L’any 1929 Mn.
Homs, rector de la parròquia de Sant Pere, aconseguia fer venir a Terrassa
l’orde dels Pares Carmelitans, que en un primer moment s’instal·laren
provisionalment en una casa del Pla de l’Ametllera, a l’espera de la compra
d’uns terrenys adients, situats al carrer Bartomeu Amat, cantonada amb el
carrer de Catalunya, per instal·lar-hi definitivament la comunitat.
L’any 1930 començaren les gestions de compra i de les obres
de l’església, del convent i del col·legi, però les dificultats econòmiques
dels anys trenta retardaren les obres fins que s’aturaren el 1936, davant
l’esclat de la guerra civil.
 |
| Restes del projecte de convent del carrer Bartomeu Amat. 1936 / AMAT |
El projecte d’edificació del convent que no es va portar a
terme ocupava aproximadament 2.300 m2 i un terç d'aquests era ocupat
per l’església mentre que la resta es distribuïa en una planta baixa destinada
a col·legi i un primer pis amb
habitacles per a la comunitat.
El projecte, dissenyat per l’arquitecte Manuel Puig, era
d’estil modernista amb pedra vista, semblant a la de l’Escola Industrial.
La besllum de l’obra, les parets laterals del convent en la
seva part nord, única que es va construir, encara es podia veure fins fa poc
temps a la dreta del carrer de Bartomeu Amat, pocs metres abans d’arribar al carrer
de Catalunya, que ha estat enderrocat per la construcció d'habitatges a
l'actual Parc del Nord.
Després de la guerra, els Pares Carmelitans retornaren a la
ciutat i cercaren un altre indret per instal·lar-hi la comunitat. Davant les
dificultats d’actualització de la compra dels terrenys antics, la comunitat es
va establir definitivament al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, on podien
disposar d’un terreny més ampli.
 |
| Inauguració del convent col·legi del Pares Carmelites / AMAT |
El setembre de 1942 s’inaugurava el primer col·legi
convent, obra de l’arquitecte Josep M. Sagnier. Les instal·lacions foren
ampliades successivament el 1953 i el 1956. L’edificació comptava amb una
petita capella situada a la cantonada del carrer de Francesc Salvans amb
l’avinguda de l’Abat Marcet. Aquesta capella era beneïda, el 18 de juny del 1944, pel superior de la Comunitat del
Carmelitans, el pare Nibert. Amb la inauguració de
l’església es va beneir la nova campana, apadrinada
per Rafael Garcia-Gascón i Vicenta Marcet, els quals assignaren a la campana el
nom de «Vicenta-Montserrat-Carme».
 |
| El Seminari Menor del Pares Carmelites / AMAT |
El 1943 s’instaurà el Seminari Major de la Província de
Catalunya, que va dirigir el pare Bartomeu Xiberta i que més tard seria nomenat
Assistent General de l’Orde Carmelitana, fins i tot fou teòleg del Concili
Vaticà.
 |
| El "Carrer dels Carmelitans" / AMAT |
En un principi feien servir el descampat de davant del
convent, on ara hi ha un centre comercial, com a camp d’esports. El 1950
l’Institut Industrial cedí al col·legi, en usdefruit, tota una illa de terreny
entre el carrer de l’Ancianitat i del Doctor Cistaré per a camp d’esports, més
conegut com a “Camp del JABAC”.
 |
| L'antiga església del convent / AMAT |
L’agost
de l’any 1961 es van iniciar les obres d'una nova església, ubicada darrere de
l’anterior i amb l’entrada al xamfrà de l’avinguda de l’Abat Marcet i el carrer
de la Independència. El patrocini corria a càrrec de la Comissió Local
Proedificis Religiosos i Culturals. El nou temple, obra de l’arquitecte Joan
Baca i Pericot, es va consagrar el 23 de maig del 1965, a càrrec del bisbe de
Barcelona, Gregorio Modrego, amb la presència de les autoritats, encapçalades
per l’alcalde Miquel Onàndia. El bisbe va beneir les dues campanes que porten
el nom de «Maria-Antoni-Mercedes» i va ser apadrinada pels comtes d’Ègara. La
segona, amb els noms de «Cristina-Marta-Pilar», va ser apadrinada per Josep
Sala i Amat i la seva esposa. Les campanes es van col·locar en un campanar de
torre, situat en un lateral de l’església, arran l’avinguda de l’Abat Marcet.
 |
| L'església de la Mare de Déu del Carme / Rafael Aroztegui |
L’any
1976 els bisbe de Barcelona decretava la creació de la parròquia de la Mare de
Déu del Carme, confiada als Pares Carmelitans, amb seu a llur església.
Cap als anys vuitanta es va acabar de
completar l'illa, amb l’ampliació del col·legi al llarg dels carrers de la
Independència i de l’Autonomia.
Fonts consultades:
Arxiu Històric Comarcal. Exp. d’obres privades 44/1931 443/1931
TRENCHS, Marian. Terrassa
1877-1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1977.
FIGUERAS, Pere. 1935-1985.
50 anys d’història gràfica de Terrassa. Caixa de Pensions. Terrassa, 1985.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina