En l’època medieval es
feien reunions i consells al porxo de l’església de Sant Fruitós, a la mateixa
plaça de la vila, l’actual plaça Vella.
A partir del 1560, els
Llibres de consells ens parlen d’un nou lloc de reunió, la Casa dels Consells, que podríem situar entre el castell palau i
l’església de Sant Fruitós, és a dir a la banda nord de la plaça Vella.
L’any 1622 la vila va
comprar el castell-palau on va instal·lar la Casa dels Consells, fins que el 1661, any en què la ciutat es va vendre el Castell Palau al mercader Pere Fizes.
Aleshores la Casa
de la Vila es
devia traslladar en una casa (que ja no
existeix) davant de l’església del Sant Esperit, al damunt d’on antigament hi
havia hagut el cementiri de la vila.
Les primers notícies que
es coneixen de la celebració dels consell de la Universitat de la Vila les ofereixen els
Llibres de Consells, que serien l’equivalent als actuals Llibres d’actes del
Ple. A l’Arxiu Històric es conserven aquest llibres, des de l’any 1400, en molt
bon estat, i a través d’ells podem conèixer on era ubicada la Casa de la Vila.
A la dreta, l'antic Ajuntament. 1885 / Fons Ragon-AMAT |
L'actic Ajuntament en l'actualitat / AMAT |
A l'esquerra, en nou Ajuntament en construcció / Fons Ragon-AMAT |
En el catàleg d’edificis
d’interès històrico-artístic-1981 es descriu la Casa de la Vila com un “edifici entre mitgeres, de planta
rectangular i de planta baixa i dos pisos. Façana de composició simètrica,
concebuda seguint els corrents historicistes de l’època, amb un porxo d’accés
de tres arcades apuntades a la planta baixa, flanquejades per dues pilastres
tractades com a pinacles. Gran balconada de motius gòtics al primer pis, amb
les corresponents obertures d’arcs apuntats amb arquivoltes llises i guardapols
molt ornat. Aquesta part de l’edifici, junt amb el Saló de Sessions, fou
projectat per l’arquitecte Lluís Muncunill. El segon pis, de menys qualitat i
de més simplicitat estilística, es deu a l’arquitecte Antoni Pascual i Carretero (arquitecte
municipal); no obstant això, la seva composició respecta les directrius de la
façana existent, seguint el ritme vertical d’obertures.
Tota l’obra de la façana
és feta amb gres de Montjuïc, amb un paredat de junta fina, per filades, i molt
ben treballat, així com tot el seu motlluratge: pilars, capitells, guardapols,
escuts, etc.”
La Sala de Plens / AMAT |
L'Ajuntament / Fons Ragon-AMAT |
L'Ajuntament amb la façana inacabada / AMAT |
Finalment, l’any 1989 es va fer la darrera ampliació amb
l’adquisició de la fàbrica Càtex, a la plaça Didó, i es va construir un nou
edifici per ubicar-hi tots els serveis i departaments municipals. Aquest
edifici es va inaugurar el febrer de 1989.
L'ajuntament amb la façana acabada / Francesc Ruda-AMAT |
Fonts Consultades:
AA.DD. Història
de Terrassa. Industrialització i liberalisme 1808-1874. Ajuntament de Terrassa. 1987
FREIXA, Mireia; Llordés, Teresa. Lluís
Muncunill 1868-1931. arquitecte. Caixa de Terrassa, 1996
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme. Terrassa 1981
VALLS
VILA,, Jaume. S’acabara la façana.
Visquem Terrassa, núm. 19,
des. 1985, p. 16
Arxiu
Tobella. La façana de l’Ajuntament. Claxon, núm. 91, 22 set. 1986
Arxiu
Administratiu de l’Ajuntament de Terrassa. Sabeu on era l’Ajuntament de
Terrassa l’any 1563 i l’any 1715?. Casa Gran, núm. 3, des. 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada