Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 de juliol de 2016

SA Francisco Torredemer

Francesc Torredemer i Alemany natural del Pont d’Armentera, Alt Camp, va crear, junt amb Josep Baylina, l’any 1912, la societat José Baylina Hilaturas de Lana, que es dedicà a la fabricació de fil per a catifes, tapissos, xals, mocadors per a adults i per infants. L’empresa va treure un sucós profit  amb la fabricació de mantes beneficiats per la conjuntura econòmica generada per la Primera Guerra Mundial. La petita empresa s’ubicava dins el Vapor Albiñana.

Quan Josep Baylina deixà la ciutat i s’establí a Portugal, Francesc Torredemer tingué l’oportunitat de quedar-se amb el negoci i per primera vegada apareix l’empresa que porta el seu cognom i que tindrà continuïtat fins a principis dels anys noranta. El febrer de 1920 es creava l’empresa Francisco Torredemer. De mica en mica Torredemer creix, augmenta el nombre de treballadors, la producció i ha d’ampliar les instal·lacions. Als anys trenta adquireixen uns terrenys que seran el centre neuràlgic de Torredemer, delimitats pels carrers de Sant Gaietà, Cervantes, Sant Llorenç i el passeig del Vint-i-dos de Juliol, un lloc estratègic per la proximitat de l’estació del Nord. A les noves naus es va començar la fabricació del producte tèxtil per excel·lència del moment: la llana de labors.
Can Sanllehí, terres que ocupara la nova fàbrica / Fons Ragon-AMAT

Cap el 1921, la xifra anual de negoci era aproximadament d’un milió i mig de pessetes. Uns mesos abans del començament de la Guerra Civil l’empresa es transformà en societat anònima, sense perdre mai el seu marcat tarannà familiar. Francesc Torredemer va morir el 5 d’abril de 1935 en un accident de trànsit.
Ampliació de la fàbrica / Fons Ragon-AMAT
Amb l’esclat de la Guerra Civil un dels germans, Ramon Torredemer i Canela va ser abatut a trets. Els altres dos germans, Joan i Francesc, van aconseguir escapar-se evitant seguir el mateix camí. La empresa va ser col·lectivitzada, éssent dirigida per un comitè de control.
Acabada la guerra, els germans Joan i Francesc al seu retorn per fer-se càrrec de la empresa es van trobar la maquinaria deteriorada i els magatzems buits. Es va reprendre l’activitat, orientat a la fabricació de la llana per a labors i als filats per a catifes, i progressivament aconseguiren completar el cicle d’elaboració. A la dècada dels anys cinquanta és quan Torredemer emprèn la fabricació de filatura destinada al gènere de punt.
Malauradament els processos d’elaboració es feien en un parc de maquinària antiga.  Fins i tot encara es conservaven selfactines fabricades als anys deu. El bloqueig internacional al règim de Franco no permetia la importació de nova maquinària i la seva corresponent tecnologia. Malgrat això es van obrir noves seccions i es va anar ampliant la plantilla de treballadors, fins arribar a un xifra propera als dos mil.
La filatura / SA Torredemer
A finals dels cinquanta, amb l’obertura de les fronteres polítiques i la liberalització de l’economia comença el veritable boom de l’empresa, L’entrada de maquinària estrangera va ser, de segur, la clau per l’augment de la producció i fer competitiva l’oferta.
El carrer Sant LLorenç i els coberts ocupats per SA Torredemer. 1965/ Manuel Tobella-Arxiu Tobella
Enderroc del coberts. 1966 / Llorenç Llongueres- Arxiu Municipal
El carrer de Sant Llorenç, ara Passeig de les Lletres./ Juan Pedro Gòmez-Arxiu Tobella  

A començament dels anys 60 Joan Torredemer i Canela es jubilava i poc després moria el seu germà Francesc. Això va afavorir un canvi generacional a la direcció que va portar a l’empresa als seus moments de màxim esplendor.
Visita d'un ministre/ AHCT
El potencial de l’empresa va fer possible que passés de puntetes per les diverses crisis cícliques del Tèxtil degudes a les fluctuacions del mercat i a la delicada situació política del país. Principalment, les dels anys 1970 que es van portar al Pla de Reestructuració Tèxtil del 1977, que van caure empreses centenàries terrassenques. En aquells moments, Torredemer tenia una plantilla de 1.200 treballadors i les seves naus ocupaven una superfície de 50.000 m², repartits entre Terrassa i Sabadell. La facturació anual s’acostava als 2.500 milions de pessetes i es venien prop de tres milions de quilos de material.
Pla de reconversió / Joaquim Verdaguer
Per preparar l’entrada al Mercat Comú, la indústria tèxtil es veié abocada a un nou Pla de Reconversió. Torredemer s’hi va voler acollir. El preu: l’acomiadament de tres-cents treballadors. Resultat: conflictivitat, assemblees, manifestacions, entrevistes autoritats... El Pla de Conversió es va aprovar el 20 de juny de 1984. De forma esglaonada van marxar 268 treballadors i es va tancar la fàbrica de la carretera de Montcada i els seus treballadors es van repartir entre la central i la factoria de Sabadell.
Dalt, els Tints, 1985 / Amat
Abaix, la biblioteca Central / Joaquim Verdaguer
Tot i que amb l’entrada al Mercat Comú semblava que s’aixecava el vol  a l’obrir nous mercats i a l’invertir en nova tecnologia. Fins i tot es treballava el dissabte i diumenge i la resta de festes de l’any. Però a finals dels anys 80 amb la caiguda del mercat de la llana de labors arrastrà l’empresa a una nova crisi.
Torredemer entrava  als noranta amb un deute de dos mil milions de pessetes, que va portar a l’alternativa de tancar o dur a terme un pla de viabilitat amb l’acomiadament de 250 dels 385 treballadors que hi havia en aquell moment. El dia 1 de febrer es presentà la suspensió de pagaments. Es repeteixen les vagues i les manifestacions i el 22 de febrer els treballadors ocupen els despatxos de l’empresa i es declaren en vaga, i paren la producció. L’endemà hi ha un principi d’acord amb la direcció i s’accepta un expedient de suspensió i la rescissió de contractes.
El febrer de 1990 s’acabava la història d’una de les més grans indústries egarenques.
Enderroc de la fàbrica/ AMAT
El maig de 1990 Foment de Terrassa comprava per 230 milions un dels magatzems de l’empresa, avui Recinte Firal. Als terrenys de la central, s’aixecà l’edifici de la Biblioteca Central i la resta es dedicà a una promoció immobiliària.
Zona resindencial / Joaquim Verdaguer

Fonts Consultades:

OLLER, Joan Manuel, VERDAGUER, Joaquim. Història Industrial de Terrassa I.  Torredemer, la llana que no pica. Capítol VII, p.113. Diari de Terrassa. 2000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada