A finals del segle XIX i principis del segle XX, a més de
la Festa Major de Terrassa, els ciutadans podien gaudir de l’al·licient festiu de
les festes de carrer, molt populars antigament, quan els veïnats dels vials amb
advocació patronímica celebraven la seva festa en la diada del Sant.
Baltasar Ragon a les seves cròniques en parla d’aquestes
festes:
Festes de Sant Isidre / Fons Baltasar Ragon/AMAT |
Carrer del Mas Adei
El dia 2 de desembre de 1848, l'Ajuntament acordà posar-hi
el nom de Mas Adei al carrer continuació del de Sant Antoni. Va durar molts
anys que els veïns es mostraren refractaris a aquest nom, per trobar-lo —segons
ells—, una mica estrany. Precisament quan va acordar-se posar aquest nom a dit carrer,
era a l’època en que el poble s’havia acostumat a posar-hi noms de sants, i per
aquest motiu, quan era el dia del patró del carrer, el veïnat celebrava grans
festes populars, algunes de les quals van tenir lloc encara en entrar el segle
XX. Els veïns del carrer del Mas Adei, escolliren per patrona la Mare de Déu
dels Àngels.
Carrer Nou de Sant Pere
Els veïns del carrer Nou havien celebrat també les seves tradicionals
festes de carrer. Un dels actes era el dinar de germanor del veïnat amb una
taula parada al bell mig del carrer. La diada era el 14 de setembre, festa de la
Santa Creu.
Recuperació de les festes al carrer Sant Josep 2015 / Foto Guillem Miralles |
Carrer de Sant Josep
A finals del segle XIX, els
veïns d’aquest carrer celebraven la seva festa patronal, en honor a Sant Josep
de Calassanç. Una festa que es va perdre pel camí. L’any 2015 els veïns la van
recuperar.
Raval de Montserrat
A últims del segle passat els veïns del Raval de
Montserrat celebraven grans festes el dia 8 de setembre en honor a la Verge de
Montserrat. Aquesta antiga i pietosa costum
congregava els vilatans al Raval. Allí, el veïnat congregat resava el rosari,
mentre l’escolania del Sant Esperit cantava “la Salve”. Al bell mig del Raval,
davant la capelleta de la Mare de Déu, s’improvisava un brollador que sostenia l’ou com balla, encerclat per una reixa
decorada amb flors i ramatge. Més
enllà, prop de l’actual Mercat de la Independència, es construïa, a base de
l’art del pessebrisme, una gran reproducció en suro de la muntanya de
Montserrat amb el monestir i les ermites, tot presidint l’escenari una imatge
de la Verge.
Carrer de Gavatxons
Cada any el dia de Sant Gaietà, el 7 d’agost, era l’assenyalat
per celebrar la festa del carrer, adornant-lo amb mata, boix i banderetes i
celebrant ball a la nit amb el clàssic manubri, amb la il·luminació de quatre
fanalets de color.
Festa al carrer de la Creu / Fons Ragon-AMAT |
Carrer de Sant Antoni-Creu Gran
Per la Mare de Déu d’Agost, el dia 15, a finals dels
segle XIX el veïnat del carrer de la Quadra o de Sant Antoni aixecava artístics
arcs adornats amb boix i mata. Al vespre relluïen uns gots de color variats
omplerts amb aigua i oli amb una metxa de cotó que encesa donava una llum
suficient per a il·luminar el
carrer amb fantasia. A les festes que varen celebrar-se
l'any 1904 va adonar-se
tot el carrer a càrrec de l'envelador Vilanova, de
Barcelona. Va costar 751,50 ptes. i 10 pessetes els manubris que feien ball a
la nit. També varen posar uns arcs voltaics que facilità l’industrial Lluís Salvans. Va haver-hi un interval de deu
anys sense celebrar-se, i de l’any 1914 fins al 1919 les festes duraven vuit
dies. Podia dir-se que tots els terrassencs que no havien sortit de la ciutat
aquells dies, desfilaven per aquell carrer per assistir a aquells festeigs. Era
com una autèntica festa major amb ball cada nit, festes infantils amb cucanyes,
curses de sacs, xocolatada i putxinel·lis. Al final del carrer, a la cruïlla
amb el carrer de la Creu Gran, una orquestra amenitzava el ball, i a
l’encreuament amb el carrer de Sant Cristòfol hi havia representacions de
teatre i s’hi s’instal·lava un escenari de manera que es podia guaitar des de
tres punts diferents.
L'any 1914 es celebraren uns Jocs Florals infantils, els
primers que se celebraven a Terrassa.
Els conflictes socials anul·laren aquelles festes, que,
com aquelles, no se’n han celebrat més.
Festa a la Creu Gran / Fons Ragon-AMAT |
Carrer de Sant Domènec
Les festes d’aquest carrer, per Sant Domènec, eren per
celebrar que Terrassa es va escapolir de la gran epidèmia colèrica que es va
enregistrar l’any 1885 a tota la província de Barcelona.
Carrer de Sant Llorenç
Aquest carrer s’havia distingit molt a les festes que
celebraven el dia del Sant tutelar el dia 10 d’agost. De cantonada a cantonada
hi havia una comissió que estudiava la manera de donar més relleu a les festes
i als balls, la majoria amb el seu clàssic manubri i adornament del carrer. Al
tros comprès entre els carrers de Montserrat i Cervantes, quasi cada any, era
el que més es distingia; un any plantaren pins d’una cantonada fins a l’altra,
i al final del carrer, d’un costat a l’altre de la vorera, cada any hi feien
una muntanya coronada amb la imatge del Sant, i era com una obligació pels qui
anaven al carrer de Sant Llorenç, anar a visitar la muntanya.
Festa al carrer de la Creu / Fons Ragon-AMAT |
Amb la creació dels barris i la celebració de les seves
festes majors, la dels carrers va anar decaient fins a desaparèixer després de
la Guerra Civil. Cap els anys cinquanta era molt coneguda i concorreguda la
festa que es celebrava entre els carrers de Marconi i de l'Infant Martí amb
concursos de rams, cercavila, matinal de boxa, concurs de sardanes i,
naturalment, la revetlla, ja que es celebrava el 22 i 23 de juny (per les nits
de Sant Joan). A l’estiu, principalment a l’agost, el dissabte al vespre alguns
carrers organitzaven balls amenitzats amb tocadiscs. El més conegut era el del
carrer de Pitàgores. Queden per esmentar les Festes del Carme que organitzava
la comunitat carmelitana del convent de la barriada de Sant Pere (actualment
parròquia i col·legi Mare de Déu del Carme) amb solemne processó amb la imatge
de la Mare del Carme.
Fonts consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp.
Joan Morral. Terrassa .(any?)
FARGAS, Frank. El carrer de Sant Antoni i les seves festes de la
Mare de Déu d’Agost. Al
Vent, març 1979, p. 29
VERDAGUER, Joaquim. Terrassa, la
festa al carrer. Fundació Torre del Palau. 2005
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina