Els
barris de Terrassa estan agrupats en districtes, els quals són demarcacions
municipal en que es divideix la ciutat,
a fi a efecte de facilitar-ne l’administració i el govern. La divisió en
6 districtes de la nostra ciutat es realitza, a partir dels anteriors
districtes censals, als anys 80 del segle XX.
Els
noms dels barris que donen entitats a unes zones de la ciutat, i que majoritàriament
fan referència a topònims terrassencs, en alguns casos són erronis, en altres
no s’adiuen amb aquells llocs i, fins i tot, n’hi ha que són importació.
En el
primer grup trobem:
El
barri de Ca n’Anglada
deu el seu nom a la masia de Ca n’Anglada, que data del segle XV i, està
situada al sud del barri al costat de l’ermita de Sant Cristòfol.
Barri
del Cementiri Vell
que fa referència al primer cementiri de Terrassa fora de la vila i que fou
tancat l’any 1964. En un principi era un sots-barri de Can Palet.
Barri
de Vallparadís.
Pren el nom del castell i del torrent de Vallparadís. Com a Paradís està
documentat des de l’any 1088 i, el 1352 com a Vall Paradís.
Barri
de Vilardell.
La denominació prové del torrent que hi passava
i que portava aquest nom (av. de Madrid). No va ser fins el 1978 que
s’edificà un seguit de pisos de protecció oficial.
Barri
de Can Roca.
La construcció dels anomenats pisos de Sant Eloi en terres de Can Roca i la
posterior urbanització per sobre de la Zona Esportiva va donar pas aquest
barri, tot i que la masia estava situada en el que és ara el barri del Pla del
Bon Aire.
Barri
del Torrent d’en Pere Parres.
El nom prové del torrent que antigament que creuava pel mig de l’actual barri.
Amb el nom de Pere Parres apareix documentat al segle XIX, però s’ignora
l’origen o qui era aquest personatge.
Barri
de Can Boada.
Prèn el nom de la masia de Can Boada del Pi, ja documentada al segle XV.
Malgrat ser un sol barri, hi conviuen dues associacions de veïns separades; la
de Can Boada casc Antic-Can Boada del Pi, i la de Gilbraltar-Plaça Lluís
Companys.
 |
| Can Boada del Pi / Fons Ragon-AMAT |
Barri
de la Maurina.
El seu nom fa referència a les terres del mas Marsans o Mauri, actualment desaparegut.
El barri era conegut com el barri de las Latas per les seves primeres
construccions modestíssimes.
Barri
del Roc Blanc.
Deu el seu nom a un turó del mateix nom que hi ha prop del barri, que a la
vegada porta aquesta denominació per una fita o pedra blanca que separava les
parròquies de Sant Pere i de la quadra del Toudell.
Barri
de la Cogullada.
Prèn el nom de la Font de la Cogullada, la qual estava situada a l’actual parc
de la Cogullada. En un principi formava part de la barriada de Ca n’Aurell
perquè aquesta masia es trobava dins el seu territori , però va optar per la
Cogullada per no repetir noms. La seva part nord també va ser coneguda com
barri de la Piscina.
 |
| Barri de la Cogullada / AMAT |
Barri
de Can Parellada.
Tot i que la masia amb aquest nom es troba al bell mig del polígon industrial
de Can Parellada, el barri està ubicat en terres que havien estat del mas. Una “parellada” era la porció de terreny que
podia llaurar una parella de bous al llarg d’un dia.
 |
| Masia de Can Parellada / Joaquim Verdaguer |
Barri
de la Font de l’Espardenyera.
Deu el seu nom a la surgència d’aigua anomenada Font de l’Espardenyera situada
a la vessant del Torrent de les Monges.
Barri
de les Arenes, La Grípia i Can Montllor. Barri format per la unió de tres
barris. El de les Arenes, el més antic, lògicament deu el seu nom a la riera de
les Arenes. En un principi, era conegut per Pueblo Seco. El de la
Grípia, al torrent de la Grípia, tot que no se sap d’on prové aquest topònim.
I, el de Can Montllor, de la Masia de Can Montllor documentada des de l’any
1209 com a mas Mosteroles.
Barri
de Can Palet de Vista Alegre.
El nom prové de la desapareguda masia de Can Palet de Vista Alegre. Aquest
barri era conegut inicialment com El Sosiego
Barri
de Can Goteres. Relatiu
a la masia de Can Goteres situada ara dins el terme de Viladecavalls
Barri
de les Fonts.
El nom del barri, òbviament, prové de les moltes fonts que hi ha en el sector
Barri
de les Martines.
Des de 1240 que es té constància d’aquest topònim per referir-se a la serralada
on està ubicat. Probablement es deu a algú que es deia Martí
Barri
de Can Tusell.
Deu el seu nom a la masia propietària de les terres de conreu on s’ubicà el
polígon d’habitatges.
En un
altre grup trobem noms que es poden considerar acceptables, tot i que la masia
a la qual deuen el seu nom està situada fora del barri:
Barri
de Can Palet.
El nom prové de la masia de Can Palet de la Quadra, originària del segle XIII.
La masia actualment està situada al polígon industrial.
 |
| Masia de Can Palet / AMAT |
Barri
de Ca n’Aurell.
Rep el nom de la masia de Ca n’Aurell. Quan es van separar aquest barri i el de
la Cogullada, la masia va quedar ubicada en el de la Cogullada. El barri de Can
n’Aurell, el més gran de Terrassa, es va formar de la unió dels barris de la
Riera, (de la Rambla al carrer de Faraday), el barri genuí de Can Aurell (des
del carrer Faraday a l’avinguda d’Àngels Sallent) i el barri de l’Ombra Bona
(al nord del carrer Pare Llaurador).
 |
| Masia de Ca n'Aurell / AMAT |
A la
resta dels barris podem avaluar un munt d’errades, com són el casos següents:
Barri
del Pla del Bon Aire.
El topònim no correspon a la seva situació, ja que es va segrestar de la zona
on ara hi ha el Club Egara. Per tant, aquest barri hauria de dir-se barri de
Can Roca, per la raó que la masia amb aquest nom estava al bell mig de l’actual
barri del Pla del Bon Aire.
Barri
de Can Jofresa.
Al bell mig on es van construir els “gratacels”, hi havia la masia de Can Bosch
de Basea que fóra el topònim més adient pel barri. A un regidor, però, li va
semblar que aquest nom seria massa complicat de pronunciar pel nouvinguts, i es
va adoptar el de la masia veïna de Can Jofresa, que era on ara hi ha les instal·lacions
esportives.
 |
| Can Bosch de Basea / Fons Ragon-AMAT |
Un
cas diferent és el de Sant Pere, nom present en tres barris que formaven la
barriada de Sant Pere als any cinquanta:
Barri
de l’Antic poble de Sant Pere. Que hauria de dir-se simplement Sant Pere ja que és el genuí
nom del poble que es va formar a redós de l’esglésies de Sant Pere.
Barri
de Sant Pere.
És el més ric en topònims i que hauria d’haver adoptat algun de propi, preferentment
el de Can Pous o, si més no, el de Can Fatjó, Can Tusell o Pla de l’Ametllera.
Barri
de Sant Pere Nord.
Situat entre l’avinguda de Jaume I i la riera de les Arenes. Aquest antigament
era coneguda com el Pla de les Arenes.
Hi ha
un altre grup de barris entrats en calçador:
Barri
de Sant Llorenç del Munt.
Situat a les terres de Can Montllor. Va rebre el nom perquè estava encarat cap
el massís de Sant Llorenç del Munt.
 |
| Grups de Sant Llorenç / AMAT |
Barri
de Montserrat.
Al sud del Pla de la Corneta. Rep aquest nom per una simple assignació
administrativa, però sobre tot per l’espectacular vista que es tenia de la
santa Muntanya.
Barri
d’Ègara. Que
fa referència a l’antiga ciutat romana,
però sense cap arrel toponímic dins el barri.
Barri
de Can Palet II.
En un principi va ser conegut com el barri del Guadiana, però finalment va
adoptar aquell nom ben poc reeixit. Hauria estat més apropiat barri de Can
Figueres de la Quadra, ja que aquesta masia estava situada en aquest indret.
Altres
barris han adoptat nom moderns:
Barri
del Segle XX
. Se li va posar aquest nom per celebrar l’arribada del segle XX. La zona havia
estat coneguda anteriorment com el barri del Palofrets o de l’Aiguacuit.
Barri
de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya. Durant la primera meitat del segle
XX era conegut com a barri de Can Gorgs. Va ser l’any 1984 quan, arran la
urbanització de la Plaça de Catalunya, la novella associació de veïns va
adoptar aquest nom pel barri, després de segregar-se del de Ca n’Anglada.
Barri
del Poble Nou-Zona Esportiva.
Barri amb cases construïdes a partir dels anys 50 a redós de la carretera de
Rellinars.
Hi
ha, així mateix, topònims forans importants:
Barri
de Guadalhorce.
Nom d’un riu de la província de Màlaga.
Barri
del Xúquer. És
el més petit dels barris de Terrassa. Prèn el nom del seu carrer principal; el
Jucar. Aquesta zona antigament era coneguda com la barriada de Can Tàsies o
de Can Tasís, nom d’una casa de pagès que hi havia molt a prop.
Barri
de Torre-Sana. Als
anys 60 es va urbanitzar com a zona d’estiueig, de les moltes que es feien
arreu de Catalunya, a les terres per sobre del cementiri fins a la línia del
tren. Aquesta urbanització es va anomenar Torresana
Tot
aquest batibull ens fa reflexionar sobre la riquesa de topònims terrassencs i
la seva perseverança dins el creixement que comportarà el futur.
Fonts
consultades:
CARDELLACH,
Teresa; SOLER, Joan, VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa.
VERDAGUER,
Joaquim. Els noms dels barris. L’Actualitat. 16 juliol 1993. p. 21
LOZANO,
Ferran; ROMERO, Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa. 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada