Arran de la construcció de l’Escola
Industrial l’any 1904, a
redós seu es va començar a formar un petit barri poblat per les primeres onades
migratòries, de catalans de l’interior, aragonesos i murcians, que va anar rebent
la nostra ciutat. En el seu moment va representar el nucli urbà més allunyat a
l’est de la ciutat: El barri de l’Escola Industrial.
L’any 1915 s’alçaren les primeres
cases i no fou fins el 1923 que s’hi construïren els primers carrers, fins a arribar
a les terres de Can Gorgs. El camí dels
Ametllers que portava fins a can Gorgs es transformà en el carrer de Lleó XIII
La masia de can Gorgs estava situada al bell mig de la futura avinguda de Barcelona, a
l’alçada de l’actual plaça de Catalunya. Per poder urbanitzar l’avinguda va ser
necessari enderrocar la masia. Era un edifici de tres plantes documentada, el
segle XV, com a “Mas de les Arenes Jussanes”. El 1558 Pere Gorgs es casà amb la
pubilla Elisabet, passant a anomenar-se “Mas Gorgs”, nom que ha perdurat fins a
la segona meitat del segle XX. Pel nord, les terres del mas ocupaven l’actual
zona de l’Electra i del grup d’Egara.
 |
| Barri de l'Escola 1925 / AMAT |
Durant molts anys el servei d’autobús
a Terrassa el formaven tres línees de comunicació: els dos de circumval·lació i
una secundària anomenada “Transversal”. Aquesta última, sortia de l’Estació
dels Catalans, passava per la Rambla, carrers de la Rasa , Sant Pau, Passeig,
Jacquard fins arribar a l’Escola Industrial. A part del veïnat era molt
utilitzat pels estudiants forans. Amb la construcció dels grups de Sant
Llorenç, la línea del “Transversal” es va prolongar fins els pisos.
Amb la creació del barri de Ca
n’Anglada a mitjans de la dècada dels anys 50, el barri de l’Escola
Industrial va anar perdent entitat
passant a integrar-se al nou barri.
Als anys 60, amb la construcció de
l’Escola d’Enginyers Industrials, es poblà de molts estudiants que s’hi
quedaven a viure per no haver-se de desplaçar fins a Terrassa diàriament. No va
ser fins a les dècades dels 70 i 80 que les velles casetes se substituïren per
blocs de pisos i ajudaren a augmentar la població de la zona.
Però, sens dubte, la reforma més
destacada arribà amb la inauguració, l’any 1984, de la plaça Catalunya, el
centre neuràlgic del barri. La plaça en sí, ocupa les terres de Can Gorgs,
masia que va ser enderrocada, entre el 1965 i 1967, per urbanitzar l’avinguda
de Barcelona. A l’esquerra del carrer Lleó XIII hi havia un descampat fins el
carrer del Doctor Pearson i arran la fàbrica Laniseda on hi havia els forns
d’una bòvila abandonats on uns quants immigrants improvisaren els seus estatges
cap a la dècada dels anys cinquanta, degut a la manca d’habitatges que va patir
la ciutat. Aquestes “coves” foren desallotjades
pocs anys després.
 |
| Les coves de la bòbila de can Gorgs /AMAT |
Durant el mandat de l’alcalde Josep Donadeu s’aconseguí la
declaració de zona no edificable. El dia 28 de setembre de 1983, amb la plaça
en construcció, el Ple de l’Ajuntament acordava posar-li el nom de “plaça de
Catalunya”
La
construcció de la plaça propicià la configuració de la nova Associació de Veïns
de la Escola Industrial-plaça
 |
| La nova plaça de Catalunya / M. Rosa Raspall |
El
dia 22 d’abril 1984 s’inaugurava la nova plaça, .amb la presència de l’alcalde
Manuel Royes i el president de la nova associació de veïns, Domènec Trullàs. Tres
anys després es van
descobrir dos monòlits situats un a cada extrem de la plaça: El més proper a la
carretera de Castellar, d’un metre d’alçada, porta insertada una placa amb el
nom de «Plaça de Catalunya». El monòlit de llevant, prop de l’avinguda de
Barcelona, amb els seus dos metres d’alçada, porta també una placa que,
encapçalada a la esquerra amb l’escut de l’Associació de Veïns de l’Escola
Industrial-Plaça de Catalunya, i a la dreta, amb l’escut de Terrassa, porta la
llegenda següent: «Escolteu / no sentiu refilar els ocells? / No noteu la
llum més viva? / No marxeu doncs: sou a la plaça! / Plaça de Catalunya / Abril
1984».
 |
| Descoberta del Monólit / M. Rosa Raspall |
La
plaça de prop de 9.000 m² .,
està situada entre l’Avinguda de Barcelona, la carretera de Castellar i els
carrers del Doctor Pearson, Lleó XIII, i Pau Marsal. En aquells moments, era la plaça pública més
gran de Terrassa i una de les més singulars de Catalunya. L’espai el formen el corresponen enjardinament, un
brollador, un amfiteatre i una escultura mòbil .
A
l’amfiteatre es celebren cada any sessions matinals de jazz dins el Festival de
Jazz de Terrassa.
 |
| Festival de Jazz / AMAT |
L’escultura
mòbil, col·locada dalt d’un turonet porta el nom de “Drac Màgic”. És una
escultura realitzada per l’artista Àngel Màdico, feta d’acer inoxidable. Té
unes mides de 7 m .
de llargada i 2’5 m. a la part més ampla
del drac, i pesa uns 170 kg .
L’any 1987, degut als actes vandàlics en feren necessari la seva restauració.
Per evitar noves destrosses, l’any 1994, es col·locà tota l’escultura sobre un
tub d’acer inoxidable de 5 m .
d’altura. Representa un animal mitològic “vetlla l’aire i l’aigua que
l’envolta”, segons el seu autor.
 |
| El "Drac màgic" / AMAT |
El
brollador està format per dos pisos circulars d’on al inferior 8 sortidor
enfoquen al superior, mentre que des d’aquest 8 sortidors apunten al inferior.
Al bellmig una boca brolla aigua en vertical.
 |
| El Brollador / AMAT |
El veïnat va instaurar la Diada de Catalunya com la
festa major del barri. A la festa del 1988 es va environar la plaça
amb la construcció d’una espectacular reproducció de la Torre Eifell20 metres
d’alçada i, de 10 metres
d’amplada a la base. La va construir el
fuster Antonio González i va ser
necessària una grua pel seu muntatge .
 |
| La "Torre Eifell / M. Rosa Raspall |
L’empenta inicial de l’Associació de Veïns
es va anar diluint a principi del segle XXI. Ara sembla que ha revifat.
Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere.
El barri de l’Escola. P.F.M. Barri
Escola Industrial-Plaça Catalunya, set. 1985
BATALLA,
Vicenç. Barri de l’Escola, al voltant de
la plaça de Catalunya. Al Vent, núm. 87, març-abril 1986, p. 10-13
RASPALL, M.
Rosa. Deu anys construint la història d’un
barri (plaça de Catalunya). Diario Terrassa, 21 abril 1994, p. 13
BOIX, Josep.
La plaça de Catalunya. Diario
Terrassa. F.S., 16 set. 1989, p. 11
Cuoando mi madre nos trajo a terrassa en el año1949.fuimos a vivir a can anglada.al pasaje A actual c/de santa Lucia me gusta la istoria que cuentas de tu barrio yo e vivido toda la trasformacion gracias por recordar todos los momentos de mi vida.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina