunida en sessió extraordinària
el 5 de novembre de 2012 va aprovar per majoria absoluta modificar els Estatuts
els quals van ser presentats a l'administració i aquesta ha indicat el cavi de
la denominació a Associació Centre Cultural El Social
Fonts consultades
VERDAGUER, Joaquim. El Social
1878-2003. Centre Social Catòlic de Terrassa. 2003
Centro Social Católico: Boletín . Setembre 1952 –57 i 1958-1966
Castell, J., Palomares,
M. i Torrella, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet.
Figueras, Pere i Tapiolas, Judit. Terrassa 1901-1919. Terrassa: Arxiu Tobella, 1990.
Muñoz, Anna, Font, Dolors. Terrassa 1920-1930. Terrassa: Arxiu Tobella, 1986.
Ragon, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Terrassa: Impremta Ventayol.
1929.
Ragon, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de
guerra civil. Terrassa: Patronat de la Fundació Soler i
Palet, 1972.
Reglamento
del Centro Social de Tarrasa. 1911
Trenchs, Marian. Terrassa
1877-1977: Cent anys de vida religiosa. Terrassa: Caixa d'Estalvis
de Terrassa,
1977.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada