El barri està
delimitat per la Rambleta del Pare Alegre, la carretera de Martorell i
l'autopista de Manresa. Té una superfície de 0'37 km2.
El barri prèn el nom
de la font de La Cogullada, situada sota Vista Alegre. La cogullada és un ocell
semblant a l'alosa.
 |
| Antiga font de la Cogullada / Fons Ragon-AMAT |
El cert és que la
masia de Ca n'Aurell estava situada prop la carretera de Martorell a la seva
vessant sud, dintre de l'actual barri de la Cogullada i totes les terres
d'aquest barri eren dels Aurell, per tant el genuí barri de Ca n'Aurell hauria
de ser el de la Cogullada.
El barri està
configurat en dues zones, la primera de les quals es creà a redós del convent
de les germanes josefines i de la fàbrica de Cal Niquet. En principi formava
part de la barriada de Ca n'Aurell i la zona era coneguda popularment com a barri de la piscina, en relació a la
instal·lació esportiva que es va construir, l'any 1932, al carrer d'Edison. L'altra
zona era la banda dreta del torrent de Ca n'Aurell.
 |
| El barri de la Piscina / Arxiu Tobella |
Al Pla d'ordenació
de l'any 1933, es contemplava la circumval·lació de la ciutat per mitja de
grans avingudes. A la zona de la Cogullada li corresponia l'avinguda de Joaquim
de Sagrera que enllaçaria pel nord amb l'avinguda d'Àngels Sallent i pel sud
amb l'avinguda de Sant Eulàlia, comptant amb la prèvia canalització i
soterrament del torrent, la qual cosa no es va portar a terme al desviar la
riera del Palau pel transvasament, pel
torrent de La Maurina i el de Ca n'Aurell.
 |
| El torrent de Ca n'Aurell/ AMAT |
Aquesta circumstància ha fet que el
barri hagi estat sempre dividit en diagonal, al nord la part vella i al sud la
genuïna Cogullada. Per anar d'una zona a l'altra s'havia d'anar a donar la
volta pel pont de la carretera de Martorell. No va ser fins els anys vuitanta
que les dues ribes van quedar conectades per un nou pont enllaçant els dos
trams del carrer d'Edissón. Durant molts anys aquesta divisió va marcar molt el
barri; a la part nord per sota la carretera de Martorell era una zona d'un
nivell económic i social més alt que la zona sud on dins una estructura de
habitatges precaris d'autoconstrucció s'hi assentà la immigració dels anys
cinquanta i seixanta. (vegueu en aquet blog: El barco de doña Juana)
 |
| La Canalització del torrent de Ca n'Aurell/ Jaume Valls Vila-AMAT |
El veïnat del sud, per tant, fou el més sensibilitzat i
reivindicatiu amb les necessitats del barri i els que crearen la primera
comissió de veïns a finals dels anys cinquanta. No serà fins el 1974 que es
crearà l'Associació de Veïns, però les reivindicacions van topar amb
l'incertesa administrativa d'un Ajuntament de finals del franquisme i principis
de la transició, la qual cosa va fer que el desencant diluís les il·lusions i
iniciatives pel barri. Amb l'entrada de l'Ajuntament democràtic i amb el
conflicte del pisos de Cal Niquet com rerefons, es tornarà a revifar l'Associació
veïnal que aconseguirà que l'Ajuntament portés a terme les millores promeses;
l'asfaltat dels carrers, la construcció del col·legi El Vallès, la solució al
conflicte dels pisos de Cal Niquet, el pont sobre el transvasament, etc.
 |
| Zona de les Josefines i Cal Niquet 1925 / AMAT |
La qüestió dels
pisos de Cal Niquet és el resultat de la crisi política i econòmica del moment.
El tancament de moltes empreses havia portat a la precarietat a moltes
famílies. Davant el greuge es creà l'”Asamblea de Trabajadores por una Vivienda
Digna” que es va radicalitzar amb l'ocupació dels pisos de Vilardell de la
carretera de Montcada. A la Cogullada, el conflicte va esclatar quan amb
l'enderroc de la fàbrica Niquet, el projecte d'urbanització va destinar la
meitat dels terrenys a serveis i l'altra meitat, a la construcció de pisos de
protecció oficial. Es va construir l'escola El Vallès i, més tard, l’edifici de
Foment de Terrassa com a serveis, però, del tema de la construcció dels pisos,
després d'una enrevessada permuta, van quedar per la immobiliària constructora.
Això indignà a la gent necessitada d'un sostre provocant, l'any 1981,
l'ocupació dels pisos. Després de greus conflictes amb repressió policial
inclosa el Ministeri d'Obres Públiques comprà el bloc d'habitatges
destinant-los a règim de propietat diferida als ocupants.
 |
| barri de la Cogullada. Entre la carretera i el carrer Costa Rica, lloc on s'ubicarà el parc de la Cogullada / AMAT |
El Parc de la Cogullada: La riba entre la carretera de Martorell,
l’autopista de Manresa i el carrer de Costa Rica al barri de la Cogullada, es
va urbanitzar com a parc, i va ser inaugurat el 22 de maig de 1999.
 |
| Inauguració del Parc / AMAT |
És un espai
lúdic amb una superfície de 3’6 hectàrees. El parc presenta tres zones
diferenciades: una dedicada els jocs infantils, una altra de passeig i una
tercera que combina els dos usos. Hi ha plantats 457 arbres de quinze espècies
diferents.
 |
| La plaça de la Font de la Cogullada / Joaquim Verdaguer |
També s’inaugura la nova font de la Cogullada encabida dins l’entorn
enjardinat. No està connectada a la xarxa i continua sent una font natural.
Raja habitualment tot l’any, com demostren els estudis del Laboratori Municipal
de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa.
 |
| La nova font / Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades:
WEB. La Cogullada. Associació de Veïns de la
Cogullada
VERDAGUER, Joaquim. Els terrassencs de ponent. Inèdit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada