Durant la Guerra Civil,
Terrassa es va veure afectada per la falta de queviures (vegeu en aquest blog:
“La fam a Terrassa durant la Guerra Civil”). Alguns terrassencs optaren per
desplaçar-se fins a les terres lleidatanes per proveir-se d’aliments. No era
fàcil, es necessitava salva-conduit per desplaçar-se per la zona de Tremp i la
Noguera, llocs més freqüentats pels terrassencs. I tampoc era fàcil portar-ho
de retorn a la ciutat, ja que podies ésser assaltat pel camí o decomissat a
l'arribada a l’estació del Nord.
Josep Serracanta i Argemí,
nat a la Creu Alta, amb el temps s’havia establert al carrer de Sant Quirze de
la nostra ciutat. Ell va ser un de tants que es va arriscar a anar a la recerca
de provisions per la zona d’Artesa de Segre, arribant fins al poble de Seró, on
va ser ben rebut i tractat. Seró és un petit poble de secà entre Ponts i Artesa
de Segre. Probablement tenia familiars o coneguts ja que abans de la guerra
sovintejava aquest poble. Va poder tornar sense dificultats a Terrassa. El tren
que el transportava a l'arribar passat el pont de la riera del Palau, sempre
frenava per salvar la pronunciada corba abans d’entrar a l’estació del Nord. En
aquest punt, a l'igual que altres terrassencs, saltà del tren estalviant-se el
possible decomissat a l’estació.
Després de la batalla de
l’Ebre, el front es desplaçà cap a terres lleidatanes a la zona del riu Segre.
Els republicans estaven en força retirada i la Brigada del Lister que defensava
aquelles posicions es va veure desbordada, i va prendre la decisió de
traslladar la defensa al riu Ter. En la retirada, la Brigada anava perdent
efectius degut a les desercions. Una nit del mes de gener de 1939 trucaren a la
porta de la casa d’en Josep Serracanta dos milicians de la “Lleva del biberó”.
L’amo de la casa els va reconèixer com vilatans de Seró que li demanaren
protecció, ja que no volien anar a França. Tenien intenció d’esperar uns dies
perquè acabés la retirada dels republicans i passessin els franquistes per tal
de poder tornar al seu poble.
Aquella mateixa nit els va
portar fins al seu hort que tenia al torrent de Vallparadís. Els dos soldats es
van amagar a la gruta que servia per refugiar-se d’un temporal o per guardar
les eines per treballar l’hort. Allà van estar amagats els refugiats durant més
de dues setmanes del mes de gener del 1939.
 |
| La font o degotall / Joaquim Verdaguer |
L’horta d’en Serracanta
estava situada més avall del Pont del Gall (carretera de Montcada) a la riba
dreta del Torrent, lloc que es coneixia popularment com les Hortes Velles. Tot
i que la gruta disposava d'una font o degotall, pel regadiu es feia servir un
altre font propera, la del Verdós. No podien fer servir per regar l’aigua que
baixava pel fondal del Torrent, ja que aquesta, a més de residual baixava de
colors depenent de les barcades que havien fet aigües amunt (Masdefiol,
Guardiola)
 |
| Fontada de la família Serracanta / proc. Ramon Vilalta |
Durant els anys 40 i 50, la
família Serracanta utilitzava l’hort i la gruta per celebrar-hi fontades. La
font i la gruta es van veure afectades pels aiguats del 25 de setembre del
1962, que va provocar la seva pèrdua en l’oblit del veïnat.
 |
| La gruta i el degotall / Joaquim Verdaguer |
La gruta
excavada al marge del Torrent per sota del carrer del Germà Joaquim és una cova
treballada amb una font o degotall al seu interior. El cert és que la
construcció és digna d’elogi per la seva bellesa. És de planta quadrada d’uns
vuit metres, amb volta esfèrica de totxo, amb una saleta i parets decorades amb
pedra.
 |
| La cúpula / Joaquim Verdaguer |
A
principis del segle XXI es va portar a terme la transformació en Parc tota la
zona del Torrent de Vallparadís que va des del pont del Gall fins al pisos de
Can Jofresa. La família de Ramon Vilalta Serracanta, va insistir molt, per la
seva singularitat, que es procurés la conservació de la gruta.
 |
| Interior de la gruta / Joan Soler Jiménez |
El dia 29 d’abril del 2007 s’inaugurava la quarta fase
d’urbanització del Parc de Vallparadís, de sis hectàrees, entre el pont del
Gall i l’avinguda de Santa Eulàlia. Tot aquest tram era conegut com Torrent de
la Font d’en Sagrera. La transmutació del degradat Torrent en Parc va portar a
dividir l’espai en tres sectors, que es
van anomenar; Les Hortes Velles, des del pont del Gall fins a la passarel·la; des d’aquesta fins a
l’alçada dels carrers Wilson i Torres i Bages com a Parc de Torrent de la Font
d’en Sagrera; i, La Devesa, l'últim tram fins a l’avinguda de Santa Eulàlia
Inicialment estava previst que el Parc arribés fins aquest punt,
però finalment es va decidir que travessés també Can Jofresa i arribés fins a
la carretera de Rubí.
 |
| Adecuació de la font / Joaquim Verdaguer |
La font d’en Serracanta es va salvar de la seva destrucció i,
després d'adequar la seva entrada, actualment és un element més de les diverses
singularitats del Parc. Per visitar-la s’ha de demanar a les Oficines del Parc
Fonts consultades:
Conversa amb Ramon Vilalta Serracanta, descendent de Josep
Serracanta Argemí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada