Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 30 d’abril de 2016

Can Julià de la Quadra i els seus estadants

A l’espai entre el carrer de Sant Antoni i el Torrent de Vallparadís, a finals dels segle XIX, l’historiador Josep Soler i Palet va realitzar excavacions trobant diversos elements de l’època romana. Als anys 90 del segle XX també es realitzaren excavacions arqueològiques a diversos nivells localitzant restes d’habitatges de l’època romana. Es va especular que aquest lloc podria estar ubicat “l’Eixample” de l’Ègara romana del Morrot de Sant Pere. Pel què sembla eren, efectivament, les restes d’una important vila romana.

En època contemporània, als immobles núm. 62, 64, 66 hi havia un mas anomenat Can Julià de la Quadra. D’aquest mas no se’n sap gran cosa. A finals del segle XIX era propietat de la família Vallhonrat. És per això, que també, se la coneixia com “Can Vallhonrat de la Quadra”. Cal Vallhonrat al núm. 62 i Cal Marinel·lo als 64 i 66 van construir les seves cases pairals i en el núm. 64, (actualment el pàrquing del carrer Sant Antoni), es va edificar, un ampli edifici de dos plantes que durant tot un segle fou un centre que acollí diversitat d’institucions i entitats.
El sector de Can Julià el 1963 / Proc. Rafael Aróztegui
L’any 1884, la Joventut Catòlica de Terrassa (futur Centre Social Catòlic) traslladava la seva seu a la casa anomenada Can Julià. El dia de la inauguració hi assistí el canonge Collell i es va fer una vetllada literaro-musical. L’any 1893 aquest grup deixava el local, tot i que hi restà la catequesi de la parròquia del Sant Esperit.

L’any 1890 amb un acte a l’Institut Industrial, un grup de catalanistes fundaren l’Agrupació Regionalista de Terrassa, i tres anys després feren de Can Julià la seva nova seu. El local va ser un lloc molt freqüentat per la diversitat de conferències i vetllades literaro-musical. L’any 1907, amb la construcció d’un nou edifici, obra de Lluís Muncunill, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, l’Agrupació Regionalista abandonà el casal del carrer de Sant Antoni

Pati de l'Escola Vallparadís / Fons Ragon-AMAT
El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí. L’escola es va instal·lar al local de Can Julià. Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet. Diverses circumstàncies totalment alienes al funcionament pedagògic de l’entitat, varen conduir al tancament escola el 1915

El Centre Excursionista de Terrassa es va fundar el 1910 ocupant com a seu el local que el grup esperantista Lumen tenia al carrer de Sant Pere. L’any 1917 passaren a ocupar el primer pis de Can Julià, mentre que la planta baixa era ocupada per l’Associació Catalanista. El Centre Excursionista ocupà aquesta seu fins l’any 1936, en que l’edifici fou incautat per l’UGT, junt amb l’edifici núm. 62, habitatge de la família Vallhonrat

Exposició organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa / Fons Ragon-AMAT
Durant el curs de la Guerra Civil el local tindria varis estadants:
A l’agost del 1936 s’instal·là l’oficina del Comitè d’Industries i el Comitè d’enllaç antifeixista. El setembre del 1936 el Comitè d’Abastiment. El14 febrer 1937, els Amics de l’URSS. El 1938 la central de Cooperatives. El gener del 1939 amb l’entrada dels “nacionals” el local l’ocuparen les organitzacions juvenils de noies de la Sección Femenina de la Falange.     
Inauguració del camp de bàsquet de l'Agrupació Vallparadís / Proc. Rafael Aroztegui
L’any 1948 prenia possessió del local la Colla Tabola, que l’any 1953 passaria a anomenar-se Agrupació Vallparadís. La fusió amb l’Optimista Club, l’any 1956 es crear l’EPIC ( Entitat Recreativa i Cultural). La visió de la nova entitat va ser convertir-se en un club poliesportiu, on es practicava esports com el hoquei patins, bàsquet, futbol sala i principalment, tennis taula. En aquest últim esport l’EPIC va ser un referent arreu de Catalunya. L’any 1954, al pati on va veure néixer el bàsquet estatal l’any 1912, es va construir una pista poliesportiva. 

Nova pista de l'EPIC/Proc.  Rafael Aróztegui

Un equip promocional de l'EPIC / Proc. Rafael Aróztegui
L’any 1962 la pista va quedar malmesa per les riuades, al produir-se despreniments a la vessant del torrent. La inseguretat de la pista i altres circumstàncies van fer que l’entitat EPIC abandonés aquesta seu.

Finalment l’edifici fou adquirit per la veïna industria Tints Guardiola, que el va enderrocar i va aixecar una gran nau industrial, amb la intenció d’ampliar la seva fàbrica. Aquesta operació no reeixí i la nau es va transformar en un pàrquing.


Fons consultades
Eco de Terrassa. 6 gener 1884
VERDAGUER Caballé, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003

Informació oral dels srs. Manuel Planxat i Tomàs López, Rafael Aróztegui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada