Ferran Bach-Esteve. Sant Pau de Fenollet,
Fenolleda (França), 1929 – Terrassa, 1992. Escultor. Estilísticament es va
dedicar a una línia realista amb influència de la tradició catalana formada per
Clarà, Casanovas i Llimona. De molt jove va estudiar a Madrid on compaginà
l’estudi amb el treball d’aprenent del taller de José M. Palma Burgos. Als 18
anys li era concedit el primer premi en l’exposició Nacional de Madrid de 1947.
Al llarg de la seva carrera va rebre altres premis.
 |
| Escultor Ferran Bach-Esteve |
Entre les seves obres destaquen: La
Maternitat , exposada en el vestíbul de l’Ajuntament de
Terrassa; El Doctor Fleming, situada
en l’entrada de Mútua de Terrassa. També treballà l’acer inoxidable: Flama II, exposada al bell mig de la
placeta de Saragossa.
L’any 1952 va entrar com a professor a
l’Escola d’Arts i Oficis i, l’any 1979, n'era nomenat director , ara amb el nom
d’Escola d’Arts Aplicades i oficis artístics. La ciutat el nomenà Terrassenc de l’Any 1980 i, l’Ajuntament
li concedí la Medalla de la Ciutat a títol pòstum el 1993.
L’any 2008 el Consistori aprovà posar el seu
nom al futur parc que s’urbanitzà entre la riera del Palau i el torrent
Cançoner, l’avinguda de Lacetània i l’estació transformadora i forma part de la
futura urbanització del Pla parcial del sector “Can Colomer – torrent Mitger.
Per la Festa Major
La tarda del
dissabte l’alcalde Clapés inaugurava el remodelat jardinet i brollador de la Plaça Clavéla Primera Medalla70 cm ., que representa una figura femenina nua
en actitud de repòs. Aquest fet va crear polèmica ja que dies abans
l’Ajuntament havia rebut una carta de l’autoritat eclesiàstica, queixant-se perquè
un nu de dona fos mostrat al
centre de la ciutat.
 |
| Escultura "Repos" / Fotos Francino-AMAT |
El 25 de setembre de 1962, l 'estàtua quedà
malmesa a causa dels estralls ocasionats per les rierades. Un cop restaurada es
va col·locar al Parc de Sant Jordi. Davant els actes vandàlics que rebé en
aquest lloc fou retirada i de nou restaurada. No fou fins l’any 1995 que tornà a la via urbana,
ubicada, aquest cop, en la restaurada
plaça de Joan Maragall, davant el teatre Principal. De nou les destroces
vandàliques feren que dos anys després, el 1997, fos retirada i guardada al
Museu de Terrassa. L’any 2006 l’escultura tornava a veure la llum presidint la fosa comú del Cementiri
Municipal on reposen 105 soldats republicans, que van morir en els improvisats
hospitals militars de la ciutat durant la Guerra Civil.
 |
| El "Nan" / Fotos Francino-AMAT |
En l’actual espai enjardinat de la “Màquina
del Tren”, a la cruïlla de la rambla d’Ègara i el carrer de Galileu, aquell any
1961 es van instal·lar uns bancs i una font amb un nan de jardí al damunt, obra
també de l’escultor. La tràgica rierada de l’any 1962 va deixar la placeta en
no res.
 |
| "La nena i el cervol" / Fotos Francino-AMAT |
A finals dels anys 50 es va enderrocar
l’edifici de l' Agrupació Regionalista situat a la plaça de Mossèn Jacint
Verdaguer i, en el seu lloc s’aixecà l’edifici de Correus. Entre aquest immoble
i l’Escola de la Llar
va quedar un espai que, per la Festa Major
 |
| Estàtua del Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT |
Però la inauguració
més solemne i simbòlica va ser la inauguració del monument al Doctor Fleming,
obra de Bach Esteve, instal·lat a la plaça del Dr. Robert, al
jardí lateral davant de l’edifici de la Mútua de Terrassa. El seu bastiment va ésser possible
per la subscripció popular encapçalada per l’Ajuntament i la Mútua de Terrassa i
promoguda per Joaquim Montero, propulsor de l’homenatge i responsable de la
subscripció popular per erigir l' escultura.
 |
| Ofrena de flors al monument al Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT |
 |
| Inauguració del monument / Fotos Francino-AMAT |
Arran
de la construcció del pàrquing del Passeig i de la remodelació de la plaça del
Doctor Robert, l 'escultura s’ubicà en
un nou espai prop d’on havia estat fins aquell moment. Novament va veure’s
traslladada de lloc presidint ara l’entrada de la Mútua de Terrassa.
 |
| L'escultura a l'entrada de la Mútua/ Joaquim Verdaguer |
L’escultura
representa la imatge sencera del Dr.
Fleming. Monument realista i
figuratiu de pedra esculpida. Té una alçada 2 m . d’altura i està situada sobre un pedestal
on trobem la dedicatòria «Terrassa a Fleming».
Alexander Fleming. (Lochfiels,Escòcia), 1881
– Londres, 1955. Metge. Es va llicenciar en medicina el 1908 amb medalla d’Or
de la Universitat
de Londres. Exercí de professor de bacteriològica i de catedràtic. La seva
carrera professional va estar dedicada a la investigació de les defenses del
cos humà contra les infeccions bacteriològiques. Va descobrir la Lisozima el 1922 i
principalment, la penicil·lina el 1928, un dels descobriments més importants de
la terapèutica moderna.
 |
| El Doctor Fleming |
Va ser elegit membre de la Royal Society el
1942 i, dos anys més tard, se li concedia el títol de Sir. El 1945 se li
concedia, conjuntament amb Florey i Chain, el Premi Nobel de Medicina. Morí l'
11 de març de 1955.
Fonts Consultades
BOIX, Josep. Ferran Banch-Esteve. Col·lecció
homenatge. Ajuntament de Terrassa. 1993.
Tarrasa Información. 4
juliol 1961. p. 1
El Dr Robert era un mexica alcalde de Barcelona, que no te gaire a veure amb Terrassa. Crec que la plaça se'n podriá dir Dr. Fleming a qui tots devem la salut si ens han posat penicilina, ademés ja hi té l'estatua.
ResponElimina