Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 6 de maig de 2016

El modernisme popular

La influència del modernisme a l’arquitectura popular del primer quart del segle XX és encara un tema per estudiar a Terrassa.
Com han posat de relleu alguns historiadors, el modernisme terrassenc és obra fonamentalment, d’Alexandre de Riquer, Joaquim Vancells i Lluís Muncunill, és a dir, un moviment que comença i acaba “ a dalt”, un estil d’èlit, a l’inrevés del Noucentisme que és una creació col·lectiva , sentida i viscuda a un nivell veritablement popular.
Carrer Ramon Borrell / Rafael Aóztegui
Això que potser és cert en el terreny de la música, la literatura i en el pensament, no ho és tant en el camp de l’arquitectura. La raó es força senzilla: el noucentisme no ens deixa un cos teòric comparable al modernisme. Els diferents edificis noucentismes són rars a Terrassa i, a voltes, difícils de distingir dels historicistes anteriors. En canvi, el nombre de monuments modernistes de Terrassa és, proporcionalment, superior al de ciutats com Barcelona i altres capitals.
Carretera de Rellinars/ Rafael Aróztegui
D’altra banda, l’arquitectura modernista aportava noves imatges, noves solucions, un repertori formal que trencava amb la monotonia  de la clàssica arquitectura adintellada. Els edificis de Muncunill o Coll i Bacardit tenien color, originalitat, força. Innovaven sense deixar de banda l’elegància. Tot i la popularitat de Noucentisme, el Modernisme seguia essent l’estil predominant en arquitectura.
Passeig Comte d'Egara / Rafael Aróstegui
No tan sols els magnats i els polítics feien construir les seves fàbriques, cases i estatges oficials seguint les pautes del modernisme, també el poble volia gaudir-ne. Així, sorgiren arreu de Terrassa edificis modestos que incorporaven, amb un criteri autènticament popular, diferents solucions del repertori formal d’aquest estil.

Només cal donar un vol per Ca n’Aurell, la carretera de Rellinars o Can Palet, barris que comencen a créixer durant aquests anys, per descobrir els detalls que revelen aquesta influència: façanes rematades per arcs de catenària rebaixats, corbes que trenquen els angles vius de les portes i les finestres, balconades ondulants, reixes de forja que es recargolen i “treuen la panxa enfora”com a preceptiu a l’estil, disposició decorativa dels elements constructius, rajols vidriats policromats, etc.
Cal Bunyolero al Portal de Sant Roc / Rafael Aróztegui
Aquest edificis no van avalats per la signatura d’un arquitecte prestigiós, però bé valen un estudi i unes mesures que el protegeixin de la degradació i la destrucció.
 A tal d’exemple: La Casa del Bunyolero, la casa núm. 10 de la carretera de Rellinars, la casa núm. 41 del carrer Comte Borrell, edifici d’habitatges del carrer de Sant Leopold, 29, etc.

Fonts Consultades:
FIGUERA, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El Modernismo popular.  Arxiu Tobella. Claxon, núm. 70, 17 març 1986
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada