Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 19 de març del 2016

El convent i col•legi dels pares Carmelitans

L’any 1929 Mn. Homs, rector de la parròquia de Sant Pere, aconseguia fer venir a Terrassa l’orde dels Pares Carmelitans, que en un primer moment s’instal·laren provisionalment en una casa del Pla de l’Ametllera, a l’espera de la compra d’uns terrenys adients, situats al carrer Bartomeu Amat, cantonada amb el carrer de Catalunya, per instal·lar-hi definitivament la comunitat.
L’any 1930 començaren les gestions de compra i de les obres de l’església, del convent i del col·legi, però les dificultats econòmiques dels anys trenta retardaren les obres fins que s’aturaren el 1936, davant l’esclat de la guerra civil.
Restes del projecte de convent del carrer Bartomeu Amat. 1936 / AMAT
El projecte d’edificació del convent que no es va portar a terme ocupava aproximadament 2.300 m2 i un terç d'aquests era ocupat per l’església mentre que la resta es distribuïa en una planta baixa destinada a col·legi i un primer pis   amb habitacles per a la comunitat.
El projecte, dissenyat per l’arquitecte Manuel Puig, era d’estil modernista amb pedra vista, semblant a la de l’Escola Industrial.
La besllum de l’obra, les parets laterals del convent en la seva part nord, única que es va construir, encara es podia veure fins fa poc temps a la dreta del carrer de Bartomeu Amat, pocs metres abans d’arribar al carrer de Catalunya, que ha estat enderrocat per la construcció d'habitatges a l'actual Parc del Nord.

Després de la guerra, els Pares Carmelitans retornaren a la ciutat i cercaren un altre indret per instal·lar-hi la comunitat. Davant les dificultats d’actualització de la compra dels terrenys antics, la comunitat es va establir definitivament al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, on podien disposar d’un terreny més ampli.
Inauguració del convent col·legi del Pares Carmelites / AMAT
El setembre de 1942 s’inaugurava el primer col·legi convent, obra de l’arquitecte Josep M. Sagnier. Les instal·lacions foren ampliades successivament el 1953 i el 1956. L’edificació comptava amb una petita capella situada a la cantonada del carrer de Francesc Salvans amb l’avinguda de l’Abat Marcet. Aquesta capella era beneïda, el 18 de juny del 1944, pel superior de la Comunitat del Carmelitans, el pare Nibert. Amb la inauguració de l’església es va beneir la nova campana, apadrinada per Rafael Garcia-Gascón i Vicenta Marcet, els quals assignaren a la campana el nom de «Vicenta-Montserrat-Carme».
El Seminari Menor del Pares Carmelites / AMAT
El 1943 s’instaurà el Seminari Major de la Província de Catalunya, que va dirigir el pare Bartomeu Xiberta i que més tard seria nomenat Assistent General de l’Orde Carmelitana, fins i tot fou teòleg del Concili Vaticà.
El "Carrer dels Carmelitans" / AMAT
En un principi feien servir el descampat de davant del convent, on ara hi ha un centre comercial, com a camp d’esports. El 1950 l’Institut Industrial cedí al col·legi, en usdefruit, tota una illa de terreny entre el carrer de l’Ancianitat i del Doctor Cistaré per a camp d’esports, més conegut com a “Camp del JABAC”.
L'antiga església del convent / AMAT
L’agost de l’any 1961 es van iniciar les obres d'una nova església, ubicada darrere de l’anterior i amb l’entrada al xamfrà de l’avinguda de l’Abat Marcet i el carrer de la Independència. El patrocini corria a càrrec de la Comissió Local Proedificis Religiosos i Culturals. El nou temple, obra de l’arquitecte Joan Baca i Pericot, es va consagrar el 23 de maig del 1965, a càrrec del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb la presència de les autoritats, encapçalades per l’alcalde Miquel Onàndia. El bisbe va beneir les dues campanes que porten el nom de «Maria-Antoni-Mercedes» i va ser apadrinada pels comtes d’Ègara. La segona, amb els noms de «Cristina-Marta-Pilar», va ser apadrinada per Josep Sala i Amat i la seva esposa. Les campanes es van col·locar en un campanar de torre, situat en un lateral de l’església, arran l’avinguda de l’Abat Marcet.
L'església de la Mare de Déu del Carme / Rafael Aroztegui
L’any 1976 els bisbe de Barcelona decretava la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Carme, confiada als Pares Carmelitans, amb seu a llur església.
Cap als anys vuitanta es va acabar de completar l'illa, amb l’ampliació del col·legi al llarg dels carrers de la Independència i de l’Autonomia.

Fonts consultades:
Arxiu Històric Comarcal. Exp. d’obres privades 44/1931   443/1931
TRENCHS, Marian. Terrassa 1877-1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1977.
FIGUERAS, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Caixa de Pensions. Terrassa, 1985.

1 comentari: