Aquesta masia té les seves arrels a
l’època romana quan era una vil·la agrícola tal com ho demostren les troballes
arqueològiques i la mateixa toponímia que perdurà fins a temps medievals. La trobem
documentada en document de 1053 i 1055 com Bono
Vilar. El 1064 com a Bonvilar. En
un manual del notari Forquer de 1323, la menciona com mansi de Bono Vilario.
 |
| La masia de Can Bonvilar / Joaquim Verdaguer |
La masia està situada al camí Vell de
Sant Quirze a Sant Julià d’Altura. El mas va ser restaurat el segle XVII. Al
Catàleg d’Edificis d’Interès Històric-Artístic de l’any 1981, hi la descripció
següent:
“Edifici de planta quasi quadrada de
planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants i torre-lluerna central de
construcció posterior que dóna llum a l’escala central d’accés a les plantes
superiors.
Façana de composició simètrica i
plana, amb obertures d’esquema vertical i de dimensions decreixents segons la
planta, i acabada amb el ràfec de la coberta.
Balcons de ferro de forja a les dues
plantes.
Tractament de la façana amb estuc de
color vermelles fosc, deixant entreveure un rellotge de sol. Cal a dir que
aquest edifici del segle XVII es bastí mitger amb l’antic mas Bonvilar, del que
sols en resten algunes dependències, quedant immers dins l’afegit de cossos i annexes
que componen tot el conjunt dels mas actual”.
 |
| La masia de Can Bonvilar |
A finals del segle XX es va
condicionar com a restaurant principalment pel servei de casaments. Per aquest
motiu es va construir una petita capella al pla de davant de la masia.
 |
| La capella de Can Bonvilar / Joaquim Verdaguer |
A principis del segle XXI, degut a l’ampliació de
l’aeroport de Barcelona, gran part de la finca va ser adquirida pel Reial Club
de Golf El Prat que el 2003 inaugurava les noves instal·lacions de camps de
golf on abans hi havia els Plans de Can Bonvilar. Actualment la masia forma
part del complex del camp de golf.
 |
| El camp de golf El Prat |
Dins la finca hi havia dos elements singulars que cal
destacar: en el camí antic de la masia que surt de l’ermita de Sant Cristòfol
de Ca n’Anglada i arriba fins a Sant Julià d’Altura, abans d’arribar al mas, hi
havia sobre el torrent de Can Bonvilar, un petit aqüeducte de tres arcs que
portava l’aigua del torrent de la Betzuca a la masia.
 |
| L'eqüeducte de Can Bonvilar / Arxiu Tobella |
Un altre element singular que encara es conserva és el
Forn de Calç situat prop del Centre Mediambiental. L’any 2010, a traves del pla
d’ocupació de manteniment dels entorns, es va realitzar una sèrie d’actuacions
complementàries a la intervenció d’excavació i recuperació del forn de calç.
 |
| El forn de calç de Can Bonvilar |
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet.
Terrassa1960
FERRAN, Domènec. Les Masies de
Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
CARDÚS, Salvador. La ciutat i la
seu episcopal d’Egara. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1954
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada