Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 de juliol de 2016

La Font i la gruta d’en Serracanta

Durant la Guerra Civil, Terrassa es va veure afectada per la falta de queviures (vegeu en aquest blog: “La fam a Terrassa durant la Guerra Civil”). Alguns terrassencs optaren per desplaçar-se fins a les terres lleidatanes per proveir-se d’aliments. No era fàcil, es necessitava salva-conduit per desplaçar-se per la zona de Tremp i la Noguera, llocs més freqüentats pels terrassencs. I tampoc era fàcil portar-ho de retorn a la ciutat, ja que podies ésser assaltat pel camí o decomissat a l'arribada a l’estació del Nord.

Josep Serracanta i Argemí, nat a la Creu Alta, amb el temps s’havia establert al carrer de Sant Quirze de la nostra ciutat. Ell va ser un de tants que es va arriscar a anar a la recerca de provisions per la zona d’Artesa de Segre, arribant fins al poble de Seró, on va ser ben rebut i tractat. Seró és un petit poble de secà entre Ponts i Artesa de Segre. Probablement tenia familiars o coneguts ja que abans de la guerra sovintejava aquest poble. Va poder tornar sense dificultats a Terrassa. El tren que el transportava a l'arribar passat el pont de la riera del Palau, sempre frenava per salvar la pronunciada corba abans d’entrar a l’estació del Nord. En aquest punt, a l'igual que altres terrassencs, saltà del tren estalviant-se el possible decomissat a l’estació.

Després de la batalla de l’Ebre, el front es desplaçà cap a terres lleidatanes a la zona del riu Segre. Els republicans estaven en força retirada i la Brigada del Lister que defensava aquelles posicions es va veure desbordada, i va prendre la decisió de traslladar la defensa al riu Ter. En la retirada, la Brigada anava perdent efectius degut a les desercions. Una nit del mes de gener de 1939 trucaren a la porta de la casa d’en Josep Serracanta dos milicians de la “Lleva del biberó”. L’amo de la casa els va reconèixer com vilatans de Seró que li demanaren protecció, ja que no volien anar a França. Tenien intenció d’esperar uns dies perquè acabés la retirada dels republicans i passessin els franquistes per tal de poder tornar al seu poble.
Aquella mateixa nit els va portar fins al seu hort que tenia al torrent de Vallparadís. Els dos soldats es van amagar a la gruta que servia per refugiar-se d’un temporal o per guardar les eines per treballar l’hort. Allà van estar amagats els refugiats durant més de dues setmanes del mes de gener del 1939.
 
La font o degotall / Joaquim Verdaguer
L’horta d’en Serracanta estava situada més avall del Pont del Gall (carretera de Montcada) a la riba dreta del Torrent, lloc que es coneixia popularment com les Hortes Velles. Tot i que la gruta disposava d'una font o degotall, pel regadiu es feia servir un altre font propera, la del Verdós. No podien fer servir per regar l’aigua que baixava pel fondal del Torrent, ja que aquesta, a més de residual baixava de colors depenent de les barcades que havien fet aigües amunt (Masdefiol, Guardiola)
Fontada de la família Serracanta / proc. Ramon Vilalta
Durant els anys 40 i 50, la família Serracanta utilitzava l’hort i la gruta per celebrar-hi fontades. La font i la gruta es van veure afectades pels aiguats del 25 de setembre del 1962, que va provocar la seva pèrdua en l’oblit del veïnat.
La gruta i el degotall / Joaquim Verdaguer
La gruta excavada al marge del Torrent per sota del carrer del Germà Joaquim és una cova treballada amb una font o degotall al seu interior. El cert és que la construcció és digna d’elogi per la seva bellesa. És de planta quadrada d’uns vuit metres, amb volta esfèrica de totxo, amb una saleta i parets decorades amb pedra.
La cúpula / Joaquim Verdaguer
A principis del segle XXI es va portar a terme la transformació en Parc tota la zona del Torrent de Vallparadís que va des del pont del Gall fins al pisos de Can Jofresa. La família de Ramon Vilalta Serracanta, va insistir molt, per la seva singularitat, que es procurés la conservació de la gruta.
Interior de la gruta / Joan Soler Jiménez

El dia 29 d’abril del 2007 s’inaugurava la quarta fase d’urbanització del Parc de Vallparadís, de sis hectàrees, entre el pont del Gall i l’avinguda de Santa Eulàlia. Tot aquest tram era conegut com Torrent de la Font d’en Sagrera. La transmutació del degradat Torrent en Parc va portar a dividir l’espai en tres sectors, que  es van anomenar; Les Hortes Velles, des del pont del Gall  fins a la passarel·la; des d’aquesta fins a l’alçada dels carrers Wilson i Torres i Bages com a Parc de Torrent de la Font d’en Sagrera; i, La Devesa, l'últim tram fins a l’avinguda de Santa Eulàlia
Inicialment estava previst que el Parc arribés fins aquest punt, però finalment es va decidir que travessés també Can Jofresa i arribés fins a la carretera de Rubí.
Adecuació de la font / Joaquim Verdaguer
La font d’en Serracanta es va salvar de la seva destrucció i, després d'adequar la seva entrada, actualment és un element més de les diverses singularitats del Parc. Per visitar-la s’ha de demanar a les Oficines del Parc

Fonts consultades:
Conversa amb Ramon Vilalta Serracanta, descendent de Josep Serracanta Argemí



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada