Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 de desembre de 2015

La masia de can Bonvilar

Aquesta masia té les seves arrels a l’època romana quan era una vil·la agrícola tal com ho demostren les troballes arqueològiques i la mateixa toponímia que perdurà fins a temps medievals. La trobem documentada en document de 1053 i 1055 com Bono Vilar. El 1064 com a Bonvilar. En un manual del notari Forquer de 1323, la menciona com mansi de Bono Vilario.
La masia de Can Bonvilar / Joaquim Verdaguer
La masia està situada al camí Vell de Sant Quirze a Sant Julià d’Altura. El mas va ser restaurat el segle XVII. Al Catàleg d’Edificis d’Interès Històric-Artístic de l’any 1981, hi la descripció següent:
“Edifici de planta quasi quadrada de planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants i torre-lluerna central de construcció posterior que dóna llum a l’escala central d’accés a les plantes superiors.
Façana de composició simètrica i plana, amb obertures d’esquema vertical i de dimensions decreixents segons la planta, i acabada amb el ràfec de la coberta.
Balcons de ferro de forja a les dues plantes.
Tractament de la façana amb estuc de color vermelles fosc, deixant entreveure un rellotge de sol. Cal a dir que aquest edifici del segle XVII es bastí mitger amb l’antic mas Bonvilar, del que sols en resten algunes dependències, quedant immers dins l’afegit de cossos i annexes que componen tot el conjunt dels mas actual”.
La masia de Can Bonvilar
A finals del segle XX es va condicionar com a restaurant principalment pel servei de casaments. Per aquest motiu es va construir una petita capella al pla de davant de la masia.
La capella de Can Bonvilar / Joaquim Verdaguer
A principis del segle XXI, degut a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, gran part de la finca va ser adquirida pel Reial Club de Golf El Prat que el 2003 inaugurava les noves instal·lacions de camps de golf on abans hi havia els Plans de Can Bonvilar. Actualment la masia forma part del complex del camp de golf.
El camp de golf El Prat
Dins la finca hi havia dos elements singulars que cal destacar: en el camí antic de la masia que surt de l’ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada i arriba fins a Sant Julià d’Altura, abans d’arribar al mas, hi havia sobre el torrent de Can Bonvilar, un petit aqüeducte de tres arcs que portava l’aigua del torrent de la Betzuca a la masia.
L'eqüeducte de Can Bonvilar / Arxiu Tobella
Un altre element singular que encara es conserva és el Forn de Calç situat prop del Centre Mediambiental. L’any 2010, a traves del pla d’ocupació de manteniment dels entorns, es va realitzar una sèrie d’actuacions complementàries a la intervenció d’excavació i recuperació del forn de calç.
El forn de calç de Can Bonvilar
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
CARDÚS, Salvador. La ciutat i la seu episcopal d’Egara. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1954

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada