Mas situat dalt de Vista Alegre o de la Costa , prop del camí vell de
Terrassa a Ullastrell.
El trobem documentat en el fogatge de 1455 com a Mas Poal
i en el del 1558 el seu propietari era Miquel Poal. Ja des del segle XVII seria
conegut com Can Poal de la
Costa.
 |
| Can Poal de la Costa / Joaquim Verdaguer |
Masia inventariada en el catàleg d’edificis historicoartístics,
en el qual està descrita com a:
“masia vallesana dels turons de la costa. Consta de
diversos cossos que s’han anat afegit al llarg del temps. El cos principal
presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lel al carener, amb ràfec
decorat amb imbricacions de teula àrab. Al primer pis s’obren grans obertures
verticals que donen a una gran balconada de ferro.
A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de
mig punt, obertes a nivell de les dues plantes.
 |
| El portal de Can Poal / Jaume Valls Vila |
Al seu voltant es desenvolupen les dependències
adjacents: masoveria, graners, magatzems, amb un clos d’entrada al davant de la
porta principal.”
 |
| El rellotge de Sol de Can Poal / Joaquim Verdaguer |
A la façana principal hi ha un rellotge
de sol esgrafiat ben conservat. És dels pocs rellotges que té l’agulla en
horitzontal.
Actualment
s’utilitza com a habitatge i masoveria.
 |
| El barri / Joaquim Verdaguer |
La masia té una
capella adossada sota l’advocació de la
Mare de Déu del Carme. Miquel Ballbè ens diu sobre aquesta
ermita: “Ben poca cosa sabem d’aquesta capella. Per les notes inèdites de Mn.
Josep Mas som coneixedors que el dia 28 de juliol de l’any 1800 fou
sol·licitada, bisbe de Barcelona, la llicència per a la seva benedicció, i que
el 31 de març de l’any 1801 l’autorització va ésser concedida. Per aquesta circumstància,
no ens queda gens clara la nota publicada per en Baltasar Ragon, en el seu
llibre «Sucedió
en Terrassa, en la qual ens diu que el 25 d’abril de l’any 1801 “es solicitat
un permis para construir una capella en la Masia de Can Poal».
 |
| Capella de la Mare de Deu del Carme |
Si les notes inèdites ens facilitessin només una sola
data, podríem creure que l’equivocació de l’any la podíem haver sofert
qualsevol dels historiadors, però com que Mn. Josep Mas també ens dóna a conèixer
la data de la concessió de la llicència, hem de creure que l’errada és del Sr.
Ragon i que, per tant, les dates anotades en notes inèdites són les correctes.
Interiorment, la capella es troba molt ben conservada,
però totalment despullada de decoració religiosa, ja que a part d’un armari encastat
a la paret de la dreta i de dos bancs,
també encastats, en ambdues parets no hi ha res que es pugui esmenar.
Segons ens ha explicat el masover que té cura de la casa,
la imatge de la Verge
fou salvada de la destrossa religiosa de l’any 1936 i es guarda a la casa
particular dels propietaris.
Sembla ésser que l’última restauració de la capella fou
feta ara fa uns 15 anys. [1973], amb motiu de la celebració d’una primera
comunió, i que des d’aquella data no s’ha celebrat cap mena de festa ni acte
religiós.
Fonts
consultades:
FERRAN,
Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa,
1981.
121 - CARDÚS, Salvador, Terrassa
Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet: Terrassa, 1984.
BALLBÈ.
Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Ajuntament
de Terrassa, 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada