Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles,1845 - Vallvidrera,1902). Poeta
i escriptor romàntic. Eclesiàstic.
Als 10 anys va entrar al Seminari de Vic i amb vint anys va guanyar els
primers premis als jocs florals. L'any 1870 va ser ordenat capellà i va ser
destinat a una petita parròquia de la comarca d'Osona, allà va començar a
escriure poemes de caire popular i també va treballar en l'Atlàntida.
El 1874 va deixar Osona i va anar a viure a Barcelona on treballà de
capellà a la
Companyia Transatlàntica , propietat dels marquesos de
Comillas, que el va permetre viatjar sovint a Amèrica.
Verdaguer fou el capellà de la família dels marquesos de Comillas, el
que li va permetre fer grans viatges i estar en contacte amb els ambients
socials més elevats de l'època. Entre els anys 1884 i 1886 viatjà per Europa,
França, Alemanya, Rússia i Terra Santa, viatges que es veuran reflectits en la
seva obra.
Als quaranta anys pateix una profunda depressió que li fa replantejar-se
tota la seva vida, les autoritats eclesiàstiques el faran retirar a La Gleva on va passar dos anys
dedicats a escriure. Amb el temps es va retractar i va retornar a Barcelona, on
l'any 1898 el fan beneficiat de l'església del Betlem. Aquell mateix any mossèn Cinto va visitar Terrassa allotjant-se a casa del seu amic i
industrial Pasqual Sala i Alsina.
A l'esquerra el carrer Sant Leopold i les restes del torrent del Salt. A la dreta el carrer del Nord/ Fons Ragon.AMAT |
El lloc que ocupa
la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a Terrassa era un descampat a la cruïlla del
carrer del Nord amb el torrent del Salt (carrer de Sant Leopold) i el camí de
Matadepera que des del camí Fondo conduïa cap el carrer de Mas Adey tot passant
pel portal de Sant Joan. Presidint aquest espai hi havia l’antic mas de Ca l’Ubach,
conegut també com «cal
Conco». En aquest mas de planta quadrada destaca la seva galeria de finestres
amb balustres. Davant l’edifici hi ha un pati amb una espessa alzina, que dóna
a l’espai un insòlita imatge de tipus rural en el centre de la ciutat. És una
vella estampa de l’antiga arquitectura catalana. Actualment s’accedeix per un pas
entre les edificacions que dóna a l’interior de l’illa.
Inauguració de la plaça /Fons Ragon-AMAT |
La plaça va ser durant temps un encreuament de carrers amb un abandonat
jardinet i un sortidor de gasolina. L’any 1903 el Consistori terrassenc va
decidir posar-hi el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.
la plaça / Fons Ragon-Amat |
Es va urbanitzar
la plaça arran del bastiment d’un monument dedicat al poeta. El dia 30 de juny de 1956 s’inaugurava, amb la presència de l’alcalde
Josep Clapés i amb un parlament de Francesc Torrella Niubó.
Inauguració del monument / Fotos Francino |
El monument té un
cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló al bell mig amb el bust del
poeta. Al principi, sota el medalló hi havia una font que vessava la seva aigua
a un petit estany. Aquest dos últims elements més tard foren suprimits i en el
lloc de la font es va col·locar una placa de marbre amb l’escut de la ciutat. Els autors del
monument foren els alumnes de l’ Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, dirigits
per l’escultor Ferran Bach-Esteve.
Edifici de l'Agrupació Regionalista /Fons Ragon-AMAT |
A la dreta, el Magatzem Pintado i Cardús / Fopns Ragon-AMAT |
Un altre magatzem
situat més avall de l’anterior era el de Miquel Boix. Construït el 1905 la seva
imatge exterior oferia una gran portalada de pedra, en arc equilibrat parabòlic
i una balconada que segueix les mateixes línees arrodonides que la portalada.
A la mateixa
vorera, uns metres més avall hi havia la impremta Ventayol, de la qual se’n
conserva actualment la façana. Era un edifici de l’any 1895 obra de l’arquitecte
Lluís Muncunill. La portalada és d’inspiració romànica, en arc rodó amb un
extradós decorat amb la frase «Impremta Ventayol» i una línea d’imposta també decorada amb motius
florals.
La plaça de Jacint Verdaguer / Joaquim Verdaguer |
A la cantonada amb el carrer de Sant Isidre, i amb la façana en aquest
carrer, hi ha l’escola de la Llar ,
edifici aïllat d’obra vista construït el 1930 per l’arquitecte Melcior Viñals.
El monument en l'actualitat /Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic.Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
COMES, Rafel. Els Sala (3). Butlletí del Grup Filatèlic i Numismàtic. Març 2007
BOIX. Josep. La plaça de mn. Jacint Verdaguer. Tarrasa Información, 4 febrer
1964, p. 1 i 2
BOIX, Josep. La plaza de mossén Jacint Verdaguer, de ayer a hoy. Diari de
Terrassa. 27 juny 1998, p. 30
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada