Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 de març de 2016

L’escultura del Doctor Fleming de Bach-Esteve

Ferran Bach-Esteve. Sant Pau de Fenollet, Fenolleda (França), 1929 – Terrassa, 1992. Escultor. Estilísticament es va dedicar a una línia realista amb influència de la tradició catalana formada per Clarà, Casanovas i Llimona. De molt jove va estudiar a Madrid on compaginà l’estudi amb el treball d’aprenent del taller de José M. Palma Burgos. Als 18 anys li era concedit el primer premi en l’exposició Nacional de Madrid de 1947. Al llarg de la seva carrera va rebre altres premis.
Escultor Ferran Bach-Esteve

Entre les seves obres destaquen: La Maternitat, exposada en el vestíbul de l’Ajuntament de Terrassa; El Doctor Fleming, situada en l’entrada de Mútua de Terrassa. També treballà l’acer inoxidable: Flama II, exposada al bell mig de la placeta de Saragossa.
L’any 1952 va entrar com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis i, l’any 1979, n'era nomenat director , ara amb el nom d’Escola d’Arts Aplicades i oficis artístics. La ciutat el nomenà Terrassenc de l’Any 1980 i, l’Ajuntament li concedí la Medalla de la Ciutat a títol pòstum el 1993.
L’any 2008 el Consistori aprovà posar el seu nom al futur parc que s’urbanitzà entre la riera del Palau i el torrent Cançoner, l’avinguda de Lacetània i l’estació transformadora i forma part de la futura urbanització del Pla parcial del sector “Can Colomer – torrent Mitger.

Per la Festa Major de l’any 1961 l’Ajuntament, per endreçar diversos racons del centre de la ciutat, inaugurà un seguit d’espais enjardinats, bastint-los amb obres de l’escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve.

La tarda del dissabte l’alcalde Clapés inaugurava el remodelat jardinet i brollador de la Plaça Clavé, presidint per l’estàtua “Repòs”. Amb aquesta escultura Ferran Banc-Esteve va rebre l’any 1954 la Primera Medalla del Salón de Otoño de Madrid, obra esculpida en pedra calcària, amb una altura d’uns 70 cm., que representa una figura femenina nua en actitud de repòs.  Aquest fet  va crear polèmica ja que dies abans l’Ajuntament havia rebut una carta de l’autoritat eclesiàstica, queixant-se  perquè  un nu de dona fos mostrat  al centre de la ciutat.
Escultura "Repos" / Fotos Francino-AMAT
El 25 de setembre de 1962, l'estàtua quedà malmesa a causa dels estralls ocasionats per les rierades. Un cop restaurada es va col·locar al Parc de Sant Jordi. Davant els actes vandàlics que rebé en aquest lloc fou retirada i de nou restaurada. No fou  fins l’any 1995 que tornà a la via urbana, ubicada, aquest cop,   en la restaurada plaça de Joan Maragall, davant el teatre Principal. De nou les destroces vandàliques feren que dos anys després, el 1997, fos retirada i guardada al Museu de Terrassa. L’any 2006 l’escultura tornava a veure la llum  presidint la fosa comú del Cementiri Municipal on reposen 105 soldats republicans, que van morir en els improvisats hospitals militars de la ciutat durant la Guerra Civil.
El "Nan" / Fotos Francino-AMAT

En l’actual espai enjardinat de la “Màquina del Tren”, a la cruïlla de la rambla d’Ègara i el carrer de Galileu, aquell any 1961 es van instal·lar uns bancs i una font amb un nan de jardí al damunt, obra també de l’escultor. La tràgica rierada de l’any 1962 va deixar la placeta en no res.
"La nena i el cervol" / Fotos Francino-AMAT
A finals dels anys 50 es va enderrocar l’edifici de l' Agrupació Regionalista situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i, en el seu lloc s’aixecà l’edifici de Correus. Entre aquest immoble i l’Escola de la Llar va quedar un espai que, per la Festa Major del 1961, es va inaugurar com a placeta. L’espai es va enjardinar i s'hi  va erigir una  petita estàtua, la “Nena amb cérvol” obra de Bach-Esteve. Quan es va inaugurar, l’any 1976, les reformes el carrer Cremat amb el seu pavimentat com a zona de vianants, una iniciativa dels comerciants i veïns de l’esmentat carrer, l’escultura “Nena amb cérvol” es traslladà a l’accés del carrer Cremat. A causa de les bretolades i la decapitació que va patir , es va haver de retirar de nou.  Actualment està resguardada al Museu de Terrassa. És una escultura de pedra esculpida que representa una nena que dóna menjar a un cérvol. Ambdues figures són proporcionades a escala real i simbolitzen la innocència i la tendresa infantil.
Estàtua del Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT
Però la inauguració més solemne i simbòlica va ser la inauguració del monument al Doctor Fleming, obra de Bach Esteve, instal·lat a la plaça del Dr. Robert, al jardí lateral davant de l’edifici de la Mútua de Terrassa. El seu bastiment va ésser possible per la subscripció popular encapçalada per l’Ajuntament i la Mútua de Terrassa i promoguda per Joaquim Montero, propulsor de l’homenatge i responsable de la subscripció popular per erigir l' escultura.
Ofrena de flors al monument al Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT
Inauguració del monument / Fotos Francino-AMAT
Arran de la construcció del pàrquing del Passeig i de la remodelació de la plaça del Doctor Robert, l 'escultura s’ubicà  en un nou espai prop d’on havia estat fins aquell moment. Novament va veure’s traslladada de lloc presidint ara l’entrada de la Mútua de Terrassa.
L'escultura a l'entrada de la Mútua/ Joaquim Verdaguer
L’escultura representa la imatge sencera del Dr.  Fleming.  Monument realista i figuratiu de pedra esculpida. Té una alçada 2 m. d’altura i està situada sobre un pedestal on trobem la dedicatòria «Terrassa a Fleming».

Alexander Fleming. (Lochfiels,Escòcia), 1881 – Londres, 1955. Metge. Es va llicenciar en medicina el 1908 amb medalla d’Or de la Universitat de Londres. Exercí de professor de bacteriològica i de catedràtic. La seva carrera professional va estar dedicada a la investigació de les defenses del cos humà contra les infeccions bacteriològiques. Va descobrir la Lisozima el 1922 i principalment, la penicil·lina el 1928, un dels descobriments més importants de la terapèutica moderna.
El Doctor Fleming
Va ser elegit membre de la Royal Society el 1942 i, dos anys més tard, se li concedia el títol de Sir. El 1945 se li concedia, conjuntament amb Florey i Chain, el Premi Nobel de Medicina. Morí l' 11 de març de 1955.

Fonts Consultades
BOIX, Josep. Ferran Banch-Esteve. Col·lecció homenatge. Ajuntament de Terrassa. 1993.

Tarrasa Información. 4 juliol 1961. p. 1

1 comentari:

  1. El Dr Robert era un mexica alcalde de Barcelona, que no te gaire a veure amb Terrassa. Crec que la plaça se'n podriá dir Dr. Fleming a qui tots devem la salut si ens han posat penicilina, ademés ja hi té l'estatua.

    ResponElimina