La
influència del modernisme a l’arquitectura popular del primer quart del segle
XX és encara un tema per estudiar a Terrassa.
Com
han posat de relleu alguns historiadors, el modernisme terrassenc és obra fonamentalment,
d’Alexandre de Riquer, Joaquim Vancells i Lluís Muncunill, és a dir, un
moviment que comença i acaba “ a dalt”, un estil d’èlit, a l’inrevés del
Noucentisme que és una creació col·lectiva , sentida i viscuda a un nivell
veritablement popular.
 |
| Carrer Ramon Borrell / Rafael Aóztegui |
Això
que potser és cert en el terreny de la música, la literatura i en el pensament,
no ho és tant en el camp de l’arquitectura. La raó es força senzilla: el
noucentisme no ens deixa un cos teòric comparable al modernisme. Els diferents
edificis noucentismes són rars a Terrassa i, a voltes, difícils de distingir
dels historicistes anteriors. En canvi, el nombre de monuments modernistes de
Terrassa és, proporcionalment, superior al de ciutats com Barcelona i altres
capitals.
 |
| Carretera de Rellinars/ Rafael Aróztegui |
D’altra
banda, l’arquitectura modernista aportava noves imatges, noves solucions, un repertori
formal que trencava amb la monotonia de
la clàssica arquitectura adintellada. Els edificis de Muncunill o Coll i
Bacardit tenien color, originalitat, força. Innovaven sense deixar de banda l’elegància.
Tot i la popularitat de Noucentisme, el Modernisme seguia essent l’estil
predominant en arquitectura.
 |
| Passeig Comte d'Egara / Rafael Aróstegui |
No
tan sols els magnats i els polítics feien construir les seves fàbriques, cases
i estatges oficials seguint les pautes del modernisme, també el poble volia
gaudir-ne. Així, sorgiren arreu de Terrassa edificis modestos que incorporaven,
amb un criteri autènticament popular, diferents solucions del repertori formal
d’aquest estil.
Només
cal donar un vol per Ca n’Aurell, la carretera de Rellinars o Can Palet, barris
que comencen a créixer durant aquests anys, per descobrir els detalls que
revelen aquesta influència: façanes rematades per arcs de catenària rebaixats, corbes
que trenquen els angles vius de les portes i les finestres, balconades
ondulants, reixes de forja que es recargolen i “treuen la panxa enfora”com a
preceptiu a l’estil, disposició decorativa dels elements constructius, rajols
vidriats policromats, etc.
 |
| Cal Bunyolero al Portal de Sant Roc / Rafael Aróztegui |
Aquest
edificis no van avalats per la signatura d’un arquitecte prestigiós, però bé
valen un estudi i unes mesures que el protegeixin de la degradació i la
destrucció.
A tal d’exemple: La Casa del Bunyolero, la casa núm.
10 de la carretera de Rellinars, la casa núm. 41 del carrer Comte Borrell,
edifici d’habitatges del carrer de Sant Leopold, 29, etc.
Fonts
Consultades:
FIGUERA, Pere; VERDAGUER,
Joaquim. El Modernismo popular.
Arxiu Tobella. Claxon, núm.
70, 17 març 1986
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme.
Terrassa 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada