A finals del segle XIX es va produir el redescobriment de
les esglésies de Sant Pere. Fins
aleshores la que havia estat la Seu d’Ègara era un oblidat i paupèrrim conjunt,
en el qual entre les edificacions romàniques se sobreposaven altres
construccions com la casa del campaner entre l’església de Sant Pere i la de
Sant Miquel o la dels canonges, entre la de Santa Maria i la rectoria. L’església
de Sant Miquel era una cambra de mals endreços. Dins l’església de Santa Maria, tancada, fosca,
freda, amb goteres i molta humitat, els retaules gòtics patien un avançat
procés de destrucció. A tot el conjunt calia afegir la imatge tètrica del
cementiri del poble de Sant Pere, a l’exterior. Això és una mostra de com es
trobaven d’abandonades les esglésies de Sant Pere.
Quan el poble de
Sant Pere va ser agregat a Terrassa el 1904, entre les diverses disposicions
que va acordar el consistori terrassenc el tancament del cementiri de l’expoble.
Amb el desmantellament del cementiri el 1906, es va procedir a les primeres actuacions
arqueològiques serioses.
 |
| El cementiri de Sant Pere / Fons Ragon-AMAT |
El 1917 l’arquitecte
barceloní Josep Puig i Cadafalch, amb la complicitat de la Junta de Museus i,
principalment, del pintor Joaquim Vancells i del rector Josep Homs, dirigí i
participà en la majoria de recerques arqueològiques i restauracions del conjunt
de les esglésies.
 |
| Desmantellament del cementiri / Fons Ragon-AMAT |
Es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant
Pere i Santa Maria, i se’ls va deixar a la cota de circulació actual i que van
deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. En
aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les
estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basílica
episcopal. Dins l’església de Santa Maria es va remoure l’absis i l’altar i es
van descobrir les pintures gòtiques que eren darrere un retaule barroc. El 1917
el rector Josep Homs, feia enderrocar una
paret de l’esglesiola que hi ha en el creuer sud de l’església de Santa Maria,
i darrere hi havia unes pintures murals de Thomas Becket.
 |
| Obres de restauració a Santa Maria / Fons Ragón-AMAT |
Acabada la intervenció en l’interior de l’església de Santa
Maria, el bisbat va recomanar tornar a consagrar l’església. És per això que el
dia 12 d’octubre del 1919, festa que els pagesos dedicaven a la Mare de Déu i
també a la verge del Pilar, es va procedir a la benedicció i a la consagració
de l’església, coincidint amb la reobertura al culte del temple. A les 10 h del
matí el bisbe de Barcelona, Enric Reig, procedia a la cerimònia per tot seguit
celebrar un ofici solemne amb missa cantada per la capella parroquial dirigida
pel mestre Lluís Puig. Hi eren present les primeres autoritats terrassenques.
A la sortida, a la plaça d’enfront les mateixes esglésies,
hi hagué una audició de sardanes que malgrat la petita pluja que queia es van
veure molt concorregudes.
 |
| Fons Ragon-AMAT |
Pasada la consagració continuaren les recerques
arqueològiques en l’exterior i es procedí a l’enderroc de la casa del canonge,
entre Santa Maria i la rectoria i les cases que hi havia entre Sant Pere i Sant
Miquel i, també, junt amb Vancells, el disseny dels jardins de la
part posterior de les esglésies, a la vessant del torrent Monner.
 |
| El Bisbe Reig amb els feligresos assistents a l'acte / Fons Ragon-AMAT |
Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Puig i Cadafalch i
les esglésies de Sant Pere. Clàxon núm. 67, 24 de març del 1986.
PUY, Josep, Puig i Cadafalch: política, historia y
arquitectura. Diario Terrassa, F.S.,
30 de des. del 1989, pàg. 10.
PI DE LA SERRA, Paulina. Puig i Cadafalch. Butlletí
del Centre Excursionista de Terrassa. oct.-des. del 1968
ALAVEDRA, Salvador. Les Ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Egara. Volum I. Terrassa,
1979.
GARCIA, Gemma; MORO, Antoni, TUSET, Francesc. La seu
episcopal d’Ègara. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Barcelona, 2009.
El dia 8 d’octubre del 1919.
El dia 17 octubre del 1919.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada